El jurat del programa Contemporanis de la Taula de les arts Visuals de la Catalunya Central (TAVCC) ha escollit els tres projectes que s'exposaran a l'Espai Plana de l’Om de Manresa i a la sala d'exposicions de Can Puget de Manlleu i que rebran una dotació econòmica de 1.000 euros cadascun d'ells per a la seva producció.

Contemporanis és un programa expositiu de la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central que busca recuperar l’esperit originari de la Sala de la Plana de l'Om de Manresa, oferint l'oportunitat a creadors emergents de la Catalunya Central d'exposar les seves obres i donant resposta a una de les mancances més visibles de l'entrellat cultural manresà: l'absència d'un programa dedicat a l'art contemporani. 

El projecte, nascut l'any 2019 en col·laboració amb l'Ajuntament de Manresa, es basa en una convocatòria oberta i una posterior valoració d'un jurat independent format per professionals de la cultura de les comarques de la Catalunya Central. 

Els tres projectes seleccionats seran exposats els mesos de març, maig i novembre a la sala manresana. Des del 2022 s'incorpora una itinerància expositiva dels projectes, que es presenten en una mostra col·lectiva a la sala d'exposicions de Can Puget de Manlleu durant el mes de desembre. 

Les propostes seleccionades en aquesta quarta edició de Contemporanis són les presentades per les artistes Anna Vilamú, Judit Pares i Yolanda Uriz.

Cadascun dels projectes rebrà una dotació econòmica de 1.000 euros en concepte de producció de l'exposició a Manresa i honoraris dels artistes, a més d'una dotació extraordinària per a cobrir la itinerància expositiva a Manlleu. 

[h3]Anna Vilamú[/h3]
La proposta d'Anna Vilamú (Vic, 1995), El treball de dol és una instal·lació sonora que ofereix un retrat generacional fragmentat i esbiaixat en el context de la Catalunya Central que ens parla de la mort i el dol des del punt de ser jove avui. "Què és per tu la mort?", "Què sents si penses en ella?", "S'ha mort mai algú que estimessis?", "Què és per tu el dol?".

[h3]Judit Pares[/h3]
El projecte de Judit Pares (Gurb, 1994), Funció Trencada és una proposta audiovisual que proposa hackejar la cisheteronormativitat. Entenent el cinema com un espai d'agrupació, creació i difusió dels nostres imaginaris locals-globals, l'obra consisteix en la creació d'un anarxiu de hacks al cine, un espai que, mitjançant la recopilació, unió i vinculació d'imatges, generi una comunitat temporal que convidi a explorar altres mons possibles. 

[h3]Yolanda Uriz[/h3]
El projecte Synomones, de Yolenda Uriz (Pamplona, 1982), presenta tres obres que conformen un recorregut immersiu per navegar entre escultures que irradien fragàncies i sons, interaccionant des d'una òptica post-antropocèntrica. Intenta mostrar models de relació amb l'entorn basades en dinàmiques d'escolta i cooperació, en comptes del model actual imperant que, promou el benefici instantani sense tenir cura de les conseqüències futures, sense empatia cap al medi que habita ni cap als seus integrants.