- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- La campanya del 12-M passa a Nació: recupera les entrevistes als candidats
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Tota la carn a la graella. El PP ha fet d'aquesta campanya una aposta decisiva per assolir diversos objectius alhora: consolidar el lideratge d'Alberto Núñez Feijóo, fer sortir el partit de la irrellevància i fixar el PP com l'única referència de la dreta espanyola a Catalunya. I a dos dies de les eleccions, tots aquests objectius no estan clars. El creixement electoral i incrementar clarament l'escarransida representació al Parlament en l'anterior legislatura -3 escons- es dona per descomptat. Avui, Feijóo i Alejandro Fernández han tancat la campanya al Parc de Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat.
Feijóo ha demanat el vot als qui han votat el PSC i "no volen que el seu vot beneficiï el separatisme", els qui havien votat el catalanisme "sense saber que era l'embolcall del separatisme" i, per primer cop, ha citat expressament Vox dient que el PP, que governa catorze autonomies, és l'única alternativa real i que cal "concentrar el vot". I ha demanat el vot "als qui van donar la victòria a Ciutadans el 2017. Avui, Ciutadans és el PP de Catalunya".
Ha etzibat contra el PSC, que "governa en ajuntaments més amb ERC i Junts dels que governen junts ERC i Junts". Ha advocat per una "Catalunya completa, de tots, catalana, espanyola i europea". Feijóo ha presentat el PP com l'únic partit "que tancarà definitivament amb el procés, l'únic que pot trencar l'statu quo". El líder del PP ha advertit que Salvador Illa "pinta poc, farà el que li manin i si li diuen que faci president Puigdemont, ho farà". Ho ha contraposat a Alejandro Fernández, "que farà el que li manin els catalans".
Feijóo ha posat voluntarisme al seu discurs, proclamant que "l'inconformisme" donarà uns bons resultats al PP. Com aconseguirà aquests resultats? "Unint el vot, unint el vot en favor de l'únic partit d'estat a Catalunya, única alternativa enfront l'independentisme i el sanchisme". Ha assenyalat que vol una Catalunya amb "seguretat jurídica per invertir i seguretat ciutadana per viure, amb uns dirigents que gestionin els serveis públics, no els sentiments".
Amb Feijóo ha estat també la secretària general del PP, Cuca Gamarra. Un fet que corrobora la rellevància que dona el partit a aquestes eleccions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que aquest migdia ha estat a Tarragona, ha tancat campanya a Lleida. Tot el PP s'ha abocat, senyal també que hi ha inquietud a Génova.
Alejandro Fernández i Feijóo s'han fet un munt d'elogis mutus. El candidat ha afirmat que no està d'acord amb els que diuen que l'Hospitalet representi l'altra Catalunya: "L'Hospitalet és Catalunya, és més la Catalunya real que la Catalunya petita i ressentida que està en el cap de Puigdemont i altres fanàtics". Ha parlat dels seus pares, que van venir d'Astúries i es van integrar a Catalunya i que no entenien, en els darrers anys, "que se'ls anomenés colons i ñordos".
"No som un partit de cabreig, de protesta, som el principal partit d'Espanya", ha dit Fernández. Com va fer ahir a Tarragona, ha recordat que la gent de l'Hospitalet va confiar fa molts anys en Pasqual Maragall, "que es presentava, com fa ara Salvador Illa, com a alternativa al nacionalisme. I va acabar sent el més nacionalista, amb els tripartits, d'infaust record". L'altre moment va ser l'èxit de Ciutadans, "però els seus líders van marxar. Nosaltres no marxarem".
"Si us quedeu a casa, res no canviarà", ha cridat Manuel Reyes, l'alcalde de Castelldefels, en l'inici del míting. "Si no voteu o voteu socialista, dilluns us sentireu traïts, sabent que el vostre vot ha servit per elegir Carles Puigdemont o Pere Aragonès". L'acte ha acabat amb les mateixes consignes amb què ha canviat, convocant l'auditoria a anar als col·legis electorals.
Ningú posa en dubte al partit que creixerà a les urnes, però amb això no n'hi ha prou. El resultat dels darrers anys cou. Revertir la relació de forces amb Vox -3 per 11 dels de Santiago Abascal- és un element determinant. Però es palpa al PP el nerviosisme per assolir aquesta fita. Ciutadans ja no genera cap inquietud al PP, però Vox s'està mostrant un rival dur. Tornar a quedar per sota dels ultres el 12-M seria viscut com una tragèdia pel PP.