Els peixos són un dels grups de fauna més amenaçats a Catalunya. No en va, segons les dades de l'Observatori del Patrimoni Natural presentades aquesta setmana, el retrocés de les espècies als rius catalans s'enfila al 40% en només dues dècades. Un dels elements que ho explica és la manca de connectivitat fluvial: l'existència de centenars de barreres que impedeixen el pas dels animals així com de l'aigua i els sediments. Per contribuir a mitigar-ho, fa uns anys es va iniciar la política d'eliminar les rescloses i altres estructures abandonades. La voluntat de la Generalitat és accelerar i per aquest 2025, segons explica la consellera Sílvia Paneque a Nació, es preveuen vuit noves actuacions i una inversió de 36 milions d'euros fins al 2027.
La importància de garantir la connectivitat fluvial
Al conjunt del planeta, una quarta part de la fauna de rius i llacs està en perill d'extinció. A banda de la contaminació, el pitjor factor d'amenaça és la manca de connectivitat fluvial, la capacitat dels cursos fluvials de transportar aigua i sediments des de la capçalera a la desembocadura i garantir la mobilitat -per alimentar-se i reproduir-se- de comunitats biològiques com els peixos.
L'Agència Catalana de l'Aigua ha inventariat un total de 1.167 estructures que trenquen aquesta connectivitat. Hi ha 27 preses -que presenten una problemàtica de solució molt complexa-, però el gruix són les rescloses (834) així com guals i passeres (242).
Mònica Bardina, cap del Departament de Planificació i Restauració del Medi de l'ACA, admet que amb la situació actual és molt difícil que els sediments puguin fer el cicle sencer, però que és molt important aconseguir trams amb cabal lliure el màxim llarg possibles. Ho exemplifica amb el cas de les truites: “Necessiten la grava per poder pondre els ous, però també la vegetació en depèn. Els sediments acaben formant els hàbitats”.
Ja s'han alliberat 289 quilòmetres de cursos fluvials
De les quasi 1.200 barreres transversals que encara existeixen a les conques internes de Catalunya, l'ACA estima que unes 170 estan abandonades. És només en aquests casos que s'hi actua: bàsicament rescloses per derivar l'aigua a centrals hidroelèctriques sense servei, per antics canals de reg agrícola o, puntualment o passeres per travessar el riu -per exemple per accedir a una activitat extractiva a l'illa de les Gambires, a Osona-.
Des del 2010, quan es va començar aquesta política, s'ha aconseguit afavorir la connectivitat en 289 quilòmetres de rius amb una superfície d'hàbitat de quasi 480 hectàrees. La solució més eficaç és poder eliminar totalment la barrera, però també és la més cara i complexa. En aquest sentit, s'han fet un total de 13 actuacions, de les quals set corresponen a la conca del Ter. En destaca, per exemple, l'enderrocament total de la central hidroelèctrica de Molló, al riu Ritort, clausurada el 2004 per una denúncia per l'incompliment del cabal ambiental.
A més de l'eliminació de rescloses en conques com el Llobregat, la Tordera o el Besòs, l'actuació més singular va ser la demolició de l'antic pantà de l'Albi al riu Gorg (les Garrigues). Com la resta d'infraestructures, havia perdut la seva utilitat, ja que feia 15 anys s'havia deixat d'utilitzar per abastament humà en connectar-se a la xarxa de la Mancomunitat d'Aigües de les Garrigues.
No sempre es pot enderrocar l'estructura sencera i aleshores s'opta per fer-ho parcialment -s'han fet 12 actuacions-. Una de les opcions és rebaixar-ne l'alçada i combinar-ho amb una escala de peixos com en els casos de l'assut del riu Eina a Vall de Núria o la resclosa de l'antiga central de la Plana Magdalena a Ripoll. En altres, com a la riera d'Arbúcies, es va optar eliminar un marge o la part central de l'estructura. Finalment, la darrera alternativa és apostar per connectors (48 actuacions) siguin safareigs successius, rampes per a peixos o, fins i tot, l'adequació d'un riu lateral.
Des del 2010 s'han eliminat totalment 13 rescloses, parcialment 12 més i s'han realitzat 48 actuacions per garantir la connectivitat fluvial
Aquestes opcions es plantegen, per exemple, quan els ajuntaments tenen catalogades les rescloses com a bé cultural d'interès local, malgrat que segons el Departament de Cultura només l'assut de Xerta té prou valor històric. “Si està protegit, l'Ajuntament es pot negar a fer actuació, però sovint s'intenta buscar solucions intermèdies”, explica la responsable de l'ACA. En aquest sentit, en el projecte iniciat recentment a Manlleu s'ha optat per deixar-ne un testimoni.
La llei de restauració de la natura serà un incentiu
La llei de restauració de la natura, que Europa va aprovar finalment el juny, preveu “alliberar” fins a 25.000 quilòmetres de rius dels quals 1.500 corresponen a l'estat espanyol. Encara no s'ha fet el repartiment per determinar la quota que haurà de complir Catalunya, però des del Departament de Territori i l'ACA es té clar que ha de servir per accelerar aquest tipus d'actuacions.
“Segur que ens incentivarà, ja que quan hi ha un objectiu fixat cal traçar la ruta per arribar-hi”, admet la consellera Sílvia Paneque en declaracions a Nació. Aquest “increment de la velocitat” ja s'hauria de notar enguany, on es preveuen vuit d'un conjunt d'onze actuacions ja iniciades, licitades o anunciades com les del Ter a Manlleu, el Fluvià a Olot o l'antic pantà de la Font del Vern, al parc natural del Montseny, i que molts anys enrere havia servit per a l'abastament d'Aiguafreda.
Dels 44 milions d'euros per un programa a quatre anys, se n'han executat tot just 8. En aquest sentit, l'ACA ha analitzat el potencial de retirar fins a 68 estructures que permetrien assegurar el cabal lliure de 283 quilòmetres més. “La priorització de les actuacions ha de tenir en compte la millora sobre la biodiversitat, sobre la hidromormologia del riu i també si té conseqüències per la inundabilitat”, explica la consellera de Territori.
Aquest és un dels elements que dificulten la possibilitat d'una de les actuacions més grans plantejades fins ara: la presa del Gaià. Es tracta d'un embassament inaugurat el 1975 per abastir d'aigua la indústria petroquímica de Repsol. L'ACA ja ha acabat l'estudi que analitza totes les possibilitats: des de l'enderrocament total a rebaixar-ne la cota per millorar la connectivitat. “No s'ha pres encara la decisió: caldrà tenir molt en compte els nous mapes de risc d'inundabilitat que estem actualitzant”, conclou Paneque.
L'Agència Catalana de l'Aigua va redactar el 2023 un informe que radiografia les estructures presents a les conques interès que dificulten la connectivitat fluvial. Aquestes són les principals dades:
- 1.167 estructures en total: preses (27), rescloses (834), estacions d'aforament (63) i passeres i guals (242).
- 29% d'aprofitaments hidroelèctrics, 24% per reg agrícola i 25% per estructures.
- 332 estructures a la conca del Llobregat i 291 al Ter.
- Almenys 171 estan sense ús -malgrat que n'hi ha 150 sense informació-: 50 al Llobregat i 50 al Ter.
- El 61% tenen menys de dos metres d'alçada
- Aquests obstacles afecten la qualitat hidromorfològica de les masses d'aigua: mediocre (12%), deficient (4%) i dolenta (1%).
- S'han eliminat totalment 13 estructures, 12 eliminacions parcials i s'han habilitat 48 connectors.
- Des del 2011 s'ha recuperat 289 quilòmetres de rius amb cabal lliure.
I a Europa?
- Hi ha un total de 680.000 obstacles.
- El 85% tenen una alçada menor a 2 metres.
- La llei de la restauració de la natura fixa alliberar 25.000 quilòmetres de rius fins al 2030.