Fa temps que s'adverteix que vivim la sisena gran extinció d'espècies. Ara bé, quan es posen sobre la taula, és quan es pot percebre la magnitud de la crisi. Actualment, hi ha unes 10.000 espècies d'ocells, de les quals més d'un 10% podrien desaparèixer en només 200 anys. Fins ara, es calcula que se n'han extingit un mínim de 600. Tanmateix, segons un estudi liderat per la Universitat de Birmingham i el CREAF publicat a la prestigiosa revista Science, han provocat la pèrdua d'un 20% dels rols en els ecosistemes. "Hem constatat que hi ha una tendència a l'extinció d'espècies que tenen una funció única i insubstituïble", explica l'ecòleg Ferran Sayol.
Quantes espècies d'ocells s'han extingit i quantes desapareixeran?
Al conjunt del planeta hi ha unes 10.000 espècies d'ocells. La comunitat científica té evidències clares, a partir d'animals dissecats o fòssils, que ja han desaparegut 610 espècies, la pràctica totalitat per causes humanes.
Ara bé, la magnitud d'aquesta gran extinció encara podria superior. De fet, en una altra investigació recent, publicada a Nature Communications, estimava que podrien arribar a 1.430. Uns càlculs basats en models estadístics i a partir de les dades de Nova Zelanda, un territori on es considera que s'han pogut documentar totes les espècies desaparegudes des de la primera presència humana.
Si en 130.000 anys s'han extingit entre 600 i 1.400 espècies, els dos pròxims segles poden ser crítics. La investigació internacional amb presència catalana estima que podran desaparèixer 1.305 varietats d'ocells més. Un càlcul realitzat a partir de simulacions que tenen en compte totes les espècies actualment amenaçades i les diferents probabilitats que tenen efectivament d'extingir-se.
Les extincions s'han acarnissat amb espècies clau
La biodiversitat es pot quantificar de maneres diferents. La més simple, efectivament, és el nombre d'espècies. Però en ecologia també s'analitza la denominada diversitat funcional, que té en compte quin rol juguen en l'ecosistema. Per exemple: ocells amb ales llargues mengen a dalt dels arbres o els que tenen un bec llarg poden ingerir nèctar.
Ha estat necessari viatjar a museus de diversos països per analitzar les característiques morfològiques d'ocells dissecats, esquelets o fòssils. Posteriorment, analitzar si la combinació de diverses característiques eren o no presents a les espècies desaparegudes. El motiu? "Un tret morfològic diferencial va sempre lligat a un rol específic en un ecosistema", respon l'ecòleg català.
I el patró és clar: s'ha constatat una tendència a l'extinció d'espècies amb una funció única a la natura. De fet, la desaparició d'un 6% de les espècies ha provocat la caiguda d'un 20% de la diversitat funcional. En canvi, una possible extinció de més d'un miler d'ocells els dos segles vinents "només" n'afegiria un 7%. "A partir d'un 30% de reducció de la diversitat funcional, hi ha el risc que col·lapsi un ecosistema. És una qüestió que cal estudiar amb més profunditat", alerta Sayol.
Les illes, un punt negre d'extinció
L'estudi publicat a Science reitera un element força conegut: les extincions s'acarnissen a les illes. De fet, el 80% d'ocells eren insulars i la pèrdua de diversitat funcional s'enfila fins al 31%. La situació pot ser encara més crítica, ja que el 2224 podrien haver desaparegut 1.000 espècies més. Es tracta d'ecosistemes molt vulnerables i amb poca capacitat d'adaptar-se. En aquest sentit, la introducció d'espècies exòtiques, la presència d'animals domèstics com els gats o l'arribada de malalties són elements que situen les illes com a punts negres en la crisi de biodiversitat.
Alguns casos propers d'espècies amenaçades amb un rol clau els trobem a les illes Canàries, on la xixella canària (Columba junoniae) i el colom canari de Bolle (Columba bollii) contribueixen a regenerar els boscos de laurisilva, ja que s'alimenten dels seus fruits i, a canvi, dispersen les seves llavors. Als Països Catalans, la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), és un ocell marí contribueix als cicles de nutrients en les aigües costaneres a través dels seus excrements. "És una espècie endèmica, que només cria a les Balears i està en perill d'extinció", conclou Sayol.