Fa una cinquantena d'anys, als anys setanta del segle passat, aparentment aliens a la contaminació que generava el sector adober de pells i les granges porcines i bovines en expansió, tot i el creixement urbanístic, a l'interior i al voltant immediat de Vic encara hi havia espais prou extensos eminentment rurals. Hi pasturaven ramats d'ovelles. Amb carro i mula, hi havia qui hi escampava els fems de les vaques que convivien amb els humans als baixos d'algunes cases.
A la tardor i l'hivern, als camps de ravenisses, naps, "fals", ordi i blat naixent, s'hi caçava, amb escopeta una mica de tot (conills, perdius, tords...) i amb vesc només ocells menuts i per al cant (caderneres, pinsans, passerells, verdums). A la primavera, quan plovia, qualsevol bassa s'omplia de galàpets i, al cap de pocs dies, de capgrossos, conseqüència de la passió amorosa despertada per l'aigua i el bon temps.
El turó testimoni, gris i aixaragallat, del Puig dels Jueus, era per a alguns una atalaia inhòspita d'aquella ciutat que s'anava transformant. Extraradi: acollia un poblat gitano, amb ruc inclòs, i, a l'altra banda, camps, que ens semblaven extensos, resseguits i aterrassats amb marges ben coberts per roures, oms, aranyoners i arços.
Amb el temps, s'han anat ocupant tots, o gairebé tots, aquests espais "lliures". S'han asfaltat els carrers i s'hi han fet cases, edificis públics, places, naus industrials. L'espai edificat ha esdevingut més compacte i "dur". També és cert que s'hi ha promogut un arbrat urbà que enxarxa tota la ciutat i la iniciativa de l'Anella Verda, que ha fet 10 anys, el circuit natural al voltant de la ciutat, d'uns 32 quilòmetres, és d'un èxit social i ambiental aclaparador.
L'urbanisme, la manera de moure'ns i la qualitat de l'aire són determinants per a salut. L'Organització Mundial de la Salut considera el verd urbà com una eina per combatre les noves malalties urbanes com l'obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals que, a més, és indispensable per evitar estils de vida sedentaris.
La darrera pandèmia ha posat encara més de relleu l'interès general de gaudir d'un entorn i d'espais urbans més naturals i saludables. Hi ha evidències científiques, fruit de l'epidemiologia ambiental, de la importància dels espais verds i blaus (rius, basses, estanys) per incrementar la qualitat de vida de les persones, i el paper clau de la biodiversitat urbana en la cultura de la sostenibilitat. Per exemple, s'ha arribat a la conclusió que si en un barri concret hi ha més espècies d'ocells, la salut dels seus habitants probablement també sigui superior.
La renaturalització de l'entorn urbà, doncs, pot ser clau per promoure la salut i preservar el patrimoni natural. La creació recent de les "superilles" a la ciutat de Barcelona va en aquesta direcció. Vic disposa d'un "superespai", el Puig dels Jueus, que preserva, sorprenentment, una qualitat ambiental, per desgràcia, difícil de trobar avui dia a la Plana de Vic, trinxada per les infraestructures i edificis, sobreadobada i erma de biodiversitat.
Els ambients naturals i les espècies de flora i fauna del Puig dels Jueus són francament destacables. Els treballs i els estudis que s'hi ha fet, arran de la participació d'aquest ajuntament al projecte europeu Healthy cities (ciutats saludables) en donen fe. Un bon exemple a seguir.
A la tardor i l'hivern, als camps de ravenisses, naps, "fals", ordi i blat naixent, s'hi caçava, amb escopeta una mica de tot (conills, perdius, tords...) i amb vesc només ocells menuts i per al cant (caderneres, pinsans, passerells, verdums). A la primavera, quan plovia, qualsevol bassa s'omplia de galàpets i, al cap de pocs dies, de capgrossos, conseqüència de la passió amorosa despertada per l'aigua i el bon temps.
El turó testimoni, gris i aixaragallat, del Puig dels Jueus, era per a alguns una atalaia inhòspita d'aquella ciutat que s'anava transformant. Extraradi: acollia un poblat gitano, amb ruc inclòs, i, a l'altra banda, camps, que ens semblaven extensos, resseguits i aterrassats amb marges ben coberts per roures, oms, aranyoners i arços.
Amb el temps, s'han anat ocupant tots, o gairebé tots, aquests espais "lliures". S'han asfaltat els carrers i s'hi han fet cases, edificis públics, places, naus industrials. L'espai edificat ha esdevingut més compacte i "dur". També és cert que s'hi ha promogut un arbrat urbà que enxarxa tota la ciutat i la iniciativa de l'Anella Verda, que ha fet 10 anys, el circuit natural al voltant de la ciutat, d'uns 32 quilòmetres, és d'un èxit social i ambiental aclaparador.
L'urbanisme, la manera de moure'ns i la qualitat de l'aire són determinants per a salut. L'Organització Mundial de la Salut considera el verd urbà com una eina per combatre les noves malalties urbanes com l'obesitat, les patologies cardiovasculars, cancerígenes i mentals que, a més, és indispensable per evitar estils de vida sedentaris.
La darrera pandèmia ha posat encara més de relleu l'interès general de gaudir d'un entorn i d'espais urbans més naturals i saludables. Hi ha evidències científiques, fruit de l'epidemiologia ambiental, de la importància dels espais verds i blaus (rius, basses, estanys) per incrementar la qualitat de vida de les persones, i el paper clau de la biodiversitat urbana en la cultura de la sostenibilitat. Per exemple, s'ha arribat a la conclusió que si en un barri concret hi ha més espècies d'ocells, la salut dels seus habitants probablement també sigui superior.
La renaturalització de l'entorn urbà, doncs, pot ser clau per promoure la salut i preservar el patrimoni natural. La creació recent de les "superilles" a la ciutat de Barcelona va en aquesta direcció. Vic disposa d'un "superespai", el Puig dels Jueus, que preserva, sorprenentment, una qualitat ambiental, per desgràcia, difícil de trobar avui dia a la Plana de Vic, trinxada per les infraestructures i edificis, sobreadobada i erma de biodiversitat.
Els ambients naturals i les espècies de flora i fauna del Puig dels Jueus són francament destacables. Els treballs i els estudis que s'hi ha fet, arran de la participació d'aquest ajuntament al projecte europeu Healthy cities (ciutats saludables) en donen fe. Un bon exemple a seguir.