Un dels pesticides més utilitzats a la Unió Europea és altament perjudicial per a la biodiversitat. Així ho determina un estudi amb participació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona. Es tracta del lambda-cihalotrina, un insecticida sintètic àmpliament utilitzat en conreus de cereals, tubercles i fruiters. L'estudi, liderat per la Universitat Jagellònica de Polònia, alerta que aquest producte podria estar amenaçant fins al 98% de les espècies d'insectes beneficiosos d'aquests camps. La investigació qüestiona la seguretat d'aquest pesticida i insta a revisar els protocols d'avaluació de risc.
La lambda-cihalotrina és un piretroide d'acció ràpida, utilitzant habitualment a la UE i a nivell mundial per controlar plagues agrícoles com pugons, escarabats i arnes, així com mosquits, mosques i paparres que afecten la salut humana.
Els resultats d'aquest estudi mostren que, quan s'aplica a la dosi recomanada, afecta molt negativament tots els insectes amb què entra en contacte. En aquest sentit, la conservadora d'artròpodes del Museu i coautora de l'article, Berta Caballero, ha explicat que aquest insecticida no distingeix entre les plagues i els insectes beneficiosos per als cultius i "suposa una amenaça per a la biodiversitat".
Per dur a terme les anàlisis, es van recollir individus de més de 50 espècies diferents d’insectes en camps de conreu representatius de varies zones climàtiques de cinc països: Portugal, Regne Unit, Alemanya, Polònia i l'estat espanyol. Aquest ampli mostreig va permetre avaluar els efectes de la lambda-cihalotrina en animals presents en diversos ecosistemes agrícoles sota diferents condicions ambientals.
Els insectes capturats en cultius com la colza, el blat o les oliveres van ser posteriorment exposats a dosis creixents del pesticida, amb un seguiment durant 72 hores.
Amb només un 5% de la dosi recomanada, s'observa l'afectació de la meitat de les espècies d'insectes beneficiosos, una xifra que s'eleva fins al 98% quan s'aplica la dosi completa, lamenta l'investigador en agroecologia de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB i coautor de l'estudi, José Manuel Blanco-Moreno.
Aquesta investigació també posa en entredit la fiabilitat dels estudis utilitzats per aprovar nous pesticides, ja que sovint només es basen en proves amb una sola espècie: l'abella de la mel. Els investigadors apunten que, tot i la seva importància, aquest insecte no és representatiu de la biodiversitat a causa de les seves particularitats genètiques i biològiques. Per això, Blanco-Moreno ha afirmat que s'han de redissenyar els procediments d'avaluació del risc incorporant enfocaments multiespècies per protegir la biodiversitat de manera més eficaç.