19
de desembre
de
2023, 17:00
Actualitzat:
17:04h
Els humans hem provocat l'extinció de més del doble d'espècies d'ocells del que creiem fins ara. Un estudi internacional amb participació del CREAF estima que ja s'han perdut 1.430 espècies d'avifauna, en tres grans períodes. Cal tenir en compte que les observacions i els fòssils mostraven que se n'havien extingit unes 600, el 90% de les quals en illes habitades per persones.
L'arribada de persones a llocs remots com Hawaii, Tonga, i les Açores va provocar impactes de gran abast que s'han allargat molts anys com la desforestació, la caça excessiva i la introducció d'espècies invasores. En conseqüència, es van eliminar moltíssimes espècies d'aus en aquests espais insulars.
Aquesta desaparició de les aus està documentada des dels anys 1500 en endavant, perquè abans d'aquest moment, el coneixement sobre el destí de les espècies només es basa en les restes fòssils, però encara queden molts jaciments per descobrir. Sense fòssils, la veritable magnitud de les extincions ha quedat inexplorable i el coneixement que en tenim és molt desigual en diferents parts del món.
L'equip de recerca ha usat les dades de les extincions que sí que coneixem, i ha extrapolat quantes espècies més es podrien haver extingit si l'esforç de recerca fos tan gran com el que s'ha fet a Nova Zelanda. Aquest país és l'únic racó del món on es creu que la fauna d'aus anterior a l'arribada de l'ésser humà està plenament documentada, amb restes ben conservades de totes les aus que hi habitaven.
L'estudi conclou que de les 600 extincions documentades es passa a 1.430 -amb un intèrval entre 1.327 i 1.544-. Es tracta d'una xifra notable, ja que representa aproximadament l'11% de totes les espècies d'aus que existeixen actualment, segons els investigadors. Als Països Catalans les extincions es concentren a les Balears: a les tres conegudes se n'hi estimen tres més. A més, a les 10 documentades de les Canàries, els investigadors consideren que se n'han produït vuit més.
"Aquestes extincions històriques poden tenir grans conseqüències pel funcionament dels ecosistemes. El món no només ha perdut un gran nombre d'espècies d'aus úniques, sinó que també s'hauran perdut les funcions clau que feien aquests ocells. Per exemple, la pèrdua en la dispersió de llavors o la pol·linització té efectes nocius en cadena sobre altres espècies i el conjunt de l'ecosistema", explica Ferran Sayol, investigador del CREAF i coautor de l'estudi.
En segon lloc, al segle IX aC, principalment impulsat per l'arribada de persones al Pacífic Occidental (incloent-hi les illes Fiji). Finalment, destaquen l'esdeveniment d'extinció que vivim actualment, que va començar a mitjan segle XVIII.
Des d'aleshores, a més de l'augment de la desforestació i la propagació d'espècies invasores, les aus han hagut de fer front a amenaces addicionals impulsades per humans, com són el canvi climàtic, l'agricultura intensiva i la contaminació. Es preveu que aquesta crisi en curs superi l'esdeveniment d'extinció del segle XIV, ja que hi ha el risc de perdre fins a 700 espècies addicionals d'aus en els pròxims centenars d'anys.
"Malgrat la tragèdia que representa la pèrdua d'espècies, encara hi ha esperança. Les darreres accions de conservació han donat els seus fruits, i han salvat algunes espècies com el xoriguer de Maurici, el còndor de Califòrnia, i tenim l'oportunitat d'intensificar els esforços per salvaguardar els hàbitats de moltes aus i evitar extincions futures per aconseguir mantenir el correcte funcionament dels ecosistemes", conclou Ferran Sayol.
Les illes concentren la pèrdua d'espècies
Fins ara, les observacions i els fòssils mostraven que des del final del Pleistocè -quan els humans van començar a expandir-se pel món-. Entre les afectades hi ha l'icònic dodo de Maurici fins al gavot gegant -o pinguí boreal- de l'Atlàntic Nord, però també hi ha exemples més propers, com ocells de les Illes Balears -el rascló d'Eivissa (Rallus eivissensis)- i de les Canàries com la garsa de mar negra (Haematopus meadewaldoi) o el verderol de Trias (Carduelis triasi).L'arribada de persones a llocs remots com Hawaii, Tonga, i les Açores va provocar impactes de gran abast que s'han allargat molts anys com la desforestació, la caça excessiva i la introducció d'espècies invasores. En conseqüència, es van eliminar moltíssimes espècies d'aus en aquests espais insulars.
Aquesta desaparició de les aus està documentada des dels anys 1500 en endavant, perquè abans d'aquest moment, el coneixement sobre el destí de les espècies només es basa en les restes fòssils, però encara queden molts jaciments per descobrir. Sense fòssils, la veritable magnitud de les extincions ha quedat inexplorable i el coneixement que en tenim és molt desigual en diferents parts del món.
Estimar la pèrdua real d'espècies
Un equip de recerca liderat pel Centre per a l'Ecologia i la Hidrologia del Regne Unit (UKCEH), en el que ha participat el CREAF, ha utilitzat models estadístics per estimar quantes extincions d'aus sense descobrir podrien haver-hi hagut al llarg de la història humana moderna (des del Pleistocè Tardà fa uns 130.000 anys, just el darrer període on es van produir temperatures tan altes com les actuals). També hi han participat altres centres de recerca del Regne Unit així com de Noruega, Suècia i Alemanya. Els resultats s'han publicat a Nature Communications, revista del grup de la prestigiosa Nature.L'equip de recerca ha usat les dades de les extincions que sí que coneixem, i ha extrapolat quantes espècies més es podrien haver extingit si l'esforç de recerca fos tan gran com el que s'ha fet a Nova Zelanda. Aquest país és l'únic racó del món on es creu que la fauna d'aus anterior a l'arribada de l'ésser humà està plenament documentada, amb restes ben conservades de totes les aus que hi habitaven.
Espècies d'ocells extingides
L'estudi conclou que de les 600 extincions documentades es passa a 1.430 -amb un intèrval entre 1.327 i 1.544-. Es tracta d'una xifra notable, ja que representa aproximadament l'11% de totes les espècies d'aus que existeixen actualment, segons els investigadors. Als Països Catalans les extincions es concentren a les Balears: a les tres conegudes se n'hi estimen tres més. A més, a les 10 documentades de les Canàries, els investigadors consideren que se n'han produït vuit més.
"Aquestes extincions històriques poden tenir grans conseqüències pel funcionament dels ecosistemes. El món no només ha perdut un gran nombre d'espècies d'aus úniques, sinó que també s'hauran perdut les funcions clau que feien aquests ocells. Per exemple, la pèrdua en la dispersió de llavors o la pol·linització té efectes nocius en cadena sobre altres espècies i el conjunt de l'ecosistema", explica Ferran Sayol, investigador del CREAF i coautor de l'estudi.
Estem vivint la tercera extinció massiva
Els científics afirmen que hi ha tres grans períodes en la història humana d'extincions d'ocells i, en general, de vertebrats. En primer lloc, el que es va donar durant el segle XIV al Pacífic Oriental (incloent-hi les illes Hawaii), on s'ha estimat que es van perdre 570 espècies d'aus després que les persones hi arribessin per primer cop, gairebé 100 vegades la taxa d'extinció natural.En segon lloc, al segle IX aC, principalment impulsat per l'arribada de persones al Pacífic Occidental (incloent-hi les illes Fiji). Finalment, destaquen l'esdeveniment d'extinció que vivim actualment, que va començar a mitjan segle XVIII.
Extincions d'espècies d'ocells des del 3.000 aC
Des d'aleshores, a més de l'augment de la desforestació i la propagació d'espècies invasores, les aus han hagut de fer front a amenaces addicionals impulsades per humans, com són el canvi climàtic, l'agricultura intensiva i la contaminació. Es preveu que aquesta crisi en curs superi l'esdeveniment d'extinció del segle XIV, ja que hi ha el risc de perdre fins a 700 espècies addicionals d'aus en els pròxims centenars d'anys.
"Malgrat la tragèdia que representa la pèrdua d'espècies, encara hi ha esperança. Les darreres accions de conservació han donat els seus fruits, i han salvat algunes espècies com el xoriguer de Maurici, el còndor de Califòrnia, i tenim l'oportunitat d'intensificar els esforços per salvaguardar els hàbitats de moltes aus i evitar extincions futures per aconseguir mantenir el correcte funcionament dels ecosistemes", conclou Ferran Sayol.