L'anguila és un peix molt singular. No només per la seva forma allargada -ens pot arribar a semblar una serp- sinó pel seu moviment vital. Es reprodueix a la mar dels Sargassos, a l'Atlàntic Nord, i amb només 2 centímetres, les cries -conegudes com a angules- recorren milers de quilòmetres per arribar als rius europeus. Malgrat que des del 2008 és considerada en perill crític d'extinció per part de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) continua sense estar protegida. El declivi és generalitzat, també a Catalunya, i per aquest motiu ha sorprès relativament la localització d'una població abundant a la llacuna de la Ricarda, al Prat de Llobregat.
Davallada del 95% d'individus
Fa molts anys que s'acumulen les evidències de la davallada absoluta de les poblacions d'anguiles, que s'arriba a xifrar en un 95% des del seu col·lapse a partir del 1980. Aquesta mateixa setmana, per exemple, s'ha publicat un estudi a la revista científica Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, sobre l'estat de les poblacions al delta de l'Ebre. La investigació, del parc natural i el CSIC, conclou que està “en un risc extrem de desaparèixer” després que a partir del 2015 s'hagi tornat a accelerar la caiguda. “La diferència amb la situació de finals del segle XX és que ara el retrocés ja no es produeix a partir d'una població abundant”, explica Miguel Clavero, investigador del CSIC.
Malgrat que la crisi de l'anguila és general, hi ha zones on les poblacions resisteixen més que en altres. Ho analitza el projecte AnguillaMed, amb la participació del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, amb mostrejos des de la Catalunya Nord fins a Mallorca, passant pels aiguamolls de l'Empordà, el Baix Ter i el delta del Llobregat.
La situació és relativament esperançadora al Rosselló -el cabal dels rius hi ajuden- així com a Mallorca, on el gener de 2024 -per primera vegada- se'n va prohibir la pesca al parc natural de s'Albufera. En canvi, el biòleg Marc Ordeix alerta que és crítica a l'Empordà, al Ter o al Daró. “Hi té molt a veure la manca d'oxigen per l'augment de nutrients pel baix cabal i l'agricultura intensiva”, apunta el director del CERM. “Vam quedar astorats que ni l'anguila aguantés”, afegeix. Es tracta, en principi, d'una espècie força resistent, però l'impacte de la sequera a les poblacions de peixos a Catalunya ha estat molt sever.
De fet, les causes més locals que s'afegeixen a la més general: una sobrepesca que ha contribuït a situar l'espècie al límit de l'extinció. Al delta de l'Ebre, en canvi, l'element que s'hi afegeix és el cranc blau (Callinectes sapidus), una espècie invasora depredadora que està afectant peixos, mol·luscos i crustacis a la zona.
L'abundant població de la Ricarda
En aquest context tan negatiu, ha sorprès positivament la troballa del projecte AnguilaMed d'una població relativament abundant d'anguila a la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat. Feia molts anys que no se'n veien i, a més, fa temps que no existeix connexió física entre l'aiguamoll i el mar.
I com ho han fet per arribar-hi? “Amb una mica d'humitat és capaç de reptar com una serpeta”, explica el biòleg del CERM. En aquest sentit, l'olor d'aigua -realment els àcids húmics- pot ser suficient per trobar la llacuna. La sorpresa pels investigadors no va ser la seva presència com que es tractés d'una població molt desenvolupada.
Un argument més per preservar la llacuna de la Ricarda
La llacuna de la Ricarda és un espai natural amenaçat pel projecte d'ampliació de l'aeroport de Barcelona. El secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, va apostar per traslladar-ne els ocells a una zona humida de nova creació al mateix delta del Llobregat.
La presència d'anguiles ha de ser un nou argument a favor de la seva preservació? El biòleg Marc Ordeix -deixant clar que respon a títol personal- considera que “no ens podem carregar un dels pocs espais naturals de l'àrea metropolitana de Barcelona”. En aquest sentit, tot admetent que té una biodiversitat limitada, pot millorar ràpidament si tira endavant el projecte de l'ACA d'augmentar-hi els cabals tant en aquesta llacuna com la del Remolar: “Permetrà millorar les comunitats de fauna”. També aposta per gestionar-ho de manera diferent per assegurar la connexió amb el mar.
Ara fa poques setmanes, el director del CREAF, alertava del “tecnooptimisme” que pot despendre la idea de traslladar espais naturals. En unes jornades sobre la llei de restauració de la natura, Joan Pino va recordar que reproduir la complexitat dels ecosistemes “té límits” i ho va exemplificar amb el mateix delta del Llobregat on la diversitat de la llacuna natural de la Ricarda és “clarament superior” a l'espai recuperat de cal Tet.
