En plena crisi climàtica, el planeta afronta el que s'ha denominat la sisena gran extinció. Aquesta crisi de biodiversitat també s'acarnissa amb la fauna d'aigua dolça. Un exhaustiu estudi publicat aquest dimecres a la prestigiosa revista Nature revela que el 24% de les espècies estan amenaçades d'extinció. La península Ibèrica, per cert, és una de les zones més vulnerables.
Una avaluació de més 23.000 espècies
L'estudi, amb la participació d'una vuitantena de científics, ha estat coordinat per Catherine A. Sayer, investigadora de la Universitat de Cambridge i membre de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). De fet, la revisió publicada a Nature se centra en l'anàlisi de la Llista Vermella de les Espècies Amenaçades d'aquesta institució de referència.
De les 23.496 espècies de fauna d'aigua dolça, un 24% està en perill d'extinció. Els crustacis decàpodes -grup que inclou els crancs, escamarlans i gambes- són els que presenten una pitjor taxa, ja que s'enfila al 30%. En el cas dels peixos és del 26% mentre que els odonats -grup que inclou les mosques del drac i les damisel·les, entre altres- se situa en un 16%. Investigadors com Graciela Gómez Nicola, experta en Zoologia de la Universitat Complutense de Madrid, assenyala que el panorama podria ser pitjor si s'haguessin inclòs els mol·luscs. “El declivi accelerat de la biodiversitat de rius, llacs i zones humides s'observa des de fa dècades, però les accions per revertir-lo han estat molt escasses”, adverteix en declaracions a Science Media Center.
La contaminació, l'amenaça més crítica
Les aigües dolces acullen més del 10% de totes les espècies conegudes i, segons els autors de l'estudi, aquesta diversitat ofereix múltiples beneficis, com ara el cicle dels nutrients, el control d'inundacions i la mitigació del canvi climàtic.
Entre les espècies estudiades, el 54% de les espècies amenaçades es consideren afectades per la contaminació, el 39% per les preses i l'extracció d'aigua, el 37% pel canvi d'ús del sòl i els impactes provocats per l'agricultura, i el 28% per les espècies invasores i malalties.
La península Ibèrica, una de les zones més vulnerables
Evidentment, la potencial afectació a les espècies depèn de la regió del planeta. Un dels ecosistemes més vulnerables són els vinculats al clima mediterrani, no només al voltant del Mare Nostrum sinó també a Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. “En aquestes zones bona part de les espècies autòctones estan amenaçades pels impactes combinats de la regulació dels cursos fluvials amb embassaments, la sobreexplotació de recursos hídrics, les espècies invasores i l'eliminació de zones humides”, assenyala Ignacio Doadrio, investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals-CSIC, a Science Media Center.
Més enllà de la vulnerabilitat del clima mediterrani, els Pirineus suposen un aïllament natural per a la península Ibèrica. En aquest sentit, l'article de Nature el situa com una de les zones del món amb un percentatge d'espècies més elevat en perill d'extinció -també cal tenir en compte que és una zona relativament poc diversa-. “Sent un territori relativament pobre respecte al nombre total d'espècies és cridaner i molt preocupant que hi hagi tantes espècies amenaçades”, afirma Miguel Clavero Pineda, científic del CSIC.
Si al conjunt del planeta el 26% dels peixos continentals estan amenaçats, a Catalunya aquesta dada s'enfila fins al 40%. De fet, a banda de l'escassetat d'aigua, la contaminació i els efectes del canvi climàtic, l'impacte de les espècies exòtiques és molt elevat, ja que suposen la meitat dels que hi ha als rius del nostre país.
De les 29 d'autòctones, n'hi ha quatre de vulnerables, set en perill d'extinció i dues més considerades extintes com a reproductores. Una d'aquestes és l'esturió, que recentment ha tornat a l'Ebre després de 50 anys gràcies a un programa de reintroducció.
Espècies de peixos en perill d'extinció
- Madrileta roja (Achondrostoma arcasii)
- Fartet (Aphanius iberus)
- Llopet ibèric (Cobitis calderoni)
- Llopet de riu (Cobitis paludica)
- Cavilat (Cottus gobio)
- Espinós o punxoset (Gasterosteus aculeatus)
- Samaruc (Valencia hispanica)
Espècies de peixos extintes com a reproductores
- Esturió europeu (Acipenser sturio)
- Lampresa de mar (Petromyzon marinus)