Catalunya fa tres anys que redueix les emissions de CO2. Això sí, no només ho fa menys del que tocaria sinó que no aconsegueix consolidar un ritme constant. El 2024, per exemple, només van caure un 0,9%, lluny del 5,4% de l'any anterior. Es tracta de les estimacions del Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, una iniciativa que avança quasi dos anys les dades oficials per tal que els poders públics i la societat tinguin clar si “anem pel bon camí”.
Caldria una reducció anual del 4,5%
El 2024, segons l'estimació del Monitor Públic d'Emissions, a Catalunya es van emetre un total de 37,9 milions de tones de CO2. Es tracta de només un 0,9% menys que l'any anterior, quan el càlcul enfila la reducció fins al 5,4%. El 2022 -el darrer any amb dades oficials- la davallada va ser mínima: un 0,2%.
Aquest comportament erràtic contrasta amb els objectius que s'ha marcat la mateixa Generalitat per alinear-se amb Europa. Concretament, el 2030 només s'haurien d'emetre 28.323 Mt de CO2. Per arribar-hi: caldria una reducció anual constant del 4,5%.
De fet, respecte al 2005 -més de 56.000 milions de tones de CO2-, Catalunya hauria d'assolir una reducció d'un 51% i, fins ara, només ha aconseguit baixar-les un terç-. “Tot el que no fem aquesta dècada, ho haurem de fer la següent: és una absoluta irresponsabilitat per les conseqüències irreversibles que pot causar”, destaca Marta Torres Gunfaus, una de les impulsores del Monitor d'Emissions i investigadora a l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) de París.
Evolució de les emissions a Catalunya (1990-2024)
De fet, els objectius oficials ni tan sols són suficients per alinear-se amb l'Acord de París. Per tal que Catalunya contribuís a limitar l'escalfament del planeta a 1,5 ºC, caldria que a finals de dècada només emetés 24.826 Mt de CO2. I, més enllà d'aquesta data, la reducció s'hauria d'accelerar per arribar a la neutralitat climàtica el 2050. És a dir, que només quedessin les que no es poden eliminar, i que fossin compensades per un augment en la capacitat embornal dels ecosistemes.
El transport no redueix les emissions
A Catalunya hi ha tres grans sectors responsables d'emissions. Segons les dades oficials del Departament de Territori, el transport suposa el 32%, la indústria, el 28%, i l'energia, el 13%. En aquest darrer cas, la lenta implantació de l'eòlica i la solar està provocant que, després d'un període de fortes caigudes, en els darrers anys es mantingui molt estable. En aquest sentit, cal recordar que només un 16% de l'electricitat consumida a Catalunya es produeix al nostre país amb fonts renovables.
Evolució de les emissions per sectors (1990-2024)
La indústria, per la seva banda, és un sector que fa anys que aconsegueix reduir les emissions -en dues dècades s'ha reduït a la meitat-. L'enginyera Marta Gunfaus explica que precisament la important reducció del 2023 es deu a aquest sector. Les emissions van caure un 15% a causa de la reducció del consum de gas natural vinculat a la guerra d'Ucraïna, a l'augment de renovable d'autoconsum i a les polítiques europees del comerç dels drets d’emissions. Una tendència, molt vinculada als preus encara elevats de l'energia, que ja no es va mantenir l'any passat.
En canvi, les emissions del transport es mantenen molt estables. De fet, les estimacions del Monitor Públic les situen per sobre del període previ a la pandèmia i, fins i tot, de les registrades a inicis de la dècada passada. “No s'està fent un canvi de model, en un sector on és molt més difícil reduir les emissions”, assenyala la investigadora. De fet, l'OCDE ha recomanat en un informe presentat aquesta setmana que s'aposti per reduir l'espai per al cotxe i es faciliti la intermodalitat entre el transport públic i les bicicletes.
Les dades oficials d'emissions a Catalunya es publiquen amb molt retard, ja que primer cal tenir les europees i, posteriorment, les del conjunt de l'Estat. Les darreres són les del 2022 i no es van comunicar fins al juliol passat. D'aquesta manera, aquest estiu es tindran les del 2023.
En aquest context va néixer el Monitor Públic d'Emissions de Catalunya, es defineix com una “iniciativa social de transferència d’informació científica”. Els tècnics i científics que l'impulsen, modelitzen les emissions de l'any anterior, quasi 18 mesos abans de tenir les dades oficials. “Tant per a l'àmbit polític, com per la societat i els mitjans calen indicadors immediats”, explica Torres Gunfaus.
L'estimació es calcula mitjançant la modelització dels set àmbits de l'inventari de gasos d'efecte hivernacle de Catalunya: sector energètic (generació d'electricitat i refineries), indústria, transport, residencial, terciari, agricultura i ramaderia i residus. Concretament, es relacionen les dades oficials de l'inventari amb les estadístiques disponibles de l'any en curs que es vol calcular. Més enllà de refinar-lo anualment, ja s'ha pogut demostrar que els valors reals -per exemple del 2022- s'inscriuen en el marge d'error del model.
Els seus promotors adverteixen que només es tenen en compte les emissions produïdes a Catalunya, però no s’inclouen les emissions de la fabricació i transport dels productes i serveis consumits aquí, però que es produeixen fora, ni tampoc les de l’aviació o el transport marítim no domèstic –és a dir, el que té origen o destí fora de l'estat espanyol.
El Monitor Públic d’Emissions de Catalunya està format per un grup variable d’experts coordinats per:
- Marta Torres i Gunfaus. Investigadora sobre energia i clima a l’IDDRI de París
- Jordi Vilardell Gómez. Periodista especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat
- Sílvia Cañellas Boltà. Ambientòloga
- Miquel Ortega Cerdà. Físic i doctor en Ciències Ambientals