NOTES DE PREMSA

AJUNTAMENT DE TORELLÓ

El ple de Torelló va aprovar, ahir al vespre, la sol•licitud d’inclusió a la convocatòria d’aquest any de la Llei de Barris. Tots els grups municipals van votar a favor de la proposta, tret d’ERC que es va abstenir.

 

El projecte, que ha estat elaborat per la fundació CIREM, preveu un conjunt d’actuacions i té un pressupost de més de deu milions d’euros, concretament 10.679.000 €, la meitat del qual hauria de ser aportat per la Llei de Barris. El projecte d’intervenció integral al casc antic de Torelló abasta un àmbit d’intervenció que comprèn bona part del nucli històric de Torelló, la zona esportiva municipal i l’àrea residencial ubicada entre el riu Ges i les anteriors. En total, una superfície aproximada de 36 hectàrees.

 

El projecte preveu un seguit d’actuacions en base a una anàlisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) prèvia. En aquest sentit, les fortaleses són:

 

- El barri té una localització central dins el municipi.

- El Pla General preveu actuacions urbanístiques a l’àmbit d’intervenció per tal de revaloritzar la zona.

- Torelló té una important tradició associativa.

 

Les debilitats són:

- Declivi urbanístic de la zona.

- Elevada concentració de col•lectius en risc d’exclusió social (joves, grans i dependents i població extracomunitària).

- Un nombre important d’establiments comercials buits que fa decaure l’activitat comercial de la zona.

- Escassa dotació de transport públic i inexistent espai d’aparcament municipal i gratuït.

- Degradació del mobiliari urbà.

- Poca diversificació d’equipaments públics i d’entitats associatives.

 

Les oportunitats són:

- L’ elevat potencial de l’àmbit d’intervenció i del conjunt del Casc Antic com a centre
neuràlgic del municipi i de la comarca.

- L’ important creixement demogràfic de l’àmbit.

- La intervenció urbanística a la zona ha de permetre comptar amb un ventall de nous equipaments per tal d’ampliar l’oferta de serveis a la població i d’acollir nous programes socials.

- Les actuacions urbanístiques de can Parrella i l’Espona han d’integrar millor al barri amb la trama urbana que l’envolta.

- L’elevat nombre d’associacions culturals dins l’àmbit d’intervenció, facilita la dinamització del teixit associatiu del Casc Antic i l’endegament de campanyes d’integració dels nouvinguts.

 

I els amenaces són:

- Pèrdua de centralitat dins el conjunt del municipi.

- Canvi en la tipologia de residents del Casc Antic degut a l’arribada de la immigració i la possible fugida de residents autòctons.

- Perill de transformació en una àrea en recessió.

- Estancament econòmic del barri.

 

Pel que fa a les 24 actuacions previstes s’apleguen en vuit camps:

 

Camp 1. Millora de l’espai públic i dotació d’espais verds

1. Condicionament per a vianants dels carrers Rocaprevera, Pas de la Segrera, Nou,  Sant Antoni i Sant Josep.

2. Condicionament per a vianants del carrer Sant Bartomeu i Manlleu.

3. Condicionament d’un passeig per a vianants al marge del Rius Ges.

4. Millora ambiental del riu Ges.

5. Condicionament ambiental de l’espai Els Comuns.

 

Camp 2. Rehabilitació i equipament dels elements col•lectius dels edificis

6. Programa per a la rehabilitació dels edificis del Casc Antic.

 

Camp 3. Provisió d’equipament per a ús col•lectiu

7. Ampliació de la Biblioteca Dos Rius.

8. Creació d’un Centre de Serveis.

9. Rehabilitació de piscines no cobertes.

10. Construcció de l’annex al pavelló esportiu.

11. Remodelació integral de les instal•lacions esportives.

12. Construcció d’un Hotel d’entitats.

 

Camp 4. Incorporació de les tecnologies de la informació en els edificis.

13. Universalització de l’ús de les TIC al Casc Antic.

 

Camp 5. Foment del desenvolupament urbà

14. Soterrament de contenidors al Casc Antic.

15. Definició i senyalització de camins escolars segurs.

 

Camp 6. Equitat de gènere en l’ús de l’espai urbà dels equipaments

16. Espai dones. Rehabilitació i condicionament de l’edifici El Club.

17. Programa d’igualtat d’oportunitats.

 

Camp 7. Programes per a la millora social, urbanística i econòmica

18. Servei Ludoteca “La Carrera”.

19. Programa d’atenció a la gent gran.

20. Programes de diversitat i ciutadania.

21. Programa de coordinació, comunicació i participació.

 

Camp 8. Accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

22. Condicionament d’aparcaments municipals.

23. Instal•lació d’una passera sobre el riu Ges.

24. Condicionament de l’accés al campanar.

 

Tots els grups municipals tret d’ERC van valorar positivament la iniciativa de concórrer a la Llei de Barris, amb un projecte que va més enllà de l’actual legislatura, ja que es calcula un termini de quatre anys i dos de pròrroga.

 

ERC, per la seva banda, es va abstenir perquè “no podem avalar un projecte que no ha contemplat participació”, tot i que van oferir “la mà estesa per a un nou projecte en una propera convocatòria si no s’entra aquest any”.

 

Flora Vilalta, des del govern municipal, va defensar el projecte i va afirmar que “els grups han tingut sempre les portes obertes” i que el gruix de la participació ciutadana es contempla “en la segona fase, quan s’entri a la llei”. L’equip de govern confia que el projecte sigui escollit aquest any per bé que, en el cas de no ser-ho, es treballarà per a properes convocatòries.

 

-----

El  Grup Municipal d'Esquerra es va abstenir en el Ple Extraordinari convocat per aprovar la proposta per presentar al Pla de Barris de la Generalitat, que comporta una aportació de cinc milions per part de la Generalitat i de l'Ajuntament de Torelló, cadascú, i que té una durada que supera el mandat de l'actual alcalde.

 

El portaveu republicà, Jordi Casals, va argumentar que no es podia donar suport a unes propostes que s'havien pres "unilateralment des de la minoria", que no s'havia tingut en compte als grups municipals més enllà d'informar-los, que s'havia "utilitzat els Consells Municipals per donar una pàtina participativa a tot el procés que no ha estat real", que s'havia ignorat, "una vegada més", a la Comissió d'Equipaments i que es denotava improvisació i precipitació.

 

En l'argumentació, el portaveu d'Esquerra va prestar sobretot atenció en què un projecte com el Pla de Barris, que té una durada que supera "el mandat de l'actual alcalde", no s'hagi tingut en compte la resta de grups municipals, sense espai per fer propostes ni pel debat.

 

Jordi Casals va reclamar, en al•lusió directa a CiU, que els grups que podien condicionar les majories davant un govern minoritari sense voluntat de consens, haurien d'haver actuat amb responsabilitat per forçar la participació de tots els grups polítics presents al consistori.

A més, Casals també va esmentar que la participació ciutadana havia estat fictícia, ja que s'havia activat els Consells Municipals perquè validessin les propostes de l'equip de govern, però sense una prèvia per explicar el què és el Pla de Barris i les actuacions que va proposar l'alcalde en persona.

Jordi Casals va dir que si es vol potenciar la participació ciutadana no es pot "utilitzar els òrgans participatius segons els interessos polítics puntuals de l'equip de govern".

 

El republicà va dir que en la proposta de l'equip de govern inclou alguns projectes emblemàtics del programa d'ERC, com ara els programes de la gent gran, d'igualtat i de ciutadania, l'ampliació de la zona del pavelló, el camp de gespa artificial i els aparcaments, entre d'altres; però també n'hi havia que contradiu els plantejaments bàsics d'ERC, com ara tancar la oportunitat d'establir al Club el punt central de l'Hotel d'Entitats o bé consolidar la "fragmentació de les dependències municipals" i allunyar-se del concepte de "finestreta única que ha de comportar la construcció d'un nou Ajuntament", fet que comporta la instal•lació dels Serveis Socials a La Carrera, compartint espais amb la ludoteca.

 

Però Casals va insistir que, aquestes avinences i desavinences amb les actuacions proposades per l'equip de Miquel Franch, no s'havien pogut discutir ni consensuar, perquè la manera de fer de Franch ha estat unilateral, malgrat està en minoria i malgrat que les actuacions superin en temps el seu mandat.
 
Lluís Bassas diu que havien negociat les propostes al Pla de Barris amb el PSC

El portaveu de CiU, Lluís Bassas, després que Jordi Casals demanés responsabilitat als grups que "poden condicionar les majories" per obrir a tots els grups polítics a participar en l'elaboració de la proposta pel Pla de Barris, va dir que CiU i el PSC ja n'havien parlat prèviament a la presentació en comissions i consells.

Davant la perplexitat de tals afirmacions, el portaveu d'Esquerra, Jordi Casals, li va retreure la "manca de generositat" vers la resta de grups polítics presents al consistori a l'hora de treballar en unes propostes que condicionen al proper mandat i el corresponent equip de govern.
 
Montse Ayats alaba la participació ciutadana però dóna cobertura a un procés participatiu irreal

Jordi Casals va mostrar la seva sorpresa per aquesta validació de l'actuació en els Consells Municipals, després de "l'apassionada" defensa de la participació de la regidora ecosocialista. El republicà va defensar la participació, però fent-la ben feta, marcant les regles del joc des del principi i permetent poder estudia i tenir coneixement sobre el què s'ha de parlar, a més de respondre a la portaveu del PSC que participació no és fer volar coloms, com va dir Flora Vilalta en la seva intervenció.
 
Miquel Franch no entra a debatre "amb els partits" però ataca directament els regidors d'ERC

Franch es va disposar a explicar el Pla de Barris i les propostes presentades, però, en el tram final de la seva intervenció, va atacar directament als regidors d'ERC acusant-los de no haver mostrat cap interès en tot el procés i que un regidor no va dir res en el Consell Municipal.

Jordi Casals va mostrar el seu malestar per l'atac directa al regidor pel seu silenci i va retreure a Franch el fet de no parlar de tots els regidors que no van dir en l'altre Consell Municipal ni tampoc del fet que no es va fer cas de la demanda de dotar d'informació prèvia als membres del Consell Municipal de Seguretat Ciutadana i Mobilitat, després de denunciar, en el mateix Consell de Benestar, que els membres d'aquest no tenien la informació necessària per valorar les propostes exposades.

Per acabar, Casals va recordar que ell mateix havia demanat informació sobre els projectes en una Junta Local que no li va ser entregada i es va remetre a tècnics de l'Ajuntament davant l'afirmació falsa que ERC no s'havia mostrat interessada en el Pla de Barris.

- Anar al blog de Jordi Casals

 

-----------------
ICV-CdG DE TORELLÓ

Durant la seva intervenció, la regidoria d’ICV-CdG, M. Ayats, va defensar que les accions que es pretenen desenvolupar compleixen els requisits d’intervenció integral perquè van dirigides tant a la rehabilitació física com a la sostenibilitat ambiental, al benestar social i a la dinamització econòmica i pretenen evitar que el barri es pugui degradar. La regidora també va destacar que la majoria d’accions no beneficiaran només els ciutadans i ciutadanes del barri en concret sinó al conjunt de la població torellonenca.

 

M. Ayats també va recordar que moltes de les accions que es plantegen responen a demandes dels ciutadans i les ciutadanes, han estat reclamades pels diferents grups polítics als plens o formaven part dels programes electorals.

 

Entre les propostes que va destacar la regidora hi ha diferents inversions per al programa d’atenció a la gent gran i els programes de diversitat i ciutadania; l’adequació de diferents pàrquings (ICV-CdG pensa que ha de ser el pas previ per poder ordenar i pacificar el trànsit a tot el nucli antic); l’acondicionament i millora de diferents carrers per fer-los accessibles a tothom (M. Ayats va posar com a exemple, les demandes expressades per veïns del carrer Nou en la seva zona més pròxima al casc antic o la precarietat del carrer Rocaprevera, un carrer que porta a diversos serveis adreçats a la gent gran); les millores en el riu Ges i el seu entorn (que han de permetre, segons la regidora, acostar el riu als torellonencs i les torellonenques); el soterrament de contenidors; l’ampliació de la Biblioteca Dos Rius; la definició i senyalització de camins escolars segurs; la creació de l’Espai dones i l’impuls del programa d’igualtat d’oportunitats o la rehabilitació de La Carrera per ubicar-hi el departament de serveis socials de l‘Ajuntament. M. Ayats també va fer referència a la construcció d’un hotel d’entitats a l’antic CAP de la plaça Nova i va dir que el seu grup espera a veure la proposta concreta per confirmar que realment s’està plantejant un hotel d’entitats i a la redifició dels objectius i la nova ubicació de la Ludoteca (M. Ayats va manifestar que estava d’acord en el primer punt però no el segon; ICV-CdG sempre ha manifestat que entén la Ludoteca com un espai estretament relacionat amb la Biblioteca).

Finalment, ICV-CdG va reclamar el compromís de l’equip de govern per tal que es desenvolupi a fons l’acció 21 del pla, la que implica la participació, i va fer una crida als ciutadans i ciutadanes perquè s’organitzin i aprofitin una ocasió com aquesta de participar en la millora del barri. M. Ayats va reclamar també el compromís de l’equip de govern per buscar alternatives per resoldre les mancances a les quals el pla pretén donar resposta, en cas que finalment el Govern no concedís l’ajut.