"Una pel·lícula de terror". Així ha definit la vicepresidenta espanyola i ministra Teresa Ribera la tramitació de la llei europea de la restauració de la natura. Finalment, aquest dimecres al matí ha aconseguit tirar endavant malgrat l'oposició de sis països entre els quals Itàlia i l'abstenció de Bèlgica. La normativa, que el Parlament Europeu ja havia validat el febrer, preveu recuperar el 20% dels ecosistemes danyats a final de la dècada.
Una normativa encallada durant mesos
El 27 de febrer el Parlament Europeu va validar la llei de restauració de la natura amb 329 vots a favor i 275 en contra. Malgrat que el text era fruit precisament una transacció entre la cambra i els estats, l'aprovació es va veure paralitzada pel veto de diversos estats entre els quals Hongria.
En plena revolta pagesa, el nombre de països que s'oposaven al text consensuat va créixer i va paralitzar el procés. Aquest dilluns, en el marc del consell de Medi Ambient de la UE, la pionera normativa ha pogut tirar finalment endavant tot i el vot contrari d'Hongria, Itàlia, Països Baixos, Polònia, Finlàndia i Suècia així com l'abstenció de Bèlgica. La ministra d'Àustria, dels Verds, per cert, ha acabat apostant pel "sí" malgrat l'oposició de primer ministre conservador.
La llei de la restauració de la natura preveu recuperar el 20% dels ecosistemes danyats a final d'aquesta dècada, el 60% l'any 2040 i arribar al 90% a mitjan segle. Tanmateix, les protestes -especialment el canvi de postura dels populars europeus- van obligar a introduir mecanismes de flexibilitat com el de prioritzar primer els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, ser menys estrictes en la recuperació de les zones agrícoles així com la possibilitat d'activar el denominat "fre d'emergència", mecanisme que podria activar el mateix Parlament per tal de suspendre'n l'aplicació en ecosistemes agrícoles en "circumstàncies excepcionals" com crisis en el subministrament alimentari.
- Aquestes són les cinc claus de la llei de la restauració natura amb la veu experta de Santiago Sabaté, investigador del CREAF i professor d'Ecologia de la UB.