01
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
14:09h
La sequera es continua agreujant a Catalunya -o si més no a les seves conques internes-. El desembre ha començat amb un episodi de pluges que no solucionarà la situació als embassaments, poc per sobre del 17,5%. Ara bé, l'escassat de recursos hídrics no és, ni molt menys, un problema exclusiu del nostre país. L'ONU ho qualifica d'“emergència sense precedents a escala planetària” en l'informe mundial sobre la sequera presentat a la COP28 de Dubai.
L'informe Instantània de la sequera mundial assegura que cap altre impacte ambiental afecta més vides humanes, provoca més pèrdues econòmiques i afecta més sectors de la societat. Ho resumeix Ibrahim Thiaw, secretari executiu de l'UNCDD: “A diferència d'altres desastres que atrauen l'atenció dels mitjans, les sequeres es produeixen en silenci, sovint passen desapercebudes i no provoquen una resposta pública i política immediata”.
Segurament no és cert a Catalunya -la sequera ha esdevingut un tema de portada dels mitjans i l'agenda política-, però sí a escala regional o global. En aquest sentit, no ha trascendit prou que Europa va patir l'any passat el pitjor episodi dels darrers 500 anys. Ho explicava fa uns mesos el paleoclimàtoleg Mariano Barriendos en un reportatge de Nació: l'inici del segle XXI es podria considerar una megadrought equiparable a les pitjors de la Petita Edat del Gel medieval.
L'estudi assenyala que 630.000 km2 del continent -la suma de l'extensió d'Itàlia i Polònia- van resultar afectades l'any passat, en l'estiu més calorós i el segon any més càlid. Són quasi quatre vegades més que l'afectació total -167.000 km2- en tot el segle XXI. El nivell màxim d'alerta -l'emergència per sequera- s'ha decretat en estats dels cinc continents.
“L'informe destaca la urgència d'aquesta crisi i la necessitat de ser més resilients. Cal un canvi transformador i això és un crit d'alerta”, afegeix Thiaw. En aquest sentit, destaca que no només és una qüestió de la reducció de reserves als embassaments, sinó d'una disiminució del rendiment dels cultius, la pèrdua de biodiversitat i un major impacte global de la fam.
500 anys sense una sequera tan intensa a Europa
La Cimera de la Terra del 1992 va servir per posar en marxa tres convencions: la de canvi climàtic -a Dubai se'n celebra la 28a cimera-, la de biodiversitat i la de desertificació. Aquesta última, denominada UNCCD per les seves sigles en anglès, ha aprofitat precisament la COP28 per presentar l'informe mundial sobre la sequera en col·laboració amb l'International Drought Resilience Alliance (IDRA).L'informe Instantània de la sequera mundial assegura que cap altre impacte ambiental afecta més vides humanes, provoca més pèrdues econòmiques i afecta més sectors de la societat. Ho resumeix Ibrahim Thiaw, secretari executiu de l'UNCDD: “A diferència d'altres desastres que atrauen l'atenció dels mitjans, les sequeres es produeixen en silenci, sovint passen desapercebudes i no provoquen una resposta pública i política immediata”.
Segurament no és cert a Catalunya -la sequera ha esdevingut un tema de portada dels mitjans i l'agenda política-, però sí a escala regional o global. En aquest sentit, no ha trascendit prou que Europa va patir l'any passat el pitjor episodi dels darrers 500 anys. Ho explicava fa uns mesos el paleoclimàtoleg Mariano Barriendos en un reportatge de Nació: l'inici del segle XXI es podria considerar una megadrought equiparable a les pitjors de la Petita Edat del Gel medieval.
L'estudi assenyala que 630.000 km2 del continent -la suma de l'extensió d'Itàlia i Polònia- van resultar afectades l'any passat, en l'estiu més calorós i el segon any més càlid. Són quasi quatre vegades més que l'afectació total -167.000 km2- en tot el segle XXI. El nivell màxim d'alerta -l'emergència per sequera- s'ha decretat en estats dels cinc continents.
Estats que han declarat emergència per sequera (en tot el territori o en una part)
“L'informe destaca la urgència d'aquesta crisi i la necessitat de ser més resilients. Cal un canvi transformador i això és un crit d'alerta”, afegeix Thiaw. En aquest sentit, destaca que no només és una qüestió de la reducció de reserves als embassaments, sinó d'una disiminució del rendiment dels cultius, la pèrdua de biodiversitat i un major impacte global de la fam.
15 dades sobre la sequera global l'any 2022
- 1. 500 anys que Europa no patia una sequera tan greu .
- 2. Augment d'un 80% de la intensitat de les sequeres a la Xina per al 2100.
- 3. 23 milions de persones pateixen inseguretat alimentària a la banya d'Àfrica (desembre 2022).
- 4. 5% de la superfície dels Estats Units pateix una sequera greu o extrema (maig 2023).
- 5. Si l'escalfament es limita a 1,5 ºC hi haurà 120 milions de persones afectades per sequera extrema.
- 6. 70% dels cultius de cereals danyats a la Mediterrània (2016-2018).
- 7. 33% pèrdua de terres de pastura a Sud-àfrica.
- 8. 70.000 milions de dòlars de pèrdues econòmiques a l'Àfrica en els darrers 50 anys.
- 9. 44% de caiguda de la producció estimada de soja (2023) a l'Argentina respecte als darrers cinc.
- 10. 75% de reducció de càrrega dels vaixells pel baix nivell del Rin.
- 11. Acumulació de 2.000 barcasses al riu Mississipí pel baix cabal provocant 20.000 milions de dòlars en pèrdues per la interrupció de la cadena de subministrament.
- 12. Sobreexplotació dels aqüífers de la vall central de Califòrnia: la taxa de disminució de nivell es duplica i la degradació de la qualitat es multiplica per 5.
- 13. El 85% de les persones afectades per sequeres viuen en països d'ingressos baixos o mitjans.
- 14. 1,2 milions de persones necessiten ajuda alimentària després de cinc anys de sequeres i onades de calor al denominat Corredor Sec Centreamericà -des del sud de Mèxic fins a Panamà-.
- 15. El potencial de reducció del malbarament d'aigua oscil·la del 20 al 50% si se substitueixen sistemes de reg per aspersió per microreg.