27
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
12:53h
El Parlament Europeu ha ratificat finalment aquest migdia -329 vots a favor i 275 en contra- l'esperada llei de restauració de la natura. Es tracta d'un text legal pioner que posa objectius molt ambiciosos de recuperar els ecosistemes danyats: 20% el 2030 i el 90% a mitjan segle. Això sí, el camí no ha estat gens fàcil i, finalment, inclou elements de flexibilitat a l'espera que cada estat membre aprovi els respectius plans nacionals.
Per Santiago Sabaté, investigador del CREAF i professor d'Ecologia de la UB, l'aprovació de la llei és una "boníssima notícia". Considera que pot ser un estímul per aturar la degradació dels ecosistemes i encaminar-ne la recuperació en un context en què el canvi climàtic està suposant una modificació de les condicions inicials.
Restaurar implica molt més que plantar arbres, significa reviure el sòl, recuperar torberes i aiguamolls, o aconseguir paisatges en mosaic que siguin més resilients als incendis. El mateix Sabaté ha treballat en projectes en zones degradades per la combinació de sobrepastura i l'extracció d'àrids i explica que la clau és preveure la interacció entre espècies vegetals (i animals). Altres tècniques són l'ús del compost per recuperar el sòl o dònuts biodegradables en zones desèrtiques o molt degradades.
A més, el text inclou objectius específics en ecosistemes com aiguamolls, pastures i dunes, revertir la disminució de pol·linitzadors per al 2030, restaurar 25.000 quilòmetres de rius així com evitar la pèrdua de verd urbà (i augmentar-lo a partir del final d'aquesta dècada).
L'expert del CREAF admet la dificultat de complir-los, ja que hi ha una evident "asimetria temporal" entre la degradació i la restauració dels ecosistemes. A més, destaca el repte que suposa fer-ho en un context de canvi climàtic: "Es tracta de reconstruir un edifici quan els fonaments es mouen".
Per Santiago Sabaté, es tracta de superar vells esquemes de reforestació clàssica i avançar cap a projectes que tinguin en compte la complexitat -la interacció entre espècies vegetals i també animals-, però també evitar l'erosió, afavorir la infiltració d'aigua o paisatges més resilients als incendis. També apunta dues idees clau: calen vestits a mida -cada ecosistema és un món- i les actuacions s'han de monitorar per aprendre dels èxits (i dels errors).
Per altra banda, en les zones de producció agrícola el text final reclama que es dissenyin plans per assolir una tendència positiva en almenys dos d'aquests tres indicadors: l'índex de papallones, el percentatge de terres agrícoles amb una alta diversitat de característiques paisatgístiques, i les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral de terres de cultiu.
Tanmateix, el gran mecanisme de flexibilització és el denominat "fre d'emergència". Un mecanisme que podria activar el mateix Parlament per tal de suspendre'n l'aplicació en ecosistemes agrícoles en "circumstàncies excepcionals" com crisis en el subministrament alimentari.
La llei també reconeix la importància de no obstaculitzar les noves infraestructures d'energies renovables -sempre que no comprometin l'objectiu final de restauració- i tampoc s'exigeix la creació de protegir nous espais.
"Els sistemes agrícoles també són ecosistemes. I recuperar-ne el bon estat no només va en contra de la pagesia, sinó que a favor", assegura l'investigador del CREAF. En aquest sentit, admet que en un context d'extrema burocràcia i dificultat per cobrir costos, pot semblar difícil avançar cap a sistemes menys intensius, però destaca que estratègies vinculades a l'agricultura regenerativa no només permeten recuperar la productivitat del sol sinó que acaben reduint l'ús d'insecticides i fertilitzants que contaminen la terra i els aqüífers.
El novembre, després de setmanes d'intenses negociacions, el Consell Europeu -format pels estats membres- i el mateix parlament van tancar un text, que és el que s'ha ratificat aquest dimarts per una majoria força ajustada: 329 vots a favor i 275 en contra. El Partit Popular Europeu -malgrat que la proposta inicial era de la conservadora Ursula von der Leyen- i l'extrema dreta han capitanejat una oposició a la llei que ha acabat fracassant.
Ara, la pilota ja passa a cada estat membre. Hauran d'aprovar un pla nacional de restauració, amb tots els compromisos inclosos en la llei, i implementar-lo.
1. Per què la Comissió Europea va impulsar la llei de restauració de la natura?
Es calcula que el 81% dels hàbitats europeus estan en mal estat. Per superar-ho, el juny del 2022 la mateixa Comissió Europea va proposar tirar endavant una llei europea de restauració de la natura. No només es pretenia complir els objectius de la UE en clima i biodiversitat, sinó també els compromisos internacionals, com el del marc global de biodiversitat Kunming-Montreal on en la COP15 es va acordar restaurar el 30% dels ecosistemes mundials degradats i protegir el 30% de les zones terrestres i marines el 2030, el famós objectiu triple 30.Per Santiago Sabaté, investigador del CREAF i professor d'Ecologia de la UB, l'aprovació de la llei és una "boníssima notícia". Considera que pot ser un estímul per aturar la degradació dels ecosistemes i encaminar-ne la recuperació en un context en què el canvi climàtic està suposant una modificació de les condicions inicials.
Restaurar implica molt més que plantar arbres, significa reviure el sòl, recuperar torberes i aiguamolls, o aconseguir paisatges en mosaic que siguin més resilients als incendis. El mateix Sabaté ha treballat en projectes en zones degradades per la combinació de sobrepastura i l'extracció d'àrids i explica que la clau és preveure la interacció entre espècies vegetals (i animals). Altres tècniques són l'ús del compost per recuperar el sòl o dònuts biodegradables en zones desèrtiques o molt degradades.
2. Quins objectius té la llei de restauració de la natura?
De tots els ecosistemes europeus degradats, la nova legislació comunitària fixa que el 20% han d'estar restaurats el 2030, el 60% el 2040 i el 90% el 2050. Això, com passava en els objectius globals de biodiversitat, inclou tant les zones terrestres com les marítimes.A més, el text inclou objectius específics en ecosistemes com aiguamolls, pastures i dunes, revertir la disminució de pol·linitzadors per al 2030, restaurar 25.000 quilòmetres de rius així com evitar la pèrdua de verd urbà (i augmentar-lo a partir del final d'aquesta dècada).
L'expert del CREAF admet la dificultat de complir-los, ja que hi ha una evident "asimetria temporal" entre la degradació i la restauració dels ecosistemes. A més, destaca el repte que suposa fer-ho en un context de canvi climàtic: "Es tracta de reconstruir un edifici quan els fonaments es mouen".
Per Santiago Sabaté, es tracta de superar vells esquemes de reforestació clàssica i avançar cap a projectes que tinguin en compte la complexitat -la interacció entre espècies vegetals i també animals-, però també evitar l'erosió, afavorir la infiltració d'aigua o paisatges més resilients als incendis. També apunta dues idees clau: calen vestits a mida -cada ecosistema és un món- i les actuacions s'han de monitorar per aprendre dels èxits (i dels errors).
3. Quins mecanismes de flexibilitat inclou la llei de la restauració de la natura?
La llei de la natura ha tingut moltes modificacions per tal que pogués ser aprovada. Un dels acords de compromís és prioritzar els espais de la Xarxa Natura 2000 -ja protegits i amb una menor pressió humana- a l'hora d'iniciar la restauració.Per altra banda, en les zones de producció agrícola el text final reclama que es dissenyin plans per assolir una tendència positiva en almenys dos d'aquests tres indicadors: l'índex de papallones, el percentatge de terres agrícoles amb una alta diversitat de característiques paisatgístiques, i les reserves de carbó orgànic en el sòl mineral de terres de cultiu.
Tanmateix, el gran mecanisme de flexibilització és el denominat "fre d'emergència". Un mecanisme que podria activar el mateix Parlament per tal de suspendre'n l'aplicació en ecosistemes agrícoles en "circumstàncies excepcionals" com crisis en el subministrament alimentari.
La llei també reconeix la importància de no obstaculitzar les noves infraestructures d'energies renovables -sempre que no comprometin l'objectiu final de restauració- i tampoc s'exigeix la creació de protegir nous espais.
4. Agricultura i restauració de la natura són incompatibles?
No ho haurien de ser. És cert que una part de la pagesia en lluita ha situat les regulacions ambientals -i també la llei de restauració- com un dels seus objectius a abatre. De fet, alguns dels elements que s'han flexibilitzat són fruit de la pressió del lobby agrícola."Els sistemes agrícoles també són ecosistemes. I recuperar-ne el bon estat no només va en contra de la pagesia, sinó que a favor", assegura l'investigador del CREAF. En aquest sentit, admet que en un context d'extrema burocràcia i dificultat per cobrir costos, pot semblar difícil avançar cap a sistemes menys intensius, però destaca que estratègies vinculades a l'agricultura regenerativa no només permeten recuperar la productivitat del sol sinó que acaben reduint l'ús d'insecticides i fertilitzants que contaminen la terra i els aqüífers.
5. La ratificació del Parlament Europeu és ja l'últim pas?
Sí, l'aprovació pel Parlament Europeu completa el tràmit iniciat el juny del 2022 amb la proposta de llei de restauració de la natura. El juliol passat, l'Eurocambra va aprovar el text inicial -amb moltes esmenes- i va tombar el veto dels partits conservadors.El novembre, després de setmanes d'intenses negociacions, el Consell Europeu -format pels estats membres- i el mateix parlament van tancar un text, que és el que s'ha ratificat aquest dimarts per una majoria força ajustada: 329 vots a favor i 275 en contra. El Partit Popular Europeu -malgrat que la proposta inicial era de la conservadora Ursula von der Leyen- i l'extrema dreta han capitanejat una oposició a la llei que ha acabat fracassant.
Ara, la pilota ja passa a cada estat membre. Hauran d'aprovar un pla nacional de restauració, amb tots els compromisos inclosos en la llei, i implementar-lo.