Sota aquest punt de vista, una tendència teosòfica cosmogònica, ataràxia, transcendental queda palesa en la seva obra. En alguns quadres la provocació es fruit de formes inquietants que semblen fluir d’una anima turmentada, d’altres, la serenitat més pregona, la reflexió lúcida d’una interpretació personal del cosmos.
L’artista vigatà repta a l’espectador i mostra una gran llibertat creativa sense guardar fidelitat a les normes molt laxes. Amb la seva pintura, Jordi Portet, pretén inquietar i commoure com a primer pas cap a una reflexió filosòfica i metafísica, per alliberar l’art i dotar-lo d’un contingut ontològic i espiritual, on l’estètica no sigui la finalitat sinó un mitja per desenvolupar la intenció.
Explorador de la naturalesa enigmàtica, en la seva pintura reafirma les seves més profundes afirmacions, un treball de volums ordenats i precisos, una certa ingenuïtat i una percepció onírica que apel•la les grans preguntes de la humanitat.
