Però l'objectiu 30×30 es pot diluir dins el terme "ús sostenible", que històricament ha permès l'extractivisme dins zones sota mesures de conservació diverses. I perquè tot i demanar l'eliminació parcial dels subsidis perjudicials, obre la porta alhora a la intensificació agrícola. Així que, tot i ser un pas incipient i prometedor perquè proporciona un context rellevant per acomodar les obligacions legals existents, té l’inconvenient que, com altres declaracions de dret internacional, no és vinculant (pertany a la soft law).
El continent europeu, atesa la seva petjada climàtica, té una responsabilitat superior per a fer-lo complir. I a més, malgrat ser enormement biodivers, el 80% dels hàbitats europeus són en estat "deficient" o "dolent", segons dades de 2021 de l'Agència Europea de Medi Ambient.
Per lluitar a contratemps –i no perdre una altra dècada de promeses amb més extinció, degradació i contaminació- fa més d’un any que la Comissió Europea prepara la llei de restauració de la natura, l'eina legal per fer front a la pèrdua de biodiversitat i les seves conseqüències per al clima. És un canvi sense precedents en la relació dels humans amb la natura, perquè reforma polítiques que incentiven la destrucció de la natura. I obliga que qui destrueixi pagui i estigui obligat a restaurar.
La llei de restauració de la natura garanteix que el 2030 els estats membres cobreixen amb mesures eficaces la restauració d’almenys el 30% de la superfície terrestre i marina de la UE; en hàbitats naturals terrestres, d'aigua dolça, costaners i marins, rius, aiguamolls, entorns de pol·linitzadors, ecosistemes agrícoles, forestals i urbans. Instaura també salvaguardes per garantir que la política pesquera comuna no bloqueja l’aplicació de la restauració marina. Per la producció alimentària sostenible i per la conservació de serveis ecosistèmics que asseguren el futur i benestar de les persones, com són l'aire net, la pol·linització per a la producció d'aliments i la protecció contra els fenòmens meteorològics extrems.
[noticia]250568[/noticia]
Per això, entre les claus de la proposta s’inclou la dedicació de fons en el pròxim pressupost de la UE. Estableix també que els estats membres vetllin perquè el 100% dels objectius s’hagin complert a tot tard el 2040. I per evitar que els ecosistemes restaurats es deteriorin a llarg termini –seria un esforç ineficaç i el malbaratament de fons públics- propugna la rendició de comptes.
Tot i que els estudis científics alerten que la desaparició d'insectes, el risc de grans incendis forestals i inundacions, entre altres manifestacions associades al canvi global, la proposta de llei de restauració de la natura és controvertida. Els qui s'oposen a la llei pretenen mantenir interessos creats i la soscaven difonent inexactituds amb falses amenaces per a la seguretat alimentària i els llocs de treball. Però, malgrat la posició dels lobbis, la naturalesa i l'agricultura no estan en conflicte.
La proposta de llei fa costat a una agricultura en favor de la biodiversitat, que faria el sistema de producció d'aliments resilient davant d’esdeveniments climàtics i de canvis als mercats. Afavoreix també la fixació de població rural, oportunitats de negoci sostenibles i defensa una inversió superior per a la indústria agroalimentària. És a dir, el nucli de la llei protegeix la natura alhora que garanteix el desenvolupament sostenible.
Tot i això, i malgrat els esforços per contrarestar els arguments antagonistes que pretenien rebutjar-la, finalment el Parlament Europeu l’acaba d’aprovar aquest dimecres –malgrat el vet del Partit Popular Europeu i amb retallades respecte la proposta inicial- cosa que segons els científics calia evitar. Perquè som en un moment crític, en què la restauració de la natura s’ha de regular sense dilacions ni passos enrere. Un cop aprovada, la llei es negociarà ara a tres bandes entre el propi Parlament, els governs estatals i la Comissió Europea per acordar un text definitiu.
Si Europa soscava els objectius de biodiversitat debilitarà el seu lideratge global en l'elaboració de polítiques ambientals.
Posposar-ne l'acció, diluir-ne els objectius o amb un abast més limitat provoca que sigui més difícil, més costós i més lent fer front a les conseqüències. En endarrerir l'acció fins al 2050, no només es corre el risc de creuar punts d'inflexió irreversibles; com són grans extincions i el col·lapse de la nostra capacitat per produir aliments i sobreviure a l'escalfament global amb conseqüències negatives a llarg termini sobre l'economia i les persones. Ofereix, a més, l’oportunitat de fer un pas atrevit cap a un futur millor no només per als ciutadans europeus, sinó també pel mercat interior de la UE. Finançar la restauració de la natura és fonamental per a la nostra economia, ja que cada euro invertit retorna entre 8 i 38 euros en beneficis.
[impacte]
La llei de restauració de la natura és de vital importància, doncs, per a la UE, pel continent i pel planeta en general; beneficia les persones, la natura i l'economia. I és crucial per a la nostra resiliència a mesura que proliferin sequeres, incendis forestals i inundacions. A més, un reglament europeu per a la restauració de la natura seria clau per a l'aplicació dels compromisos internacionals i establiria un punt de referència per a qualsevol normativa similar adoptada en altres llocs.
Els ecosistemes saludables són clau per assolir els objectius de clima i biodiversitat de l'Acord de París, el marc mundial de biodiversitat de Kunming-Montreal als quals s'ha compromès la Unió Europea, com també les obligacions de neutralitat climàtica del seu propi acord verd. Que Europa tampoc no el soscavi i debiliti el seu lideratge global en l'elaboració de polítiques ambientals.
