Els partits del «Compromís de Vic» volen que la unitat s'estengui arreu

Lluís Solà ha llegit el manifest. Foto: Adrià Costa

Els set partits polítics que han signat el Compromís de Vic volen que serveixi d'exemple i que s'estengui per tot el país, per tal d'assolir "el màxim recolzament a un referèndum sobre la independència i la creació d'un Estat Propi", han explicat aquest vespre en un acte que ha reunit un centenar de persones al Temple Romà de la capital osonenca.

La seva intenció és que el Compromís de Vic i els que el segueixin actuïn com un suport des de la base de cada ciutat, poble i comarca en favor del procés d'independència, treballant al costat de les organitzacions socials i culturals, "segellant un pacte per tal de respondre al clam d'unitat manifestat pel poble català".

El manifest ha estat signat en públic pels membres de la taula, en nom de set organitzacions polítiques i amb l'adhesió personal de la regidora del PSC, Mari Moyano, també present, que ha estat ovacionada afectuosament.

Els signants són CUP, CDC, ERC, ICV, Reagrupament, SI i UDC. La lectura del manifestat ha estat a càrrec del poeta i dramaturg Lluís Solà i Sala que, en una vibrant intervenció, ha recordat que durant anys i anys "tot s'havia conjurat per fer impossible un acte com el d'avui i d'altres de semblants que s'han celebrat en els darrers temps", i ha invocat el caràcter "invencible" dels pobles com el català que "lluiten per una cosa tan senzilla com la dignitat humana que dóna el fet de ser lliures".

A partir d'aquí els signants es proposen treballar conjuntament amb la societat civil per aconseguir "un Estat lliure i sobirà". L'acte, que ha estat presentat pel president local d'ERC, Josep Maria Font i Purtí, ha acabat amb el cant dels Segadors.

Entre els assistents, hi havia la diputada i secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el dirigent de Solidaritat per la Independència, Alfons López Tena. Els set partits signants representen 14 dels 21 regidors del consistori vigatà, als qual cal afegir la regidora socialista Mari Moyano. Només n'han quedat fora els cinc regidors de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada, i l'altre regidor socialista, Jacint Raurell.

El manifest comença assenyalant que "els Països Catalans són una nació i com a tal tenen dret a l'autodeterminació", i fa especial èmfasi en el paper de Vic i Osona que "des de sempre, han estat capdavanters en la defensa dels drets del poble català". Així, recordant el paper de la ciutat i la comarca en la defensa del país des de la guerra de Successió fins als darrers esdeveniments polítics, es conclou que tot plegat fa "de la nostra ciutat una ciutat on molts catalans posen els ulls quan necessiten un referent en la lluita nacional".


Text íntegre del "Compromís de Vic"

Acord per la constitució d’un pacte de partits polítics per assolir el màxim recolzament a un referèndum sobre la independència i la creació d'un Estat Propi

PREÀMBUL;

Els Països Catalans són una nació, i com a tal tenen el dret a l’autodeterminació. Un repàs a la nostra història ens permet veure que hem estat un país independent durant segles i que la voluntat de recuperació de les institucions pròpies ha estat sempre present.

Durant tot el segle XX la voluntat d’autogovernar-se dels i de les catalanes ha estat una constant. Ho fou durant el període republicà, en el debat de l’Estatut de Núria, l’aprovació del qual fou condicionat per la intransigència de les Corts espanyoles. La resistència política en el marc de les dues dictadures i dels règims monàrquics són també exponents d’aquesta voluntat que es perllonga en el temps. Des de la restauració de la democràcia hem avançat per la ruta de buscar un encaix que ens permetés el desenvolupament de la nostra nació. A aquesta voluntat s’hi ha oposat una reiterada negativa, per part de l’estat espanyol, a qualsevol situació i/o fet que permetés un avenç nacional del nostre poble.  

Amb el maltractament econòmic, institucional, territorial o cultural, l’encaix del nostre poble en els marcs institucionals francès i espanyol s’ha demostrat inviable. Els atacs a la llengua arreu dels Països Catalans o al model d’immersió a l’escola al Principat són tan sols exemples recents d’aquesta voluntat, reiterada, de l’Estat de fer desaparèixer la forma de veure el món i de viure que tenim els i les catalanes.

La crisi desencadenada pel debat estatutari a partir de la segona meitat de la dècada del 2000 i l’auge de les consultes populars per la independència han convertit en majoritària la voluntat de decidir del poble. Aquesta eclosió ha fet coincidir en el dret a decidir a una part majoritària de la societat. Les mobilitzacions del 10 de juliol del 2010 i de l’11 de setembre del 2012 obliguen als representants polítics a moure fitxa i a facilitar que el poble català pugui exercir els seus drets col·lectius en llibertat i sense condicions. Aquests representants són conscients del paper protagonista del poble en el procés d’autodeterminació.

Cal recordar, tanmateix, que aquest procés té lloc en el marc d’una crisi del sistema especialment dolorosa, que ve acompanyada d’una manca de recursos molt  important en el sector públic i que està privant, fins i tot, dels drets més elementals (habitatge, treball, sanitat, educació,...) a una part important de la societat. És en aquest sentit que entenem que la lluita pel nostre alliberament nacional està lligada a la voluntat de posar en mans dels catalans i catalanes la capacitat de decisió i els mecanismes que permetin la sortida de la crisi.

Vic i Osona, des de sempre, han estat capdavanters en la defensa dels drets del poble català. La seva significativa participació en la defensa de Catalunya durant la guerra de successió, la seva presència en la renaixença cultural i política de la nostra nació, la seva participació en la lluita antifranquista i la restauració de la democràcia i la seva destacada presència en els darrers esdeveniments polítics fan de la nostra ciutat una ciutat on molts catalans posen els ulls quan necessiten un referent en la lluita nacional.

Per tot això, i tenint present la nostra història, d’on venim, així com la nostra voluntat  d’anar  cap a un Estat lliure i sobirà, constatant que la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya i l’acord de govern signat posa sobre la taula el compromís del Govern de i de les persones aquí reunides a títol individual o com a representació dels grup polítics es comprometen al treball conjunt que ha de permetre, en primer lloc, la celebració d’un referèndum que sigui inclusiu i transparent i, en segon lloc, aconseguir una gran majoria que ens condueixi a través de la societat civil a la constitució d’un nou estat català dins d’Europa.
 
PACTES
 
 PRIMER.-Formalitzar el ferm compromís entre els Partits polítics, organitzacions, i persones vinculades al món polític i social, segellant un pacte per tal de respondre al clam d'unitat manifestat pel poble català, de com fer possible el procés per a exercir el dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir llur futur polític col·lectiu i aconseguir el màxim recolzament afirmatiu per l'alliberament nacional del nostre país.
 
 SEGON.- Col·laborar amb les entitats i organitzacions socials, culturals, polítiques o de qualsevol altre naturalesa en la creació d’estructures organitzatives, econòmiques o logístiques necessàries per assolir l’objectiu esmentat en el primer acord. Donar suport a totes les campanyes i accions promogudes des de les diferents entitats i organitzacions de la societat civil vigatana i osonenca per treballar cap a la consecució d’un Estat lliure i sobirà. Promoure, des de la mateixa Taula de partits, les accions que es consideri necessàries.
 
 TERCER.- Establir els mecanismes de coordinació necessaris a nivell de Vic, de la comarca d’Osona i de país per generar les condicions necessàries per assolir l’objectiu esmentat en el primer acord.

D'esquerra a dreta: Mari Moyano PSC, a títol personal), Arnau Martí (IC-V), Lluís Solà (lector del manifest i orador de l'acte), Lluís Corominas (CDC), Josep Maria Font i Purtí (ERC), Nil Puigvila (CUP), Iban Lapeira (SI), M. Carme Bover (UDC) i Josep Ramon Soldevila (RI). Foto: Adrià Costa.

L'acte ha finalitzat amb el cant dels Segadors. Foto: Adrià Costa