Molas ho és en la seva qualitat de responsable de comunicació del Departament d'Exteriors de la Generalitat, que encapçala el conseller Raül Romeva. Es tracta d'una periodista amb experiència en el terreny de les relacions internacionals. Fa dos anys va treballar en la campanya electoral de l'actual alcalde de Nova York, Bill de Blasio.
Bill de Blasio, amb Anna Molas.
Els quatre interrogatoris a alts càrrecs del Govern i a l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum que la Guàrdia Civil ha dut a terme aquest dimecres i dijous han portat l'executiu català a passar a l'ofensiva. El conseller de Presidència, Jordi Turull, va anunciar ahir que el Govern portaria l'actuació de la benemèrita als tribunals perquè està generant "indefensió". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i consellers del seu Govern també han posat el focus en la manera de procedir del cos policial després que el jutge es desmarqués dels interrogatoris via comunicat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La Guàrdia Civil va citar a declarar dimecres el director general d'Atenció Ciutadana, Jordi Graells, i el secretari general de Presidència, Joaquim Nin, per demanar informació sobre la contribució de la Generalitat al web del Pacte Nacional pel Referèndum. Aquest últim va sortir acusat de sedició per la Guàrdia Civil.
Aquest dijous, la situació s'ha repetit. L'institut armat ha citat el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, i li ha comunicat que seria investigat per la mateixa qüestió, per la qual cosa Clotet ha deixat de respondre les preguntes de l'interrogatori. Després ha estat el torn de l'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, que només ha hagut de respondre preguntes com a testimoni. En tota aquesta investigació, la Guàrdia Civil ha desenvolupat un paper poc habitual. Al vespre, el cos policial espanyol també ha citat per aquest divendres Ignasi Genovès, director general de Difusió, i Anna Molas, cap de comunicació del departament d'Exteriors.
Està actuant per iniciativa pròpia o a petició del jutge?
Segons ha informat el TSJC en un comunicat, la Guàrdia Civil està actuant per iniciativa pròpia. "Les diligències que s'estan fent aquests dies a la caserna de la Guàrdia Civil són diligències de policia judicial i no han estat sol·licitades pel magistrat d'instrucció 13 de Barcelona", ha afirmar aquest dijous l'òrgan judicial.
La causa que investiga el jutjat d'instrucció 13 de la capital catalana fa referència a les polèmiques declaracions de Santi Vidal sobre el procés i, a més de l'exsenador, estan imputats Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern i exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC), i Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda del Govern. El procés va començar contra ells perquè el partit d'ultradreta Vox va presentar una querella que els incloïa als tres.
Vox els acusava dels delictes de malversació, desobediència, revelació de secrets, infidelitat en la custòdia de documents, prevaricació, provocació, conspiració o proposició per a la sedició o rebel·lió i contra la pau i independència de l'Estat. Delictes que poden suposar penes de presó i inhabilitació.
Queda per saber ara qui ha ordenat aquests últims interrogatoris de la Guàrdia Civil i amb quina finalitat. De fet, és la pregunta que ha llençat el conseller de Justícia, Carles Mundó, a través del seu compte de Twitter:
De moment, el titular del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona ha ampliat el secret de sumari un mes més, de manera que dóna més temps als investigadors de la Guàrdia Civil.És urgent saber per ordre de qui actua la Guardia Civil quan interroga funcionaris, empreses i càrrecs públics. pic.twitter.com/azRzhqe46x
— Carles Mundó (@CarlesMundo) July 27, 2017
La llei permet a la Guàrdia Civil dur a terme interrogatoris?
Quan el jutge va rebre la querella de Vox, va obrir la causa que en aquests moments s'està investigant i va designar com a policia judicial la Guàrdia Civil. D'aquesta manera, la benemèrita es va convertir en l'encarregada de fer una primera investigació i buscar indicis dels delictes que va denunciar el partit d'ultradreta.
Fonts judicials i policials consultades apunten que en aquest supòsit la policia pot actuar d'ofici i, per exemple, citar a declarar a testimonis amb certa autonomia informant de manera periòdica al jutge, com se suposa que està passant. En cas que els investigadors policials volguessin dur a terme diligències que afectessin drets fonamentals, com les escoltes telefòniques, sí que haurien de demanar una autorització judicial.
Tanmateix, no tothom es mostra convençut per aquesta explicació. Un advocat penalista consultat afirma que la policia judicial sempre ha d'actuar a petició d'un jutge i que les declaracions d'aquest dimecres a la caserna no haurien de tenir valor judicial. Això sí, les declaracions poden passar a formar part de l'atestat policial que estigui elaborant la Guàrdia Civil. I la llei atribueix a aquest document el valor de denúncia.
Què pot passar amb els alts càrrecs citats a declarar?
En base a les indagacions realitzades, la Guàrdia Civil entregarà un informe al jutge instructor. A partir d'aquí, el magistrat decidirà si arxiva la investigació o si la manté oberta. En cas que decideixi seguir amb aquesta causa, podria citar a declarar, ara sí, en seu judicial a alguna de les persones ja citades per la benemèrita i atribuir-los la condició d'investigat -antigament dit imputat- cosa que, en cap cas, pot fer la policia. Si finalment el jutge instructor determina que s'ha comès un delicte, enviarà els imputats a judici.
