Catalunya viu la pitjor sequera de la història contemporània. Ara bé, la crisi hídrica va molt més enllà del nostre país i té un abast global. Amenaça la meitat de la producció d'aliments, la reducció d'un 8% del PIB mundial i fins a 3.000 milions de persones per al 2050. Són les principals conclusions de l'informe de la Comissió Global de l'Aigua, fet públic aquest dijous, i que fan una crida a abordar la governança de l'aigua amb una lògica mundial.
Un major impacte als països més vulnerables
La Comissió Global de l'Aigua aplega líders d'algunes de les institucions més importants en els àmbits de recerca, el medi ambient i l'economia, com l'Organització Mundial del Comerç i el Banc Mundial. L'informe L'economia de l'aigua: el cicle de l'aigua com un bé comú mundial adverteix d'una tempesta perfecta formada per la combinació de debilitat econòmica, l'ús destructiu del sòl i la mala gestió persistents dels recursos hídrics amb l'empitjorament de la crisi climàtica. "Pot posar el cicle global de l'aigua sota una tensió sense precedents", alerten els coordinadors de la comissió.
En l'horitzó 2050, la crisi hídrica amenaça amb una pèrdua del 8% del PIB de mitjana mundial, que en els països més empobrits arriba fins al 15%. A més, posa en risc la meitat de la producció global d'aliments i un total de 3.000 milions de persones. Són les zones que patiran una sequera estructural o bé una inestabilitat en la disponibilitat d'aigua.
"La meitat de la població mundial s'enfronta a l'escassetat d'aigua. A mesura que aquest recurs vital es faci cada cop més escàs, la seguretat alimentària i el desenvolupament humà estaran en perill", destaca Johan Rockström, director del prestigiós Institut de Potsdam per a la Investigació de l'Impacte Climàtic i un dels quatre coordinadors de la Comissió Global de l'Aigua. "La crisi hídrica mundial és una tragèdia, però també una oportunitat per transformar l'economia de l'aigua", afegeix Ngozi Okonjo-Iweala, directora general de l'Organització Mundial del Comerç.
La Comissió Global de l'Aigua proposa cinc objectius per evitar, o si més no mitigar, una crisi mundial sobre els recursos hídrics en les dècades vinents.
- Una nova revolució en els sistemes alimentaris. Transformar l'agricultura millorant radicalment la productivitat de l'aigua i apostant pel microreg. Reduir la dependència dels fertilitzants basats en nitrogen, estenent l'agricultura regenerativa i avançar cap a dietes basades en vegetals.
- Conservar i restaurar els hàbitats naturals crítics per protegir l'aigua verda. Complir els objectius globals de biodiversitat: conservar el 30% dels boscos i restaurar el 30% dels ecosistemes degradats l'any 2030. Prioritzar la protecció i restauració d'aquelles zones que poden contribuir a un cicle de l'aigua estable.
- Establir una economia circular de l'aigua. Capturar el valor total de cada gota tractant i reutilitzant les aigües residuals (regeneració), reduint les ineficiències de distribució (fuites) i recuperant recursos valuosos.
- Habilitar una era d'energia neta i rica en IA amb una intensitat d'aigua molt menor. Les energies renovables, els semiconductors i la intel·ligència artificial estan definint una nova era econòmica. Cal impulsar la innovació amb grans ambicions i garantir l'equitat, la sostenibilitat i l'eficiència per garantir que el seu creixement no agreugi l'estrès hídric global ni restringeixi els beneficis que proporcionen.
- Garantir que no mor cap nen per aigua no potable l'any 2030 -actualment moren 1.000 infants diaris- i l'accés a l'aigua neta així com els sistemes de sanejament per a les comunitats rurals i de difícil accés.
Un bé comunal global
Una de les idees principals de l'informe és la necessitat de gestionar l'aigua de manera integrada a través d'una governança global. "És fonamental tractar el recurs com un bé comunal amb innumerables serveis que s'han de valorar i tenir en compte", destaca Encarna Esteban, professora d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de Saragossa, en declaracions recollides per Science Media Center.
Per Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat d'Alacant, és una qüestió que va més enllà de l'aigua i que situa en el marc de la crisi climàtica. "Aquests informes són una crida als governs perquè actuïn ja per reduir els efectes de canvi climàtic i eliminar-ne la causa, els gasos d'efecte hivernacle", destaca.