Només un 16% de l'electricitat que es consumeix a Catalunya es genera amb renovables al país. Es tracta d'una realitat que, amb petites variacions, es manté força fixa en els darrers anys pel lent desplegament de la transició energètica. En aquest sentit, un increment molt notable de la producció hidràulica -vinculat a les pluges tant de la primavera com de la tardor-, ha permès que l'aportació de les energies netes hagi presentat la millor dada des del 2021, punt d'inici de la pitjor sequera contemporània al nostre país.
Les renovables a Catalunya depenen totalment de la pluja
L'any 2024 es va tancar a Catalunya amb una aportació provisional de les renovables del 16,2% al conjunt de la demanda energètica. Les fonts no renovables, en canvi, es van enfilar fins al 68,2% -la nuclear representa el 49,9% del total- mentre que les importacions es van situar aproximadament al 14,5%.
De fet, la generació d'electricitat renovable va augmentar un 18% respecte a l'any anterior, un fet que s'explica bàsicament pel notable increment de la hidràulica (+62%) després que el 2023 es visqués el pitjor moment per la sequera. En aquest sentit, Endesa ha anunciat aquesta setmana que la seva producció a Catalunya -concentrada en un 73% a la demarcació de Lleida- va augmentar un 60%.
“Les renovables a Catalunya depenen exclusivament de la meteorologia, especialment de la pluja. Sempre ha estat així”, assenyala Jaume Morron, consultor i exgerent d'EolicCat. “Això s'explica perquè no hi ha potència rellevant d'altres fonts que no siguin la hidràulica”, afegeix en declaracions a Nació.
Demanda elèctrica a Catalunya per fonts (2024)
L'eòlica, de fet, malgrat connectar un nou parc -el de Tres Termes, de 30 MW-, va veure reduïda la producció en un 7% i suposa un 6,4% de la demanda elèctrica total. En canvi, la solar fotovoltaica -excloent-ne l'autoconsum- ni arriba a l'1%.
Uns 2.000 MW autoritzats, però amb moltes incògnites
En els dos darrers anys, la potència instal·lada ha augmentat molt poc -al voltant d'uns 100 MW, bàsicament de projectes solars-. Això sí, en aquest període els projectes que han rebut l'autorització per part de la Generalitat s'enfilen fins al voltant dels 2.000 MW. Es tracta d'una quantitat significativa que, si s'acabessin construint, modificaria de manera important les estadístiques.
Evolució demanda elèctrica satisfeta amb renovables a Catalunya (1990-2024)
Ara bé, quan passarà això? “És molt difícil de saber”, admet Jaume Morron, consultor en energies renovables. Malgrat que apunta especialment el 2026, recorda que enguany entrarà en servei un gran projecte solar a Alcarràs de 400 MW. “Suposarà duplicar l'actual potència fotovoltaica instal·lada”, apunta.
Ara bé, dels 2.000 MW autoritzats més d'un terç encara esperen el vistiplau d'Urbanisme al projecte d'actuació específica. “Tenim un altre problema. Molts ajuntaments bloquegen projectes no atorgant les llicències d'obres”, assegura Xavier Cugat, expert en renovables. “Hi ha el risc que moltes inversions acabin marxant”, afegeix. Finalment, en desenes de casos s'han interposat recursos contenciosos administratius -per exemple per part d'Unió de Pagesos-: “Excepte si és una empresa molt gran, la majoria dels promotors ho paralitzen tot mentre no es resol”, assegura Morron.
Espanya ja no baixarà del 50% d'electricitat renovable, l'objectiu català del 2030
Catalunya s'ha marcat l'objectiu que el 2030 el 50% de l'electricitat que produeix -deixant de banda, per tant, les importacions- sigui d'origen renovable. El 2024, segons les dades de REE, va ser de quasi un 19% -no es té en compte el turbinat per bombament que va aportar un 1,4% més-.
Es tracta d'una dada que contrasta amb la del conjunt de l'Estat que es va enfilar fins al 55,8% i un 2% més amb centrals hidràuliques reversibles -a Portugal, per cert, va arribar al 71%-. “Més del 50% de l'increment el va aportar la hidràulica, però la resta la solar fotovoltaica”, destaca Xavier Cugat. “Espanya ja no baixarà del llindar del 50% d'electricitat renovable hi hagi o no sequera”, afegeix.
Producció elèctrica a Espanya i Catalunya (2024)
De fet, el govern espanyol va augmentar recentment l'ambició dels seus objectius per a final de dècada i va passar d'un 74 a un 81% d'electricitat renovable (i d'un 41,7 al 48% del conjunt de la demanda energètica). En aquest context, a banda de l'abandonament definitiu del carbó, destaca l'inici de la desconnexió de les nuclears que començarà el novembre de 2027 amb Almaraz. Aquest mateix dimecres, per cert, la nova ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, va descartar cap modificació “perquè ja està acordat amb el sector”.
A Catalunya, aquest procés arrencarà la tardor de 2030 amb el tancament d'Ascó 1 i es completarà el febrer de 2035 amb el de Vandellòs 2. “És molt probable que aleshores augmenti significativament l'electricitat que necessitem importar”, assenyala Jaume Morron. Tanmateix, aquest fenomen ja és una realitat actual. El 2023 van suposar un 14% de la demanda -més que la satisfeta amb renovables- i enguany, amb dades encara provisionals-, es podria enfilar fins al 14,6%. “Podem pujar de peus que es mantindrà molt alta els anys vinents”, apunta l'exgerent d'EolicCat.
En aquest sentit, Xavier Cugat destaca que les variacions en el mix energètic català depenen molt del que passi a la resta de l'Estat. “L'increment de la potència instal·lada en renovables, especialment solar fotovoltaica, fa reduir els preus i això afecta especialment les tecnologies més cares com els cicles combinats amb gas fòssil”, apunta. També ha caigut la producció d'altres fonts no renovables a Catalunya com la nuclear -per la coincidència de dos períodes de recàrrega de combustible i diverses incidències- i la cogeneració, en aquest cas per una reducció de la demanda industrial.
Les dades usades per elaborar aquest article s'han obtingut directament de REE, de manera indirecta a través de l'Observatori de les Renovables o cedides pel consultor Jaume Moron. Respecte a comparar-ho amb altres informes, cal tenir en compte aquestes qüestions.
- Les dades sobre generació se centren en la producció elèctrica de Catalunya o Espanya mentre que els de demanda de Catalunya tenen en compte el consum tant sigui producció autòctona o importada.
- A l'hora de determinar producció renovable o no renovable, el turbinat del bombament no es comptabilitza en cap de les dues categories sinó en “segons mix” -per fer pujar l'aigua s'utilitza electricitat de la xarxa-.
- La demanda total del 2024 i les importacions són provisionals: han estat estimades per Jaume Morron, ja que encara manca la dada del desembre.
- En els càlculs de la demanda no s'inclou el consum per bombament mentre que el turbinat -que REE considera no renovable- s'ha considerat “segons mix” i no es comptabilitza ni com a renovable ni com a renovable.