Una revisió recent de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura quantifica en un 24% les espècies de fauna de rius i llacs en perill d'extinció, una xifra que es dispara a la península Ibèrica. De fet, el cúmul de factors que amenacen la biodiversitat d'aigua dolça -contaminació, manca de continuïtat fluvial, sobreexplotació i espècies invasores- també es produeix en el nostre país. En aquest context, la sequera iniciada a finals del 2020 ha provocat un impacte tan crític a les comunitats de peixos a Catalunya que els experts es qüestionen si pot ser un “punt de no retorn”.
Simplificació i extinció massiva de peixos
A Catalunya fins al 40% de l'espècies peixos continentals estan en perill d'extinció -catorze punts més que al conjunt del planeta-. A banda de les amenaces estructurals -la contaminació, l'agricultura intensiva, l'extracció d'aigua, les barreres a la connectivitat així com malalties i espècies invasores-, el país ha patit la pitjor sequera dels dos darrers segles.
El seu impacte a la biodiversitat és una de les preguntes encara per resoldre -de fet, en zones com l'Empordà la situació continua sent crítica-. En el cas dels peixos, malgrat que encara falten moltes dades per valorar-ho -aquest 2025 s'ha d'actualitzar l'Atles de Peixos d'Espanya després de vuit anys-, les perspectives no són bones. “No s'estan recuperant les poblacions com esperàvem”, admet el biòleg Marc Ordeix, director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis. “Soc poc optimista”, afegeix.
En aquest sentit, els mostrejos realitzats els darrers mesos -on, en general, els cabals s'han recuperat- mostren una simplificació de les comunitats. “Quan l'extinció de peixos és tan massiva, és difícil a recolonitzar territoris”, apunta Ordeix. De fet, la manca de connectivitat fluvial -per la presència de preses, rescloses o altres infraestructures- és un fre a aquest procés que també s'ha constatat en invertebrats, malgrat dispersar-se per via aèria, per la “gran distància” entre poblacions.
Rius al nord-est sense ni un sol peix
Malgrat que la sequera ha millorat a bona part del país, hi ha algunes zones on la situació es manté crítica, per exemple l'Empordà. En aquest sentit, els rius del nord-est com la Muga són els que presenten una pitjor situació.
Un altre exemple és el Fluvià després de la plana de la Vall d'en Bas. “No hi ha un sol peix”, assegura el biòleg del CERM, centre adscrit a la Universitat de Vic. “Hi falta aigua, però aquí la clau és la càrrega de contaminants” en una zona amb una pràctica agrícola molt intensiva. També en cursos fluvials d'Osona -on disposen de sèries a llarg termini- es constata en peixos, però també en invertebrats i vegetals.
Entre les espècies destaca la davallada de l'espinós, un peix protegit propi de les parts baixes dels rius tant de Catalunya com del conjunt del Mediterrani. Malgrat estar adaptat a rius temporanis i, per tant, a les sequeres, en els darrers mostrejos s'han trobat molt pocs individus.
Reducció de cabals que “van tocar el moll de l'òs”
El febrer del 2024 es va decretar l'emergència per sequera i, a banda de restriccions al consum, es va anunciar la reducció dels cabals a rius com el Ter, el Llobregat i la Muga, un fet que va provocar una denúncia -arxivada- contra la direcció de l'ACA. Malgrat que finalment la rebaixa va ser menor, des del CERM es considera l'impacte va ser molt notable: “Potser no hi havia altre remei, però es va tocar el moll de l'os”.
En aquest sentit, destaca la mort generalitzada de nàiades, uns mol·luscs d'aigua dolça, indicadors de bona qualitat de l'aigua. De nou, la manca d'aigua suposa un augment de concentració dels contaminants i, per tant, una reducció de l'oxigen disponible. En zones com el Baix Ter pràcticament no han quedat individus d'espècies autòctones i, fins i tot en el cas de les anguiles, malgrat ser molt resistents, s'han trobat molt pocs individus. Una situació que s'ha repetit als aiguamolls de l'Empordà o a la bassa del coll del Daró, però que contrasta amb sorpreses agradables com la troballa a la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat.
L'augment de la matèria orgànica als rius també s'ha fet notar en espècies d'avifauna com els ànecs collverd a causa de brots de botulisme, com mostra el cens dels ocells hivernants de l'Alt Ter, presentat recentment. En els ocells, l'impacte de la sequera és menys evident, però sí que es constata efectes vinculats a l'augment de temperatura a causa del canvi climàtic. En aquest sentit, es comencen a veure martinets de nit, un ocell clarament estival, com ja havia passat anys enrere amb les orenetes i els puputs.
A Catalunya hi ha 29 espècies de peixos autòctones. D'aquestes, n'hi ha quatre de vulnerables, set en perill d'extinció i dues més considerades extintes com a reproductores. Una d'aquestes és l'esturió, objecte d'un programa de reintroducció a llarg termini a l'Ebre per intentar iniciar-ne el retorn a la península Ibèrica. En canvi, no gaudeix de cap tipus de protecció l'anguila, malgrat una davallada de quasi el 95% de la població a Catalunya, un fet que els experts consideren incomprensible.
Espècies de peixos vulnerables
- Saboga (Alosa fallax)
- Llop de riu (Barbatula barbatula)
- Madrilla (Parachondrostoma miegii)
- Bavosa o rabosa de riu (Salaria fluviatilis)
Espècies de peixos en perill d'extinció
- Madrileta roja (Achondrostoma arcasii)
- Fartet (Aphanius iberus)
- Llopet ibèric (Cobitis calderoni)
- Llopet de riu (Cobitis paludica)
- Cavilat (Cottus gobio)
- Espinós o punxoset (Gasterosteus aculeatus)
- Samaruc (Valencia hispanica)
Espècies de peixos extintes com a reproductores
- Esturió europeu (Acipenser sturio)
- Lampresa de mar (Petromyzon marinus)