Aquesta setmana el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va penjar al seu web el Baròmetre Climàtic. Un estudi molt complet i interessant de la percepció dels catalans sobre qüestions com el canvi climàtic, la transició energètica, la sequera, la contaminació o els residus, entre altres.
Encarregat per l'antic Departament d'Acció Climàtica, no es va presentar a la primavera -estàvem en plena precampanya- i s'ha publicat al web tan bon punt ha caducat el termini de 10 mesos per fer-ho -si el company Roger Tugas no ho hagués vist, almenys per mi hauria passat inadvertit-.
Un dels elements més cridaners és el consens quasi total que el turisme ha d'assumir prioritàriament les restriccions d'aigua. Curiosament, el pla de sequera no el contempla com a sector diferenciat del domèstic i només quan l'anterior executiu estava de sortida va aprovar-ne limitacions en circumstàncies molt concretes.
L'altra gran qüestió del Baròmetre Climàtic és la transició energètica, en un moment en què sembla que qualsevol projecte de renovables -per petit que sigui- generi controvèrsia. Ara bé, l'estudi del CEO mostra una realitat molt diferent. Quasi el 60% dels catalans reclamen accelerar-la i només un 8% consideren que es va massa ràpid.
Amb aquestes dades, una reacció habitual del meu entorn ha estat: “Però cap d'aquests després no volen projectes renovables a prop de casa”. De nou, l'enquesta sembla desmentir la percepció dominant. Quan es pregunta específicament per l'impacte que tindria un parc solar proper, el 80% considera que seria molt o bastant positiu. Curiosament, en els municipis de menys de 2.000 habitants -que són els que acostumen a assumir aquestes instal·lacions-, el suport és el mateix que a les grans ciutats. En el cas dels parcs eòlics, malgrat que les dades són inferiors -al voltant del 60%-, el suport en els micropobles es dispara respecte a la resta de tamany de municipis.
Què signifiquen aquestes dades -en línia amb les presentades fa anys per la patronal eòlica-? Que els mitjans sobreexposem el pes dels contraris a la transició energètica? Que les legítimes crítiques a projectes concrets tapen la voluntat general d'avançar de pressa en la descarbonització? Sigui com sigui, sembla evident que les renovables generen més consens del que sembla i que, combinant pedagogia, interès públic i el màxim respecte al patrimoni natural i cultural dels municipis on s'han d'ubicar les instal·lacions, ara toca accelerar. Segurament, encara hi som a temps.
La COP 16, clau per frenar la crisi de biodiversitat
Amb menys ressò que les cimeres climàtiques, aquest dilluns comença a la ciutat colombiana de Cali la COP16 de biodiversitat. En Pablo Castaño ens n'ofereix cinc claus:
- La crisi de biodiversitat és tan greu com la climàtica: s'han perdut el 73% de les poblacions de vertebrats en 50 anys.
- La COP16 és la primera per abordar com aplicar l'objectiu 30x30 -protegir el 30% del planeta abans del 2030-.
- Només una vintena de països han presentat plans d'acció -el 85% no ho ha fet-.
- Finançament: a la COP15 es va acordar dedicar 200.000 milions de dòlars anuals, però no s'ha concretat com.
- Susana Muhamad serà el nom clau de la COP16: ministra d'Ambient i futura (?) presidenta de Colòmbia.
Aquesta setmana també ha estat notícia
La volta al món en quatre notícies
- La gran majoria dels joves nord-americans, també dels que s'identifiquen amb els republicans, es preocupen per la crisi climàtica (llegit a The Guardian).
- Crit d'auxili en el marc de l'Organització dels Estats Americans: diverses illes del Carib seran engolides per l'augment del nivell del mar (llegit a Climática).
- Brasil té previst dragar el riu Amazones pel mínim històric del nivell d'aigua i els científics alerten de conseqüències devastadores (llegit a Semafor).
- Mont-real i Toronto, les dues ciutats més grans del Canadà, aposten per limitar els anuncis de combustibles fòssils al transport públic i als equipaments municipals (llegit a CBC)
🙏 Gràcies per llegir-me! Fins a la setmana vinent!