Aquest dijous 18 de novembre a les 8 del vespre, els Dijous de l’Òmnium Osona es trasllada a Manlleu on es clourà el mini cicle de conferències “Catalunya explicada per historiadors manlleuencs”. Així, després de rebre a Carme Subiranas i Joaquim Albareda a l’espai Bisbe Morgades de la Biblioteca Municipal de Manlleu, l’encarregat de parlar de l’últim període històric que abordarà el cicle, el franquisme i la transició democràtica, serà el doctor en Història Contemporània per la UB Frederic Vázquez Osuna.

El 14 d’abril de 1931, Francesc Macià proclamava la República Catalana, la vida de la qual duraria tres dies. La II República va tenir seriosos problemes per aprovar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, bàsicament per l’oposició d’una bona part de l’exèrcit i de les forces més reaccionàries, espanyolistes, que el titllaven de separatista (Espanya es trencava). Mentre va haver-hi un govern  central republicà-socialista (1931-1933), Catalunya va poder entendre’s amb l’Estat. L’arribada del centre-drete el 1933 significa la perversió del règim republicà i l’opció catalana pel federalisme, cosa que conduí a l’empresonament del govern català i a la suspensió del Parlament de Catalunya (1934-1936).

El cop d’estat del 19 de juliol de 1936 tenia com a un dels seus objectius l’anihilació de l’autonomia catalana, la qual cosa es materialitzarà l'abril de 1938. Durant el franquisme, Catalunya no existí, només les quatre províncies que la formaven. No en parlem de la cultura catalana... La dictadura va mantenir-se prop de quaranta anys al poder gràcies a l’exercici permanent de la repressió contra qualsevol tipus de dissidència.

La Transició democràtica (1975-1979) fou un acord entre les forces franquistes i les democràtiques per a la creació d’un nou estat democràtic, amb la intenció d’inserir-lo plenament en el context europeu: ambdues van perdre alguns dels seus postulats en les negociacions. En aquelles circumstàncies potser era l’únic acord possible: el franquistes encara eren majoritaris i controlaven l’Estat i les forces opositores eren minoritàries i sense cap poder institucional. Finalment, fou promulgada la Constitució de 1978, amb moltes dificultats, la qual va fer possible la redacció de l’Estatut d’Autonomia de 1979.

Vázquez, és Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i investigador d'aquesta Universitat al Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI). També és Màster en Criminologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més informació sobre Frederic Vázquez