El coautor del llibre i professor de la Universitat de Vic, Joan Carles Martori, durant la seva exposició sobre segregació residencial. Foto: ACN / Laura Busquets

Aquest dimarts s'ha presentat a Manlleu el llibre “Habitatge assequible i segregació residencial: el cas de Manlleu”. Els autors presents a l'acte, Joan Carles Martori i Juli Ponce, han explicat als assistents el cas de la ciutat de Manlleu com a paradigma de planificació territorial. Martori ha destacat que Manlleu és un “bon exemple” perquè la ciutat té la tendència a buscar una mixtura entre “els usos del sòl” i “la composició de la població en els diferents barris” de la ciutat. Ponce, tot i reconèixer que aquesta és una qüestió “delicada”, ha afirmat que en l'adjudicació d'habitatge protegit “no és discriminatori” tenir en compte la nacionalitat per tal de mantenir un “equilibri raonable”.

S'entén per segregació residencial la separació dels diferents col•lectius de població segons els lloc on viuen. Així ho ha afirmat un dels autors i professor de la Universitat de Vic, Joan Carles Martori, que ha explicat que el treball s'ha dirigit a mesurar la segregació residencial de Manlleu des d'un punt de vista quantitatiu .

Segons ha assegurat, és “important” conèixer aquestes dades amb l'objectiu d'evitar situacions conflictives que sí es donen a altres països, - en referència al cas de les banlieues franceses.

Segregació residencial negativa

Segons el coautor i professor de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce, el problema de la segregació residencial no és un fenomen aïllat ja que té a veure també amb problemes de fracàs escolar o fins i tot de seguretat.

Una de les solucions al problema, segons el professor, té a veure amb el planejament urbanístic dels municipis i amb les decisions que es poden prendre en matèria d'habitatge.

Els pisos de protecció oficial, els pisos de titularitat pública de lloguer o els ajuts al lloguer són polítiques que, combinades, permeten oferir accés a un habitatge assequible. Ponce ha destacat que aquest no és un problema d'un col•lectiu determinat ni d'un municipi en concret sinó que es tracta d'una problemàtica “transversal” que afecta a joves, gent gran o estrangers. Aquest conjunt de 'bones polítiques', ha afegit, evitarà una segregació negativa.

El model de Frankfurt

Segons Ponce, cada ajuntament ha de detectar, mitjançant els corresponents estudis, les necessitats del propi municipi. Cal tendir, segons la legislació, a la mixtura social, per tant a un equilibri en els percentatges entre els diferents col•lectius de la ciutat. No hi ha cap directriu establerta i per això “és feina de cada ajuntament” mantenir l'equilibri.

Ponce i Martori han explicat l'exemple de Frankfurt. La ciutat alemanya, en aquesta cerca per l'equilibri,ha emès una política pública on s'especifica que en una promoció d'habitatge assequible la quota d'estrangers no pot superar el 15%. “Nosaltres no som Frankfurt, som Catalunya”, ha accentuat Ponce i ha afegit que “el que ens cal és una política similar”.

El llibre presentat aquest dimarts agrupa tres estudis sobre habitatge, la segregació residencial i la immigració. L'origen dels treballs que integren el llibre es troba en les activitats portades a terme i els estudis encarregats en el marc del Pla de millora del barri de l'Erm de Manlleu.

------------------------------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE MANLLEU

Manlleu presenta el llibre ‘Habitatge assequible i segregació residencial’

- L’obra recull propostes per millorar les polítiques públiques d’habitatge

Aquest dimarts, dia 19 d’octubre, s’ha fet a l’Auditori Roca del Museu Industrial del Ter la presentació del llibre “Habitatge assequible i segregació residencial: el cas de Manlleu”, editat per l’Institut de Desenvolupament de l’Erm de l’Ajuntament de Manlleu.

Es tracta d’una obra que agrupa tres estudis sobre l’habitatge, la segregació residencial i la immigració, i que pot ser d’interès per les polítiques d’habitatge de qualsevol municipi. L’origen dels treballs que integren el llibre es troba en les activitats portades a terme i els estudis encarregats en el marc del Pla de millora del barri de l’Erm.

Els autors del llibre són els professors universitaris Joan Carles Martori i Karen Hoberg, del Grup de Recerca de Distribució de la Població, l’Activitat i la Renda (GRDPAR) de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, i Juli Ponce i Domènec Sibina, professors titulars del Departament de Dret Administratiu i Dret Processal de la Universitat de Barcelona. La producció tècnica i editorial l’han dut a terme Eumo Gràfic i Eumo Editorial.

Han participat en la presentació l’alcalde de Manlleu, Pere Prat, la regidora d’Habitatge, M. Gràcia Poblet, el gerent de l’Àrea d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, Maurici Armengou, el director general de Promoció de l’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Gascó, i en representació dels autors del llibre han intervingut Joan Carles Martori i Juli Ponce.

En la seva intervenció, l’alcalde ha explicat que l’Ajuntament va encarregar a la Universitat de Vic i a la Universitat de Barcelona uns estudis “per analitzar diferents aspectes de l’habitatge a la nostra ciutat i tenir coneixement de la nostra realitat, per a partir d’aquí poder dissenyar polítiques públiques útils en l’àmbit de l’habitatge”.

Per la seva banda, Joaquim Gascó ha felicitat l’Ajuntament per la iniciativa de fer aquests estudis i editar-los, ja que “és un resultat concret” que ajuda a visualitzar la tasca que es fa en polítiques d’habitatge.

Per part seva, Maurici Armengou ha explicat que la Diputació ha subvencionat els estudis que han acabat formant el llibre, i la mateixa edició. Ha felicitat l’Ajuntament de Manlleu “per innovar buscant coneixement per millorar les polítiques públiques”, i també ha volgut destacar que les propostes i conclusions “són transferibles a altres municipis”.

En la seva intervenció, Joan Carles Martori ha fet una exposició del seu treball, titulat “L’estudi de la segregació residencial”, on a partir d’una sèrie d’indicadors mesura el grau de desigualtat pel que fa a la distribució de la població entre les diferents zones de Manlleu. L’estudi formula hipòtesis de futur, i Martori ha explicat que una de les conclusions del seu treball és que “l’aplicació del Pla de millora del barri de l’Erm disminuirà la segregació residencial dels col•lectius immigrants a Manlleu”.

I, per la seva banda, Juli Ponce ha presentat els dos estudis en què ha participat. Un d’ells analitza l’habitatge assequible a Manlleu, i fa 19 suggeriments a l’Ajuntament de Manlleu, també útils per a altres poblacions, per millorar les polítiques públiques d’habitatge. I el segon estudi analitza l’adjudicació d’habitatges públics com a eina per assegurar la mixtura i la cohesió social.