L'ACA estudia mesures per millorar la connectivitat fluvial a la riera de Sorreigs, a Sant Boi de Lluçanès

Aquest curs fluvial, inclòs en la Xarxa Natura 2000, neix al terme de Sant Boi de Lluçanès i desemboca al riu Ter a l'altura de la Gleva

Una de les rescloses que hi ha a la riera de Sorreigs, a Osona.
Una de les rescloses que hi ha a la riera de Sorreigs, a Osona. | ACA
Redacció
21 de febrer de 2025, 10:59
Actualitzat: 11:08h

L'Agència Catalana de l'Aigua està impulsant la millora ambiental de la riera de Sorreigs, un curs fluvial que neix al terme de Sant Boi de Lluçanès i desemboca al riu Ter a l'altura de la Gleva. En aquest context, ha tret la licitació d'una assistència tècnica per més de 45.000 euros per definir les actuacions per millorar un tram de riu de cinc quilòmetres, inclòs dins del pla d'espais d'interès natural de la Generalitat i que forma part de la Xarxa Natura 2000.

El contracte haurà de definir les actuacions relatives a dues estructures transversals en desús que hi ha al curs fluvial: la reclosa del Molí de Guiteres (2 metres d'alçada i 10 d'amplada) i el dic situat al costat del vell Mas Miolet (10 metres d'alçada i 30 d'amplada). L'adjudicatari disposarà d'un any per a la redacció del projecte.

El dic ha generat un embassament d'uns 25.000 metres cúbics que ja no s'aprofita per usos consumptius. Aquesta infraestructura no disposa de sortides per permetre el desguàs progressiu de l'aigua, fet que comporta que el cabal del tram aigua avall de l'embassament sigui escàs. A més l'estancament de l'aigua provoca l'eutrofització en alguns trams, amb proliferació d'algues filamentoses i escumes.

embassament riera sorreigs sant boi llucanes aca nacio osona
Embassament generat pel dic, provocant l'estancament de l'aigua i la proliferació d'algues. ACA

La riera alberga una gran varietat d'hàbitats i espècies d'interès comunitari com ara les vernedes, alberedes i salzedes, o la llúdriga (Lutra lutra) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). En aquest àmbit és remarcable la presència de papallones i libèl·lules interessants en tractar-se d'endemismes ibèrics. Fa 10 anys també es va constatar una població notable de cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus).

Finalment, destaca la presència de rata d'aigua (Arvicola sapidus) i importants poblacions de barb de muntanya (Barbus meridionalis) i de bagra (Leuciscus cephalus). En algunes zones es va reemplaçar la vegetació de ribera autòctona per pollancredes. Un exemple és la cua de l'embassament, on es va substituir una verneda i salzeda per una plantació de pollancres i falses acàcies. Així, el projecte també analitzarà les actuacions per substituir la vegetació invasora per espècies locals.