Corria el dia 10 de maig a la ciutat dels sants i a plaça hi queia un sol de mitja tarda que espetegava. De cop, sense esperar-m'ho i d'entre la remor eixordadora de l'humà ociós de cap de setmana -ja m'hi compto-, va estimbar-se'm al timpà el so polit i atrevit de la Cobla Contemporània, que aquella mateixa tarda oferia un bon repertori als dansaires que s'havien atansat per gaudir-ne.
Quan un viu en primera persona l'experiència musical d'una interpretació tan joiosa com la que allí es va oferir, no pot fer més que efectuar una passa cap enrere, inclinar-se i concedir una genuflexió als artistes. No calen grans elogis, ni pomposes ensabonades, no. Amb un gest sincer de respecte cap a l'excel·lència ja està tot suficientment dit. Perquè estarem d'acord en que, tot i que sigui una fita complicada d'assolir, l'imperatiu és que l'art, com a norma, sempre hauria d'excel·lir. I és clar que aquella tarda jo i tots els que hi érem vam inclinar-nos davant de la cobla que congeniava a la perfecció la tradició del seu so amb la contemporaneïtat de les peces del repertori modern.
Tanmateix, el que em va captivar veritablement d'aquella vetllada no va ser la música excel·lent que sortia de la campana d'alpaca de la vella tenora sinó allò que precisament era activat per aquesta vibració penetrant i incisiva. A un extrem de la rodona humana on s'inscriu aquesta dansa popular s'hi erigia la figura captivadora de la jove sardanista, ella i el seu bust.
És ben sabut que en la pròpia execució dels passos del ball s'esdevé un vaivé del cos amunt i avall que, en prolongar-se, acaba essent del tot hipnotitzant per aquell qui n'és l'espectador. Sumat a aquest fet hi ha també la posició d'exigent rectitud toràcica que tiba la sina en la seva condició més prominent. I si finalment a aquesta equació hi afegim la elasticitat característica d'una pell encara tendre, amb la necessitat imperiosa de retornar al seu estat inicial després de cada envestida, hom serà testimoni d'una de les més grans mostres d'exposició pública i gratuïta de la bellesa femenina.
Voldria doncs fer una crida a totes i cadascuna d'aquelles senyoretes que ens tenen avesats a mostrar els seus encants a les xarxes socials o en d'altres aparadors similars que acaben tenint la mateixa finalitat contemplativa. Desempallegueu-vos urgentment d'aquest sistema d'exhibicionisme arcaic i aventureu-vos si us plau a aquesta sana i enriquidora gala on la feminitat lluu com mai en un ritual que sembla estar ideat per a aquesta veneració. Salteu repetidament fins a arribar al cel i feu arribar al cel també a l'esteta que us guaita des del respecte i l'admiració.
En aquest afany d'exhibició, si després de tot rebeu una genuflexió és que el vostre vaivé haurà excel·lit.
Quan un viu en primera persona l'experiència musical d'una interpretació tan joiosa com la que allí es va oferir, no pot fer més que efectuar una passa cap enrere, inclinar-se i concedir una genuflexió als artistes. No calen grans elogis, ni pomposes ensabonades, no. Amb un gest sincer de respecte cap a l'excel·lència ja està tot suficientment dit. Perquè estarem d'acord en que, tot i que sigui una fita complicada d'assolir, l'imperatiu és que l'art, com a norma, sempre hauria d'excel·lir. I és clar que aquella tarda jo i tots els que hi érem vam inclinar-nos davant de la cobla que congeniava a la perfecció la tradició del seu so amb la contemporaneïtat de les peces del repertori modern.
Tanmateix, el que em va captivar veritablement d'aquella vetllada no va ser la música excel·lent que sortia de la campana d'alpaca de la vella tenora sinó allò que precisament era activat per aquesta vibració penetrant i incisiva. A un extrem de la rodona humana on s'inscriu aquesta dansa popular s'hi erigia la figura captivadora de la jove sardanista, ella i el seu bust.
És ben sabut que en la pròpia execució dels passos del ball s'esdevé un vaivé del cos amunt i avall que, en prolongar-se, acaba essent del tot hipnotitzant per aquell qui n'és l'espectador. Sumat a aquest fet hi ha també la posició d'exigent rectitud toràcica que tiba la sina en la seva condició més prominent. I si finalment a aquesta equació hi afegim la elasticitat característica d'una pell encara tendre, amb la necessitat imperiosa de retornar al seu estat inicial després de cada envestida, hom serà testimoni d'una de les més grans mostres d'exposició pública i gratuïta de la bellesa femenina.
Voldria doncs fer una crida a totes i cadascuna d'aquelles senyoretes que ens tenen avesats a mostrar els seus encants a les xarxes socials o en d'altres aparadors similars que acaben tenint la mateixa finalitat contemplativa. Desempallegueu-vos urgentment d'aquest sistema d'exhibicionisme arcaic i aventureu-vos si us plau a aquesta sana i enriquidora gala on la feminitat lluu com mai en un ritual que sembla estar ideat per a aquesta veneració. Salteu repetidament fins a arribar al cel i feu arribar al cel també a l'esteta que us guaita des del respecte i l'admiració.
En aquest afany d'exhibició, si després de tot rebeu una genuflexió és que el vostre vaivé haurà excel·lit.