Canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, pandèmies, inseguretat alimentària i accés a l'aigua. Cinc grans crisis globals que en són una. Aquesta és, si més no, la visió de l'informe presentat aquest dimarts per l'IPBES, la plataforma científica sobre diversitat biològica vinculada a les Nacions Unides, que per primera vegada analitza de manera exhaustiva aquestes interrelacions. S'estima que més del 50% del PIB mundial depèn directament de la natura i que els costos no contemplats de l'activitat econòmica sobre els sistemes analitzats se situen, com a mínim, entre 10 i 25 bilions de dòlars anuals.
El problema de treballar aïlladament
Les administracions, des de la més global a la més local, treballen de manera molt compartimentada. Per exemple, hi ha ministeris, conselleries o regidories de Territori, Medi Ambient, Agricultura i Salut. “Les mesures que prenen són molt sectorials, aïllades i sovint contradictòries entre si”, apunta la investigadora Virginia Alono Roldán, una de les 165 expertes que han treballat en l'informe de IPBES aprovat aquesta setmana en la sessió celebrada a Namíbia, en declaracions en un brifieng organitzat per Science Media Center.
La fam al món no es podrà acabar si no es respecta la biodiversitat. La transició energètica no es podrà realitzar si no es té en compte els impactes sobre la seguretat alimentària. O les malalties infeccioses no es podran erradicar si no es redueix la contaminació de les aigües. Aquests són tres exemples d'aquest enfocament integrat que reclamen els científics de l'IPBES, anomenada popularment com l'IPCC de la biodiversitat.
Avançar cap a respostes coordinades
“La resposta coordinada és l'única manera d'intentar solucionar els problemes”, apunta Marta Rivera Ferré, investigadora del CSIC-UPV. En aquest sentit, l'informe avalua una setantena de solucions integrades que tinguin en compte les cinc crisis: climàtica, biodiversitat, alimentació, aigua i salut.
Un exemple proper seria la dana al País Valencià: un fenomen meteorològic extrem, intensificat pel canvi climàtic, amb una planificació territorial i urbanística deficient i unes alertes primerenques que van fallar. “Si el territori s'hagués preparat amb solucions basades en la natura així com una gestió integrada de la conca i el paisatge l'impacte hauria estat molt menor”, apunta Virginia Alonso. “Caldria plantejar la reconstrucció amb aquest enfocament integrat”, afegeix.
Més enllà de la nostra realitat, un exemple de la filosofia que reclamen els científics de l'IPBES és el projecte desenvolupat en una zona rural del Senegal per tractar l'esquistosomiasi, una malaltia parasitària que afecta uns 200 milions de persones al planeta. En comptes d'enfocar-ho només com un problema de salut tractable amb medicines, es va prioritzar disminuir la contaminació de l'aigua i eliminar les plantes aquàtiques invasores per minimitzar els cargols on se situen els cucs paràsits que la transmeten. Els resultats van ser la reducció d'un 32% de les infeccions dels nens, millorar notablement l'accés a l'aigua i un increment dels ingressos de les economies locals.
L'any 2023, segons les estimacions de l'informe de l'IPBES, l'activitat econòmica generada per sectors “moderadament o altament dependents de la natura” va ascendir a 58 bilions de dòlars -trilions, en la nomenclatura nord-americana-, cosa que suposa més del 50% del PIB mundial.
De fet, la dimensió econòmica del problema és gegantina: es calcula que els costos no contemplats de l'activitat econòmica sobre la biodiversitat, l'aigua, la salut i el canvi climàtic -inclosos els derivats de la producció alimentària – se situen entre els 10 i els 25 bilions de dòlars anuals. A part, es destinen 1,7 bilions anuals en subvencions públiques en activitats que danyen la biodiversitat i 5,3 més des de l'àmbit privat.
Aquest fet també genera controvèrsies. “A diferència d’altres plenàries de l’IPBES, aquesta edició s’està polititzant molt. Tal i com ha anat passant amb el canvi climàtic i l’IPCC, el debat científic ja està transcendint a nivells polítics perquè toquem l’economia que hi ha darrera la conservació de la natura, entre d’altres temes claus pel desenvolupament i les estratègies polítiques de certs països”, assenyala des de Namíbia Alicia Pérez-Porro, cap d’interacció política del CREAF.