El santuari de Núria és un dels paratges més emblemàtics de Catalunya. A un entorn natural privilegiat, se li suma la singularitat de només ser accessible a peu o amb un tren cremallera així com un indubtable valor espiritual i polític. En aquest context, està a punt d'assolir un repte històric: alliberar-se de l'ús de combustibles fòssils. Ho ha fet amb una aposta per l'energia geotèrmia que va començar el 2011 i completarà aquesta primavera.
Aprofitar la diferència de temperatura amb el subsol
A Vall de Núria anualment s'havien arribat a gastar uns 140.000 litres de gasoil. Més enllà de les emissions generades, fer-lo arribar al complex de muntanya és un procés logístic molt complicat. Inicialment, es pujava amb un vagó cisterna, però en els darrers anys directament es col·locava un camió a sobre d'una plataforma del cremallera.
La reforma de l'edifici de Sant Josep -l'últim del complex del santuari en ser rehabilitat- va ser un punt d'inflexió. “Mantenir el sistema tradicional de calefacció ens hauria obligat a construir un tercer dipòsit de gasoil”, explica Francesc Arrebola, responsable de Sostenibilitat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).
Aleshores, es va optar per una alternativa força innovadora: la geotèrmia. Es tracta d'una font energètica que consisteix a aprofitar la diferència de temperatura amb el subsol. Ho fa a través d'uns tubs que arriben a 100 metres de profunditat i que generen un circuit tancat d'intercanvi de calor.
Objectiu: gasoil zero
Per escalfar l'edifici de Sant Josep va ser necessària instal·lar una potència de geotèrmia de 204 kW. “Teníem clar que era una aposta cara, però amb una amortització força ràpida”, explica Arrebola en declaracions a Nació. “En aquell moment no es pensava en la possibilitat d'arribar al 100% del consum de Vall de Núria, però el temps ens ha donat la raó i això ha permès encadenar dues fases més”, afegeix.
Deu anys de la primera actuació, el 2021 es va ampliar fins a 300 kW. I ara, s'està executant una tercera fase que amb una quarantena de tubs a tocar de l'ermita de Sant Gil suposarà arribar a una potència de 840 kW. Tot plegat suposarà instal·lar set noves bombes de geotèrmia i desmantellar les calderes de gasoil, excepte una que quedarà com a back up d'emergència. “Esperem no haver-la de fer servir mai més”, assegura Arrebola. L'estalvi d'emissions de CO2 amb la nova fase que entrarà en servei entre abril i maig d'enguany ascendirà fins a les 521 tones anuals.
Paral·lelament, l'alberg del Pic de l'Àliga -depenent de l'Agència Catalana de la Joventut- també va apostar per la geotèrmia amb una instal·lació de 38 pous i una potència de 240 kW que permeten deixar d'utilitzar 35.000 litres més de gasoil anual.
Combinar la geotèrmia amb la hidroelèctrica i la fotovoltaica
Les bombes de geotèrmia necessiten electricitat per funcionar. Amb la voluntat d'avançar cap a l'autosuficiència, es va optar per connectar-hi directament la minicentral hidroelèctrica existent. Actualment, produeix uns 150.000 kWh que proporcionen un 75% del consum elèctric del sistema, però amb l'última ampliació es rebaixarà al 25-30%.
Per compensar-ho, FGC aposta “per farcir de fotovoltaica les teulades de la cara sud” del complex del santuari. De moment, es començarà amb una petita instal·lació d'uns 30 kW de potència a l'estació del telefèric aprofitant una subvenció de l'ICAEN.
Núria deixarà d'utilitzar gasoil per a calefacció i aigua calenta sanitària i treballa també per eliminar-lo en els pocs vehicles que hi ha al complex. En aquest sentit, a mitjan març arribarà el primer 4x4 elèctric d'una estació de muntanya a Catalunya. “En un entorn com aquest, no és agradable veure una pick up de combustió”, assenyala Arrebola.
Es tracta d'un model de grans dimensions, dissenyat especialment per a Vall de Núria per l'empresa gallega Torgo, especialitzada en vehicles elèctrics especials. S'utilitzarà per transportar persones fins a l'alberg quan el telefèric no pugui funcionar, també per carregar material i, fins i tot, per fer passejades entorn del santuari.
Recentment, han incorporat un buggy elèctric i esperen canviar la resta del parc mòbil. Per altra banda, exploren la possibilitat que les màquines trepitjaneu passin a utilitzar combustibles renovables. Concretament, el denominat HVO, format per residus orgànics. “És una manera d'apostar per l'economia circular”, assenyala el responsable de Sostenibilitat de FGC.