Com ja és habitual la coincidència de la Festa en festius o dissabte dispara la presència de públic. Aquest any no ha estat diferent. La festa va començar a les set del matí amb la missa i en sentir-se els primers trets, tothom va anar cap al bosc de La Serra per esmorzar i tallar el pi. A les dotze en punt, carreta, pi, bous, galejadors i públic ja eren a can Moreu fent temps per entrar puntuals a dins del poble per l'antiga entrada de can Gely. A la plaça Major el soroll dels trabucs i escopetes, com sempre, va fer disparar l'alarma d'algun banc i el capità, Josep Giol als seus 93 anys i que en fa 74 que ininterrompudament galeja, va donar les directrius per fer diverses galejades i una traca final que va acabar d'espantar el públic que hi assistia per primera vegada.

Ni més ni menys que 342 galejadors van participar activament aquest dissabte en tot el ritual de la festa en honor a la santa patrona, Santa Coloma. D'aquests, 291 portaven armes i podien disparar salves en honor de la patrona i 51 no. Una dada rellevant és que enguany s'ha superat el llindar del 20% de galejadores, i cal recordar que la primera dona centellenca en galejar fou Assumpta Vall-Llovera, un fred hivern nevat de l'any 1968, ara en fa 49 anys.
 
Tot seguit a la mateixa plaça Major durant uns minuts no es disparen salves i la cobla Els Lluïsos de Taradell acompanya a l'esbart local en el Ball del Pi, que és respectat escrupolosament sempre per gairebé tothom. A continuació es va portar el pi davant el replà de l'església, es va descarregar amb la força dels nous joves galejadors i es va pujar al replà on se'l va fer ballar un any més. Llavors es va entrar a l'església, es va decorar amb pomes, neules i garlandes i es va pujar a sobre l'altar, davant la imatge de la santa patrona, Santa Coloma.

Però el colofó va ser en acabar el tradicional cant de l'Himne a Santa Coloma, dins l'església i amb el pi ja penjat a sobre de l'altar, quan es van sentir crits de "llibertat" i "independència". Per primera vegada en aquest ritual també es va cantar Els segadors, tant per part dels galejadors com del nombrós públic present que omplia de gom a gom tot el temple. Un moment emotiu que recull d'una banda la tradició antiga del ritu i de l'altra el moment actual del nostre país i que Centelles no va voler passar per alt.

Els símbols de llibertat per als presos polítics i per al govern l'exili foren més presents que mai en tot el recorregut, primer amb un enorme llaç groc que penjada del pi dalt de la carreta, però també en diverses estelades enormes a la plaça Mossèn Xandri i a la plaça Major, on també hi havia una pancarta de Llibertat als presos polítics. I també en els centenars de llaços grocs que portaven a la solapa tant el públic com els galejadors.

Galeries de fotos dels darrers anys de la Festa del Pi de Centelles