Catalunya té actualment 14 parcs nacionals o naturals. Una xifra que augmentarà fins a 19 si es compleixen les previsions del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. A banda de completar la tramitació del de Muntanyes de Prades, està previst declarar els de l'Albera, el Montsec, el Garraf i l'Alta Garrotxa, un fet que permetria arribar a gestionar de manera efectiva almenys dos terços dels espais protegits de Catalunya.
El parc de les Muntanyes de Prades, el 2026
El desembre de 2021 l'aleshores consellera Teresa Jordà va anunciar la creació del parc natural de les Muntanyes de Prades. Es preveu que tingui unes 30.000 hectàrees, repartides entre 22 municipis de cinc comarques: l'Alt i el Baix Camp, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Priorat. El catorzè parc natural del país inclourà espais amb protecció superior com el paratge natural d’interès nacional (PNIN) del Bosc de Poblet i les reserves naturals parcials dels barrancs del Titllar i de la Trinitat.
Ara bé, el procés és molt més llarg del que s'esperava. En aquest sentit, fonts del Departament de Territori expliquen a Nació que la declaració no arribarà fins al 2026. “Es va fer un procés participatiu molt llarg. Creiem que s'ha alentit expressament”, apunta Carles Mestre, portaveu de la Plataforma per a l'Impuls del Parc de l'Albera (PIPA).
Precisament, l'Albera és un dels quatre nous parcs que el Govern vol declarar, segons va avançar fa uns dies El Períodico. La seva creació, com va explicar Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, suposarà impedir nous parcs eòlics a la zona. El parc natural, això sí, haurà de ser compatible amb el Galatea, autoritzat pel Govern, però encara pendent del vistiplau d'Urbanisme. “Si s'acaba fent, serà l'únic que hi haurà”, va afirmar Sargatal la setmana passada.
Prioritzar l'Albera i el Montsec
A banda de completar la declaració de Muntanyes de Prades, el Govern prioritza l'Albera i el Montsec. Segons ha pogut saber Nació, aquests dos parcs es començaran a tramitar el 2025. Per una segona fase encara sense termini, en canvi, quedaran els de l'Alta Garrotxa i el Garraf.
Precisament, aquest dissabte es va celebrar a la localitat de Capmany un acte unitari per reclamar el parc natural de l'Albera. Actualment, existeix una figura de protecció -paratge natural d'interès nacional-, però només abasta unes 4.200 hectàrees. “Són com bolets. Diversos enclavaments que no permeten una protecció integral a la serra”, assegura Arnau Lagresa, portaveu de Salvem l'Empordà i la IAEDEN.
En canvi, l'espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 és d'unes 16.000 hectàrees. “Tenim molt clar que necessitem una protecció íntegra: des de la Jonquera fins a la costa i també incloent el peudemont”, assenyala Carles Mestre en declaracions a Nació. En aquest sentit, les entitats pretenen evitar que quedin “bosses” sense protegir on es puguin implantar parcs eòlics.
Lagresa considera que “cal aprofitar la conjuntura que el secretari de Transició Ecològica sigui de l'Empordà” per fer realitat una demanda iniciada fa 40 anys. En aquest sentit, coincideix amb el representant de la plataforma en veure viable que sigui una realitat abans d'acabar l'actual legislatura el 2027. “La postura de l'administració és molt clara i el consens dels ajuntaments i els propietaris també”, explica Mestre. De fet, aquest dissabte el mateix Sargatal va intervenir a l'acte de Capmany: “No hi ha cap parc natural que s'hagi iniciat amb una reivindicació compartida per part de tothom”, va afirmar. “Espero que al Parlament es pugui aprovar per unanimitat”, va afegir.
Gestionar almenys dos terços dels espais ja protegits
La COP15 de biodiversitat celebrada el 2022 va aprovar l'objectiu 30x30 per protegir el 30% de la superfície terrestre abans del 2030. Aquell acord, que també s'inclou en l'estratègia de biodiversitat de la Unió Europea i en la llei de restauració de la natura, té un matís important: la protecció no ha de ser sobre el paper sinó tenir una gestió efectiva.
De fet, és habitual que les administracions declarin un espai natural protegit, però que després aquest fet no tingui un efecte real. A Catalunya, per exemple, el 32% de la superfície terrestre -més d'un 1 milió d'hectàrees- compta amb algun tipus de figura de protecció. Tanmateix, actualment només la meitat -un 15,3% del total- són gestionades en forma de parcs naturals per la Generalitat o les diputacions, amb consorcis o per part del Conselh Generau d'Aran.
Superfície protegida i/o gestionada a Catalunya (2024)
Una de les estratègies que ha començat a desplegar la secretaria de Transició Ecològica són convenis a quatre anys vista per tal que entitats gestionin espais naturals en col·laboració amb els ajuntaments. Amb una dotació de 9,3 milions, permetrà actuar en un total de 118.000 hectàrees -el 3,7% del país- que inclouen espais com serra de Boumort-Collegats, les platges de Torredembarra i Creixell, les muntanyes de Rocacorba, la riera de Merlès o la conca del riu Siurana, entre altres.
Finalment, la creació de cinc nous parcs naturals, segons fonts de Territori, podria permetre augmentar la superfície gestionada fins al 20 o 21%. Una xifra encara difícil de precisar, ja que caldrà determinar l'abast d'aquests nous espais i quina ampliació suposen respecte a figures actuals com el paratge d'interès nacional de l'Albera o el Consorci de l'Alta Garrotxa. Sigui com sigui, malgrat situar-se a dos terços del total protegit, encara quedarà força lluny de l'objectiu final d'arribar al 30%.
L'Agència de la Natura de Catalunya és un organisme que ha de concentrar totes les polítiques de biodiversitat del país: des de l'estudi i planificació fins a la restauració, passant per la gestió dels espais naturals protegits.
El Parlament en va aprovar la llei el juny de 2020 i s'havia de posar en marxa al cap d'un any. Tanmateix, des d'aleshores, ha acumulat incomptables retards i ara el Govern ha posat una nova data sobre la taula: 1 de gener de 2026.
“S'està desencallant i esperem tenir tots els textos legals a punt per a l'estiu del 2025, per tal que entri en funcionament l'any següent”, apunta Jordi Sargatal. En aquest sentit, en l'acte celebrat aquest cap de setmana a Capmany, va assegurar que “donarà molt oxigen als parcs naturals, ja que últimament estaven una mica desatesos: amb pocs mitjans humans i econòmics”. Per Arnau Lagresa, portaveu de la IAEDEN i Salvem l'Empordà, aquesta qüestió és clau: “Volem el parc natural de l'Albera, però el volem amb pressupost i instruments de gestió per tal que la protecció sigui efectiva”.