En concret, el conveni preveu:
Ajuntament de Gurb: es compromet a preservar l’indret on s’ubica la fossa i a proporcionar un espai en el cementiri de la localitat per inhumar-hi les restes de soldats que no s’identifiquin.
Ajuntament de Gavà: ha tramès, a través del Centre d’Història de la Ciutat, els estudis històrics previs necessaris per determinar els fets, les circumstàncies de la desaparició i la ubicació de la fossa. També oferirà l’espai necessari en el cementiri (nínxols) per inhumar-hi les restes dels gavanencs que puguin ser identificats a la fossa.
Associació per a la recuperació de la memòria històrica: ha tramès al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació les dades que té de persones desaparegudes a la zona de Gurb durant la guerra i que podrien estar inhumades a la fossa.
El protocol establirà les passes a seguir a nivell institucional i científic, detallant la metodologia interdisciplinar que caldrà seguir quan s’aprovi una exhumació en aplicació de la futura Llei de Fosses.
Les dades historiogràfiques sobre la fossa, situada entre la masia de Can Cadet i la de La Rovira, asseguren que hi hauria entre 20 i 25 soldats republicans inhumats. L’exhumació es preveu que s’allargarà uns 15 dies. Després, es realitzaran els treballs d’identificació. Quan hagin finalitzat els treballs, tres de les famílies han manifestat la voluntat d’enterrar els cossos amb els seus familiars al cementiri de Gavà. La quarta família prefereix que les restes quedin enterrades en un nínxol al cementiri de Gurb. La resta de cossos localitzats a la fossa i no identificats s’enterraran al cementiri de Gurb.
UAB i UB coordinaran l’exhumació
En els treballs d’exhumació i identificació intervindran la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (Dep. de Justícia).
UAB: actuarà com a coordinadora de l’actuació, que inclou les fases de documentació, excavació i les tasques pròpies de laboratori. La fase d’excavació inclou els treballs arqueològics, antropològics i forenses.
UB: participarà en l’equip de recerca de documentació i efectuarà les anàlisis al voltant de les imatges facials (comparació fotografia-crani). També coordinarà la documentació dels objectes que puguin aparèixer per tal que puguin ser analitzats pels historiadors.
Institut de Medicina Legal de Catalunya: participarà en l’excavació i anàlisi de les restes òssies exhumades per tal de poder determinar la causa de la mort. També coordinarà l’equip de recopilació de dades de les quatre famílies dels gavanencs presumptament inhumats a la fossa per obtenir la màxima informació possible per a la posterior identificació.
La fossa de Gurb
La tardor de 1938, un grup de veïns de Gavà de la darrera lleva són mobilitzats per fer treballs de manteniment a les pistes del camp d’aviació d’ El Prat. Uns mesos més tard, el gener de 1939, els traslladen a defensar les línies que s’intenten establir com a darrers intents de frenar les tropes de Franco. Des de Barcelona, marxen cap a les mines de Fígols i posteriorment cap a Vic per la carretera de Gironella.
Almenys sis dels soldats gavanencs són destinats a defensar la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb (Osona), on les forces franquistes acaben d’arribar seguint un progrés imparable. Les tropes republicanes ofereixen una resistència sagnant durant unes hores, però finalment s’han de retirar. Quatre dels soldats gavanencs hi perden la vida, segons alguns testimonis, per l’impacte d’un projectil de morter.
Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d’una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d’enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes botes que un d’ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d’un d’ells.
Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se’ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l’indret on van ser inhumats amb aquest escrit: “Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939”. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.
El 30 de juliol de 2005, 14 familiars de les víctimes van presentar una instància a l’Ajuntament de Gavà sol•licitant que el consistori, amb col•laboració d’altres institucions públiques, realitzés les actuacions necessàries perquè els gavanencs inhumats a la fossa de Gurb fossin retornats a Gavà.
