A la foto, l’artista Gemma Ferran (al centre) mostra un dibuix de l’obra guanyadora. A l’esquerra de la imatge, Maria Estrella, filla de l’homenatjat, i l’alcalde, Pere Prat, a la dreta.
Ferran diu que l'obra guanyadora és una peça “molt simple" que vol mostrar la “puresa del treball" que va realitzar Paco Estrella. L'artista guanyadora del concurs no va conèixer personalment a Estrella. A l'hora de crear la seva proposta va cercar informació sobre Estrella a Internet i a traves de “gent de Manlleu que el va conèixer”. La peça reflecteix, segons l'artista, un home que ha fet molt d'esforç pels altres però “des d'ell mateix” amb l'objectiu d'arribar “a una meta col•lectiva".
Tal i com consta a les bases de la convocatòria, ara, Ferran farà set escultures originals seriades per les que percebrà 4.000 euros. Inicialment l'Ajuntament abona 1.000 euros a l'artista guanyador i la resta del premi es rebrà quan acabi la realització del treball. L'Ajuntament -com a convocant del premi- passa a ser titular dels drets de l'obra.
L'alcalde de Manlleu, Pere Prat, va destacar la bellesa i simplicitat de la peça premiada. A més de Prat, el jurat del concurs el formaven Francesc Estrella, que és fill de l'homenatjat, el regidor de cultura en funcions, Josep Mas, i els artistes David Fajula i Ramon Generó. Inicialment, també n'havien de formar part el secretari general de Comissions Obreres a Osona, Climent Pujol, i Llorenç Espinal, president del Casal Municipal de la Gent Gran, tot i que van excusar la seva assistència en les deliberacions del jurat.
La primera edició del premi Paco Estrella l'han convocat l'Ajuntament Manlleu, el sindicat Comissions Obreres, el Casal de la Gent Gran de Manlleu i la família del sindicalista i activista social. Aquest serà un guardó bianual que farà un reconeixement a una persona o entitat osonenca que hagi destacat en els àmbits de la solidaritat i la convivència.
Paco Estrella va morir l'agost del 2007 als 82 anys. Havia estat un destacat lluitador en defensa de la classe obrera i de les llibertats nacionals des del temps de la dictadura franquista. Va ser militant del PSUC i de Comissions Obreres a la clandestinitat després d'arribar a Catalunya els anys 50 procedent de Jaén. En els darrers anys de la seva vida es va dedicar amb molta intensitat a la sectorial de Pensionistes del sindicat Comissions Obreres i a la solidaritat amb el poble de Cuba. Era el president del Casal Municipal de la Gent Gran de Manlleu.
