En plena acceleració del canvi climàtic, el govern espanyol ha actualitzat a l'alça els objectius de reducció d'emissions i d'energies renovables. Ho ha fet amb l'actualització del denominat pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC) 2023-2030, després que la versió aprovada a inicis de dècada hagués rebut crítiques per ser poc ambiciós. Entre altres, preveu assolir el 81% d'electricitat renovable a final de dècada o que les emissions es redueixin fins a un 32%, nou punts més dels previstos inicialment.
Així han variat a l'alça els objectius climàtics
L'aprovació de l'actualització del PNIEC suposa modificar a l'alça la majoria d'objectius climàtics i d'energies renovables. A continuació, els principals canvis introduïts:
- Reduir la dependència energètica del 73% (2019) fins a un 50% l'any 2030. Estalvi en importacions de 86.750 milions d'euros.
- Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle respecte al 1990 d'un objectiu del 23% fins al 32%.
- Augmentar fins al 48% l'aportació de les renovables al consum final d'energia (es preveia un 41,7%) i un 81% de la demanda elèctrica (en comptes del 74%).
- Arribar a un 35% de l'electrificació de l'economia (es preveia un 32%) i un increment de la demanda del 34% respecte al 2019 (es preveia només un 5%).
Els objectius de cada font energètica
El nou document també suposa actualitzar a l'alça els objectius de cada font energètica, destacant especialment el cas de la solar fotovoltaica que es passa de 39 a 62 GW.
- Eòlica: de 50 a 62 GW (inclou eòlica marina que es passa d'1-3 a 3 GW).
- Solar fotovoltaica: de 39 a 76 GW (inclou autoconsum solar que passa de 9-14 a 19 GW)
- Hidrogen renovable (potència electrolitzadors): de 4 a 12 GW
- Biogàs (producció total): de 10,4 a 20 Twh
També augmenten lleugerament a l'alça els objectius en eficiència de l'edificació -rehabilitar 1,38 milions d'habitatges en comptes d'1,2- així com del parc de vehicles elèctrics: de 5 a 5,5 milions d'unitats de cara a finals de dècada.
Cal recordar que Catalunya té el seu propi full de ruta per aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Es tracta del Proencat -sigles de la prospectiva energètica de Catalunya- que preveu assolir per a finals d'aquesta dècada que les renovables suposin el 50,8% de la producció elèctrica (i un 54% de la demanda). Tanmateix, malgrat que al conjunt de l'Estat l'any passat ja es va superar per la mínima la barrera del 50%, al nostre país només van aportar un 15,4%. Per redreçar aquestes dades, el Govern ja ha anunciat els primers canvis en la tramitació de projectes per accelerar la transició energètica.
El consell de ministres celebrat aquest dimarts també ha servit per aprovar el marc normatiu per desenvolupar l'eòlica marina. La Generalitat havia presentat al·legacions al text per tal que els criteris a l'hora d'adjudicar els projectes valoressin en igualtat de condicions els criteris econòmics i els socioambientals. El govern espanyol no ha tingut en compte la demanda i ha mantingut el repartiment inicial: 70% pels elements purament econòmics i el 30 per la resta.
Una vegada superat aquest tràmit, el camí encara és molt llarg. Fonts del Ministeri de Transició Ecològica expliquen que s'ha de publicar i tramitar una ordre amb les bases reguladores, posteriorment realitzar-se uns "diàlegs públics" amb tots els sectors afectats i, fins i que no s'acabin, no es convocaran els primers concursos.
En el sector es dona per fet que el primer serà el de Gran Canària i caldrà veure si el parc previst a la Costa Brava entra en una segona ronda. En aquest sentit, l'encara ministra Teresa Ribera ha afirmat que, a l'hora de desplegar l'eòlica marina, prioritzaran la implantació de parcs a les zones del litoral "amb més maduresa i millor acollida". En tot cas, sembla difícil que amb l'actual ritme s'assoleixin al conjunt de l'Estat els 3 GW instal·lats el 2030.