Amb una longitud aproximada de 2.200 metres, que comença al pont del Tren i acaba a la fàbrica de Can Llanas, el passeig del Ter és el carrer més llarg de Manlleu. Antiga artèria industrial de finals del segle XIX al segle XX, a finals del segle passat es va transformar en un parc urbà.
El seu conjunt és excel·lent per observar-hi ocells. Segurament es deu a la coincidència d’ambients diversos: aigua, illes i platges fluvials, bosc de ribera, arbredes del mateix parc, horts i camps propers. Uns els aporten aliment, altres refugi o un bon lloc on fer-hi el niu.
La immediatesa de l'entorn urbà també hi afavoreix la presència d’una munió d’ocells, protegint-los dels seus depredadors, rapinyaires i carnívors, que raregen a l’interior de la ciutat. Així mateix, l’alçada del passeig del Ter en relació al riu proporciona una visibilitat òptima als aficionats als ocells i altres amants de la natura, a banda dels esportistes i els vianants.
L'Albert Pedro, biòleg, naturalista i fotògraf de natura, ha quedat captivat pel passeig del Ter. Veí del barri de la Cavalleria, ha tret profit de la proximitat del seu domicili al passeig i, amb l’aplicació periòdica, gairebé diària, d’un mètode científic, ha anat brodant un treball completíssim i de km 0, editat en format digital al mateix passeig pel Museu del Ter.
L'Albert, amb l'amabilitat i l’esperit divulgador que l'ha acompanyat sempre (essent l’embrió de vocacions científiques més que notables, primer al Maresme i posteriorment, sobretot, des de l’Institut Antoni Pous de Manlleu), hi recull exhaustivament les observacions d’ocells fetes al llarg de més de 30 anys i, amb més detall, els darrers 6. A banda d’unes xifres i uns resultats magnífics corresponents a un espai relativament petit, les imatges d’ocells que hi ha pres són francament espectaculars.
No ho dubteu: passeu els fulls del llibre sense presses, com l’ha anat bastint el seu autor, i us sorprendreu. Ben segur, si encara no n’éreu conscients, a partir d’ara us mirareu el passeig del Ter i també, molt especialment, els ocells, amb uns altres ulls. Amb el plaer immens d’observar-los i amb el desig que, encara, es preservi millor l’entorn natural. Moltes gràcies, Albert, per fer-ho i compartir-ho!
El seu conjunt és excel·lent per observar-hi ocells. Segurament es deu a la coincidència d’ambients diversos: aigua, illes i platges fluvials, bosc de ribera, arbredes del mateix parc, horts i camps propers. Uns els aporten aliment, altres refugi o un bon lloc on fer-hi el niu.
La immediatesa de l'entorn urbà també hi afavoreix la presència d’una munió d’ocells, protegint-los dels seus depredadors, rapinyaires i carnívors, que raregen a l’interior de la ciutat. Així mateix, l’alçada del passeig del Ter en relació al riu proporciona una visibilitat òptima als aficionats als ocells i altres amants de la natura, a banda dels esportistes i els vianants.
L'Albert Pedro, biòleg, naturalista i fotògraf de natura, ha quedat captivat pel passeig del Ter. Veí del barri de la Cavalleria, ha tret profit de la proximitat del seu domicili al passeig i, amb l’aplicació periòdica, gairebé diària, d’un mètode científic, ha anat brodant un treball completíssim i de km 0, editat en format digital al mateix passeig pel Museu del Ter.
L'Albert, amb l'amabilitat i l’esperit divulgador que l'ha acompanyat sempre (essent l’embrió de vocacions científiques més que notables, primer al Maresme i posteriorment, sobretot, des de l’Institut Antoni Pous de Manlleu), hi recull exhaustivament les observacions d’ocells fetes al llarg de més de 30 anys i, amb més detall, els darrers 6. A banda d’unes xifres i uns resultats magnífics corresponents a un espai relativament petit, les imatges d’ocells que hi ha pres són francament espectaculars.
No ho dubteu: passeu els fulls del llibre sense presses, com l’ha anat bastint el seu autor, i us sorprendreu. Ben segur, si encara no n’éreu conscients, a partir d’ara us mirareu el passeig del Ter i també, molt especialment, els ocells, amb uns altres ulls. Amb el plaer immens d’observar-los i amb el desig que, encara, es preservi millor l’entorn natural. Moltes gràcies, Albert, per fer-ho i compartir-ho!