Ara, els estats membres hauran de redactar plans per detallar com recuperar aquests ecosistemes en els terminis establerts, prioritzant primer les àrees a la xarxa Natura 2000.
L'actuació a les zones agrícoles
En zones agrícoles, caldrà dissenyar plans per assolir una “tendència positiva” en almenys dos d’aquests tres indicadors: l’índex de papallones, el percentatge de terres agrícoles amb una alta diversitat de característiques paisatgístiques, i les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral de terres de cultiu.[noticia]259822[/noticia]
Per intentar alleugerir les preocupacions dels agricultors, la normativa pactada preveu un “fre d’emergència” perquè es puguin suspendre temporalment les tasques en ecosistemes agrícoles en “circumstàncies excepcionals”. Aquest fre el podria activar el Parlament, en casos, per exemple, de preocupació per la falta d’espais per a la producció de menjar per al consum a la UE.
[noticia]263283[/noticia]
La normativa també aposta per restaurar torberes drenades com una mesura clau per reduir emissions i millorar la biodiversitat, i insta els estats membres a revertir la disminució de la població de pol·linitzadors, com les abelles, assolint a partir del 2030 una tendència a l’alça.
També en espais urbans
Entre les mesures pactades també hi ha la de plantar 3.000 milions d’arbres a la Unió Europea i restaurar 25.000 quilòmetres de rius. Així mateix, els estats membres hauran de garantir que l’any 2030 no s’hagi perdut l’espai urbà verd, i que a partir de llavors aquest espai augmenti progressivament.[impacte]
