25
de maig
de
2022, 08:31
Dolors Collell és la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d'Educació, funció que l'ha convertida en la màxima responsable de la conselleria en la negociació amb els sindicats. La relació amb els representants dels docents s'ha enverinat, fins al punt que el curs acabarà amb noves jornades de vaga, com la convocada aquest dimecres. Collell sosté que, en el xoc amb els sindicats -amb els canvis en el calendari lectiu com a element desencadenant-, hi ha un conflicte estrictament laboral, encara que fins a 300 directors de centres públics hagin alertat la conselleria aquesta setmana d'una situació de "col·lapse real" en el sistema educatiu.
Amb una àmplia experiència en la docència i l'estructura d'Educació, Collell defensa en aquesta entrevista amb NacióDigital l'agenda de "transformació" de Josep Gonzàlez-Cambray. També sosté que l'avançament del curs escolar respon a criteris pedagògics, recorda que el mes de juliol és laborable per als docents i insta els sindicats a fer graduals les seves demandes per no comprometre altres avenços projectats pel Govern en el pressupostos, com la gratuïtat de l'Infantil 2 o la reducció de ràtios.
- No és estrictament de la seva competència, però comencem parlant de la defensa del català. El Departament d’Educació ha esperat dos mesos que arribés la resposta política al Parlament per atendre la sentència del 25% de castellà a l'escola.
- L'aposta que ha fet Catalunya pel model educatiu és no separar els alumnes per llengua i això ha donat resultats bons fins ara. La intromissió de la justícia ha fet que ens trobem en una situació de tensió innecessària. Per tant, el que el Departament d'Educació vol és mantenir aquest consens. És la força que tenim.
- Entén que Junts, un dels socis del Govern, hagi plantejat una proposta alternativa de decret llei quan la conselleria ja treballava en la resposta a la protecció dels centres?
- Des de la conselleria, la visió ja era aquesta, de crear un nou marc d'acord amb els nous temps. És lògic que hi hagi divergències, perquè hi ha sensibilitats diferents. Però crec que hem de posar per sobre aquesta voluntat d'entesa. El bé superior és el consens amb la qüestió del català. Ens convé fer aquest pas endavant.
- Al marge del decret llei, el Departament d’Educació treballa en un altre decret, de llarg recorregut i amb voluntat de consensuar-lo amb la comunitat educativa. Quin calendari acabarà tenint?
- Continuem treballant-hi. Com qualsevol decret, requereix uns terminis, però és evident que ara hi ha una situació de més urgència. Però això no vol dir que no s'hagi de treballar bé i que no s'hagi de buscar el consens. Si el que fem és una nova ordenació normativa, ha d'estar ben feta. I, sobretot, ha d’estar pensada per poder-se aplicar, i que les direccions dels centres se sentin protegides per tirar endavant els projectes lingüístics.
- Pel que fa a la protecció del català, sembla lògic que el més desitjable és un acord polític ampli.
- Això sempre. Els acords, com més amplis són, també resulten més sòlids. La societat catalana ha mostrat prou moments de maduresa per assolir aquests consensos.
- Parlem de la relació de la conselleria d'Educació amb els sindicats. Aquest dimecres hi ha una nova jornada de vaga convocada. No canviarà res d’aquí a finals de curs?
- No hem de deixar de confiar en arribar a acords. I, des del Departament, en cap moment hem parat de fer propostes. Hem escoltat molt. Fins, ara, és el camí que hem seguit i persistirem. Entenem el cansament dels docents i que hi hagi una situació heretada de molts anys enrere, que prové de les retallades, amb l'agreujament que ha significat la pandèmia. És lògic que s'hagi generat aquest malestar. Des del primer moment, aquest Govern va informar que es posava a revertir les retallades. I no només ho vam dir, ho hem fet. El pressupost aprovat inclou reversió de retallades i demandes dels sindicats que venen de molts anys enrere. Damunt de la taula hi ha propostes calendaritzades i ho continuarem fent. Aquest és el nostre full de ruta. Volem que els docents se sentin reconeguts, però també han d'entendre que hi ha una situació que no només afecta l'escola.
- Vol dir que els sindicats no han fet aquest exercici de comprensió de la realitat sorgida amb la pandèmia?
- Des del primer moment hem intentat traslladar que, com a Departament d'Educació, reconeixem la legitimitat de qui tenim al davant, com a representants dels nostres mestres i professors. Però a l'altra banda de la taula hi ha l'administració, que representa tota la ciutadania i es preocupa pel benestar de l'alumnat, i també pel benestar del professorat. Hem fet un exercici rellevant de transparència. Als sindicats els hem traslladat els números de totes les mesures. I els hem explicat que es feia un gran esforç econòmic. Per exemple, per la gratuïtat de l'Infantil 2, que beneficia els sectors més vulnerables. I no ens hem cansat de repetir que tot a la vegada no es pot fer.
- Però, tot i aquest esforç de transparència, la relació ha entrat en un atzucac. Els sindicats manifesten que la conselleria no vol una "negociació real" i Educació insisteix que els sindicats no s'asseuen a negociar. És possible un punt de trobada?
- El que citem són fets. Els fets són que ens hem intercanviat documents i que aquests documents tenen una evolució. Hem anat fent propostes noves. Els sindicats tenen la darrera proposta, que data de les vacances de Setmana Santa, en què hi havia un canvi de partides econòmiques. Creiem que l'esforç valia la pena. Hi ha hagut una voluntat d'acostament. Cada banda pot tenir les seves percepcions, però aquests són els fets. La negociació real l'hem accelerada. Abans de les convocatòries de vaga, teníem una proposta calendaritzada.
- Tira la tovallola per assolir un escenari d'entesa abans de finals de curs?
- La tovallola no la tirem mai. Serem a la taula que sigui i farem els esforços que facin falta per aconseguir que els sindicats siguin presents a la negociació. Perquè aquesta és una altra dificultat objectiva que tenim: necessitem poder parlar. Si hi ha un bloqueig per la part sindical de no assistir a les meses de negociació, això ens dificulta molt avançar. Intentem trobar acords, però hi ha decisions que l'administració ha de prendre: resolució de plantilles, distribució d'efectius a les plantilles, adjudicacions d'estiu… Tot això té uns calendaris i no els podem aturar. El curs ha de començar.
- Una de les grans reivindicacions dels sindicats ha estat la reducció de l'hora lectiva setmanal. No van acceptar-ne una aplicació gradual per cicles educatius, amb un impacte econòmic de 170 milions d'euros. Creu que els representants dels docents van tensar massa la corda?
- Si vols el tot, et queda el res. Hem ofert un camí del mig progressiu. Però no podem prendre les decisions que no ens pertoquen a nosaltres. Els sindicats deien que tot s'havia d'aplicar el curs 2022-23. Això ha dificultat la negociació.
- Per què no és viable econòmicament de cop?
- Si fem això, deixem de fer moltes altres coses. Tot no ho podem fer. Hem de prioritzar mesures que tenen impacte en l'alumnat i són positives. I les mesures que tenen impacte i són positives per al professorat, també. Però hem d'harmonitzar les dues coses. I el Govern ha de gestionar tot l'escenari postpandèmia, en el conjunt del sector públic. Hem d'apel·lar a la responsabilitat col·lectiva, entendre que som funcionaris públics, que ens devem a la ciutadania. En aquests moments molts durs, hem estat a l'altura i ho hem de continuar fent. La immensa majoria de funcionaris són conscients del que significa el servei públic. Això no s'ha de perdre de vista.
- L'avançament del curs escolar també és un dels grans motius de fricció. Els sindicats li han transmès algun argument pedagògic per justificar que el calendari escolar no s'ha de tocar?
- D'argument pedagògic en relació a que fos dolent un avançament del calendari escolar no n'hi ha hagut per cap banda, tampoc en el dictamen del Consell Escolar. En el nostre entorn, a Europa i altres comunitats de l'estat espanyol, el curs comença abans. El festiu de l'11 de setembre sempre ha condicionat el calendari escolar. En termes pedagògics, avançar l'inici del curs és positiu. La desconnexió tan llarga dels mesos d'estiu no afavoreix la reconnexió amb l'entorn escolar. Estem sortint d'una pandèmia, en què l'alumnat ja ha patit moltes intermitències, per confinaments. Ara és un bon moment per actuar. Tenim direccions que ens expliquen que hi ha alumnat vulnerable que a principis de setembre ja pregunta quan obriran l'escola o l'institut. Allò que l'escola ofereix, no només com a espai educatiu sinó també com a aixopluc contra les desigualtats, és molt important.
- Per tant, el gran problema que detecta Educació amb els sindicats no és tant l'avançament de l'inici de curs com que els docents hagin de treballar presencialment als centres cinc dies de juliol. Creu que aquesta reivindicació és defensable?
- El mes de juliol és laborable.
- Els sindicats argumenten que és un mes dedicat a la formació.
- Tradicionalment, el mes de juliol els docents fan formació. No tots, un percentatge.
- Els companys del diari Ara van documentar que mai s'ha superat el percentatge de 30% de docents que fessin formació al juliol.
- Correcte. Ara bé, aquesta formació es pot combinar perfectament amb el que demanem als centres el mes de de juliol: la preparació del proper curs, tenint en compte que l'inici s'avançarà uns dies al setembre. No excloem que aquestes reunions preparatòries del curs es puguin combinar amb la formació dels docents. I així ho hem treballat amb organitzacions com Rosa Sensat o la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, per no interferir en els canvis. Es pot fer la formació i es pot fer aquest treball als centres. No estem demanant cap cosa que afecti les condicions laborals.
- Li preguntava si la posició sindical en relació als dies de juliol és defensable.
- El que és lògic és que la gent que sap que el mes de juliol ha de treballar treballi i ja està. No sé què hem de defensar diferent. El juliol és un mes laborable. Que tradicionalment es treballava des de casa? Depèn. Els equips directius treballen al centre. Ara tenim moltes fórmules per treballar de manera eficient. Però els dies per preparar el curs que bé són al juliol. No estem demanant coses que no es puguin fer. Fins i tot els dies finals del mes de juny, un cop s’han acabat les avaluacions, també es poden aprofitar per preparar el curs següent.
- Faci autocrítica. En què s’ha equivocat el Departament d’Educació en l'anunci de l'avançament del curs escolar?
- Hem d'esperar que acabi tot. I encara no ha acabat. Fer autocrítica per dir si s'havia d'haver fet d'una manera o d'una altra requereix veure com evoluciona la relació amb els sindicats i esperar a l'inici de curs. Tot això ens donarà una perspectiva que ara no tenim. Ara sabem que els sindicats ens diuen que el calendari és la gota que ha fet vessar el got. Si s'hagués sotmès a discussió prèviament, hauríem arribat al mateix lloc? Això no ho sabem. Hem optat per una via que és la que crèiem que ens acostava al benestar de l'alumnat i no afectava condicions laborals.
- No li preguntava pels beneficis de la mesura sinó per com es va fer l'anunci de la mesura. És lògic que el president de la Generalitat i el conseller d'Educació comuniquin l'avançament en l'inici sense haver-ne parlat amb els representants dels docents ni amb el Consell Escolar?
- El Govern pren decisions, i les respecto. És una decisió legítima, i que es basa en informes i coneixement. No està presa a la lleugera. Es repensa tot el calendari escolar. Si ens quedem només amb els cinc dies, és tan petit això... Prenem perspectiva. Ens hem encallat per cinc dies? Per dos o tres dies, en el cas de secundària? Aquest és el gran drama del país? Quan sabem que és una mesura que pretén fer el calendari més racional! Segur que requereix algun ajustament en els dies laborables, però no entenc que aquesta sigui la mesura que hagi fet esclatar tot el conflicte. Aquí, segurament, s'hi han afegit moltes coses, com la fatiga pandèmica.
- Però el conflicte projecta una determinada imatge sobre la conselleria d'Educació.
- Tapa totes les coses que hem fet en aquest primer any, que és espectacular. El que ha fet el Departament d'Educació és brutal. I tot això queda tapat pel conflicte, que no deixa de ser un conflicte laboral. No ens podem carregar tot el que estem fent perquè hi hagi un conflicte. Em genera molta incomprensió. I parlo des de la docència, des d'algú que ha patit les retallades. Vaig ingressar a la docència el 1984. Tinc una antiguitat com a funcionària que fa que sigui la més vella de tot el comitè de vaga i la que ha estat més anys en una aula. No parlo des del desconeixement. Ara porto el barret de l'administració, però això no vol dir que no conegui el que ha passat i el que està passant a les aules.
Hi ha coses de transformació del sistema que són radicals, espectaculars i estructurals, perquè quedaran al sistema. I això ho està fent aquest conseller, ho està impulsant el conseller Cambray i aquest Govern. Per exemple, en l'entrada dels infants vulnerables al sistema educatiu, només en detectàvem un 7% i, en només un curs, ja hem assolit la xifra del 17%. Això capgira la segregació del sistema educatiu. També hem de destacar l'aposta per la ruralitat, amb 37 llars d'infants noves en municipis petits. I podríem trobar molts altres exemples que no es poden lluir, perquè queda el soroll dels tribunals i les protestes. La transformació del sistema, amb la reducció de ràtios i la gratuïtat de l'Infantil 2, s'ha fet en un any.
- Des del Palau de la Generalitat es diu que es poden negociar les condicions laborals però que no està en discussió l'agenda de transformació. Això no s'ha entès?
- Els missatges, a vegades, se simplifiquen. Cada sector aborda la seva part. Els sindicats se centren en les condicions laborals i la nostra obligació és posar-hi l'agenda del Govern. En el darrer any hem avançat en molts fronts, amb transformacions estructurals, que queden al sistema. I tota transformació estructural genera resistències. Hem tingut un conflicte laboral, com n'hi ha tants d'altres. I, en aquest cas, el Departament vol arribar a un acord amb els nostres treballadors, perquè valorem el que fan. Els volem formats i amb benestar emocional.
- Per tant, amb els sindicats només hi ha un conflicte laboral?
- Hi ha un conflicte laboral que s'ha polaritzat molt amb la figura del conseller. I és el mateix conseller que està impulsant tot això que és transformador.
- Aragonès ha repetit que el conseller Cambray no perilla.
- La confiança i la lleialtat de l'equip de la conselleria i del Govern hi és. Potser sí que tenim un conflicte molt focalitzat en el conseller, però el Departament està fent moltes altres coses, bones i positives pel sistema, els alumnes i les famílies. És una aposta clara d'esquerres. Apostar per l'equitat, per la no segregació i per protegir els alumnes vulnerables és una transformació.
- Quin principi de curs espera?
- Esperem un inici de curs amb il·lusió i amb ganes d'atendre els alumnes, que necessiten la nostra atenció.
- I sense conflicte laboral?
- Esperem que no. Tant de bo. Continuarem treballant, perquè aquest setembre ja estarem negociant del 2023 i haurem de veure què hi introduïm, d'acord amb els sindicats. És el que hem dit sempre. Desitgem que el fet de començar abans afavoreixi la conciliació. La pandèmia ens ha ajudat a adaptar-nos als canvis, perquè també ens ha fet més resilients. Afrontarem el nou curs amb tot l'optimisme.
Amb una àmplia experiència en la docència i l'estructura d'Educació, Collell defensa en aquesta entrevista amb NacióDigital l'agenda de "transformació" de Josep Gonzàlez-Cambray. També sosté que l'avançament del curs escolar respon a criteris pedagògics, recorda que el mes de juliol és laborable per als docents i insta els sindicats a fer graduals les seves demandes per no comprometre altres avenços projectats pel Govern en el pressupostos, com la gratuïtat de l'Infantil 2 o la reducció de ràtios.
- No és estrictament de la seva competència, però comencem parlant de la defensa del català. El Departament d’Educació ha esperat dos mesos que arribés la resposta política al Parlament per atendre la sentència del 25% de castellà a l'escola.
- L'aposta que ha fet Catalunya pel model educatiu és no separar els alumnes per llengua i això ha donat resultats bons fins ara. La intromissió de la justícia ha fet que ens trobem en una situació de tensió innecessària. Per tant, el que el Departament d'Educació vol és mantenir aquest consens. És la força que tenim.
- Entén que Junts, un dels socis del Govern, hagi plantejat una proposta alternativa de decret llei quan la conselleria ja treballava en la resposta a la protecció dels centres?
- Des de la conselleria, la visió ja era aquesta, de crear un nou marc d'acord amb els nous temps. És lògic que hi hagi divergències, perquè hi ha sensibilitats diferents. Però crec que hem de posar per sobre aquesta voluntat d'entesa. El bé superior és el consens amb la qüestió del català. Ens convé fer aquest pas endavant.
- Al marge del decret llei, el Departament d’Educació treballa en un altre decret, de llarg recorregut i amb voluntat de consensuar-lo amb la comunitat educativa. Quin calendari acabarà tenint?
- Continuem treballant-hi. Com qualsevol decret, requereix uns terminis, però és evident que ara hi ha una situació de més urgència. Però això no vol dir que no s'hagi de treballar bé i que no s'hagi de buscar el consens. Si el que fem és una nova ordenació normativa, ha d'estar ben feta. I, sobretot, ha d’estar pensada per poder-se aplicar, i que les direccions dels centres se sentin protegides per tirar endavant els projectes lingüístics.
- Pel que fa a la protecció del català, sembla lògic que el més desitjable és un acord polític ampli.
- Això sempre. Els acords, com més amplis són, també resulten més sòlids. La societat catalana ha mostrat prou moments de maduresa per assolir aquests consensos.
Dolors Collell és directora general de Professorat i Personal de Centres Públics. Foto: Víctor Arias
- Parlem de la relació de la conselleria d'Educació amb els sindicats. Aquest dimecres hi ha una nova jornada de vaga convocada. No canviarà res d’aquí a finals de curs?
- No hem de deixar de confiar en arribar a acords. I, des del Departament, en cap moment hem parat de fer propostes. Hem escoltat molt. Fins, ara, és el camí que hem seguit i persistirem. Entenem el cansament dels docents i que hi hagi una situació heretada de molts anys enrere, que prové de les retallades, amb l'agreujament que ha significat la pandèmia. És lògic que s'hagi generat aquest malestar. Des del primer moment, aquest Govern va informar que es posava a revertir les retallades. I no només ho vam dir, ho hem fet. El pressupost aprovat inclou reversió de retallades i demandes dels sindicats que venen de molts anys enrere. Damunt de la taula hi ha propostes calendaritzades i ho continuarem fent. Aquest és el nostre full de ruta. Volem que els docents se sentin reconeguts, però també han d'entendre que hi ha una situació que no només afecta l'escola.
- Vol dir que els sindicats no han fet aquest exercici de comprensió de la realitat sorgida amb la pandèmia?
- Des del primer moment hem intentat traslladar que, com a Departament d'Educació, reconeixem la legitimitat de qui tenim al davant, com a representants dels nostres mestres i professors. Però a l'altra banda de la taula hi ha l'administració, que representa tota la ciutadania i es preocupa pel benestar de l'alumnat, i també pel benestar del professorat. Hem fet un exercici rellevant de transparència. Als sindicats els hem traslladat els números de totes les mesures. I els hem explicat que es feia un gran esforç econòmic. Per exemple, per la gratuïtat de l'Infantil 2, que beneficia els sectors més vulnerables. I no ens hem cansat de repetir que tot a la vegada no es pot fer.
"No ens hem cansat de repetir als sindicats que tot a la vegada no es pot fer"
- Però, tot i aquest esforç de transparència, la relació ha entrat en un atzucac. Els sindicats manifesten que la conselleria no vol una "negociació real" i Educació insisteix que els sindicats no s'asseuen a negociar. És possible un punt de trobada?
- El que citem són fets. Els fets són que ens hem intercanviat documents i que aquests documents tenen una evolució. Hem anat fent propostes noves. Els sindicats tenen la darrera proposta, que data de les vacances de Setmana Santa, en què hi havia un canvi de partides econòmiques. Creiem que l'esforç valia la pena. Hi ha hagut una voluntat d'acostament. Cada banda pot tenir les seves percepcions, però aquests són els fets. La negociació real l'hem accelerada. Abans de les convocatòries de vaga, teníem una proposta calendaritzada.
Collell, al seu despatx del Departament d'Educació. Foto: Víctor Arias
- Tira la tovallola per assolir un escenari d'entesa abans de finals de curs?
- La tovallola no la tirem mai. Serem a la taula que sigui i farem els esforços que facin falta per aconseguir que els sindicats siguin presents a la negociació. Perquè aquesta és una altra dificultat objectiva que tenim: necessitem poder parlar. Si hi ha un bloqueig per la part sindical de no assistir a les meses de negociació, això ens dificulta molt avançar. Intentem trobar acords, però hi ha decisions que l'administració ha de prendre: resolució de plantilles, distribució d'efectius a les plantilles, adjudicacions d'estiu… Tot això té uns calendaris i no els podem aturar. El curs ha de començar.
"Si els sindicats han tensat massa la corda? Si vols el tot, et queda el res. Hem ofert un camí del mig progressiu"
- Una de les grans reivindicacions dels sindicats ha estat la reducció de l'hora lectiva setmanal. No van acceptar-ne una aplicació gradual per cicles educatius, amb un impacte econòmic de 170 milions d'euros. Creu que els representants dels docents van tensar massa la corda?
- Si vols el tot, et queda el res. Hem ofert un camí del mig progressiu. Però no podem prendre les decisions que no ens pertoquen a nosaltres. Els sindicats deien que tot s'havia d'aplicar el curs 2022-23. Això ha dificultat la negociació.
- Per què no és viable econòmicament de cop?
- Si fem això, deixem de fer moltes altres coses. Tot no ho podem fer. Hem de prioritzar mesures que tenen impacte en l'alumnat i són positives. I les mesures que tenen impacte i són positives per al professorat, també. Però hem d'harmonitzar les dues coses. I el Govern ha de gestionar tot l'escenari postpandèmia, en el conjunt del sector públic. Hem d'apel·lar a la responsabilitat col·lectiva, entendre que som funcionaris públics, que ens devem a la ciutadania. En aquests moments molts durs, hem estat a l'altura i ho hem de continuar fent. La immensa majoria de funcionaris són conscients del que significa el servei públic. Això no s'ha de perdre de vista.
"D'argument pedagògic en relació a que fos dolent un avançament del calendari escolar no n'hi ha hagut per cap banda"
- L'avançament del curs escolar també és un dels grans motius de fricció. Els sindicats li han transmès algun argument pedagògic per justificar que el calendari escolar no s'ha de tocar?
- D'argument pedagògic en relació a que fos dolent un avançament del calendari escolar no n'hi ha hagut per cap banda, tampoc en el dictamen del Consell Escolar. En el nostre entorn, a Europa i altres comunitats de l'estat espanyol, el curs comença abans. El festiu de l'11 de setembre sempre ha condicionat el calendari escolar. En termes pedagògics, avançar l'inici del curs és positiu. La desconnexió tan llarga dels mesos d'estiu no afavoreix la reconnexió amb l'entorn escolar. Estem sortint d'una pandèmia, en què l'alumnat ja ha patit moltes intermitències, per confinaments. Ara és un bon moment per actuar. Tenim direccions que ens expliquen que hi ha alumnat vulnerable que a principis de setembre ja pregunta quan obriran l'escola o l'institut. Allò que l'escola ofereix, no només com a espai educatiu sinó també com a aixopluc contra les desigualtats, és molt important.
Collell, en un moment de l'entrevista amb NacióDigital Foto: Víctor Arias
- Per tant, el gran problema que detecta Educació amb els sindicats no és tant l'avançament de l'inici de curs com que els docents hagin de treballar presencialment als centres cinc dies de juliol. Creu que aquesta reivindicació és defensable?
- El mes de juliol és laborable.
- Els sindicats argumenten que és un mes dedicat a la formació.
- Tradicionalment, el mes de juliol els docents fan formació. No tots, un percentatge.
"La formació dels docents es pot combinar perfectament amb el que demanem als centres el mes de de juliol: la preparació del proper curs"
- Els companys del diari Ara van documentar que mai s'ha superat el percentatge de 30% de docents que fessin formació al juliol.
- Correcte. Ara bé, aquesta formació es pot combinar perfectament amb el que demanem als centres el mes de de juliol: la preparació del proper curs, tenint en compte que l'inici s'avançarà uns dies al setembre. No excloem que aquestes reunions preparatòries del curs es puguin combinar amb la formació dels docents. I així ho hem treballat amb organitzacions com Rosa Sensat o la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, per no interferir en els canvis. Es pot fer la formació i es pot fer aquest treball als centres. No estem demanant cap cosa que afecti les condicions laborals.
- Li preguntava si la posició sindical en relació als dies de juliol és defensable.
- El que és lògic és que la gent que sap que el mes de juliol ha de treballar treballi i ja està. No sé què hem de defensar diferent. El juliol és un mes laborable. Que tradicionalment es treballava des de casa? Depèn. Els equips directius treballen al centre. Ara tenim moltes fórmules per treballar de manera eficient. Però els dies per preparar el curs que bé són al juliol. No estem demanant coses que no es puguin fer. Fins i tot els dies finals del mes de juny, un cop s’han acabat les avaluacions, també es poden aprofitar per preparar el curs següent.
- Faci autocrítica. En què s’ha equivocat el Departament d’Educació en l'anunci de l'avançament del curs escolar?
- Hem d'esperar que acabi tot. I encara no ha acabat. Fer autocrítica per dir si s'havia d'haver fet d'una manera o d'una altra requereix veure com evoluciona la relació amb els sindicats i esperar a l'inici de curs. Tot això ens donarà una perspectiva que ara no tenim. Ara sabem que els sindicats ens diuen que el calendari és la gota que ha fet vessar el got. Si s'hagués sotmès a discussió prèviament, hauríem arribat al mateix lloc? Això no ho sabem. Hem optat per una via que és la que crèiem que ens acostava al benestar de l'alumnat i no afectava condicions laborals.
Collell és la directora general de Professorat i Personal de Centres Públics Foto: Víctor Arias
- No li preguntava pels beneficis de la mesura sinó per com es va fer l'anunci de la mesura. És lògic que el president de la Generalitat i el conseller d'Educació comuniquin l'avançament en l'inici sense haver-ne parlat amb els representants dels docents ni amb el Consell Escolar?
- El Govern pren decisions, i les respecto. És una decisió legítima, i que es basa en informes i coneixement. No està presa a la lleugera. Es repensa tot el calendari escolar. Si ens quedem només amb els cinc dies, és tan petit això... Prenem perspectiva. Ens hem encallat per cinc dies? Per dos o tres dies, en el cas de secundària? Aquest és el gran drama del país? Quan sabem que és una mesura que pretén fer el calendari més racional! Segur que requereix algun ajustament en els dies laborables, però no entenc que aquesta sigui la mesura que hagi fet esclatar tot el conflicte. Aquí, segurament, s'hi han afegit moltes coses, com la fatiga pandèmica.
"Ens hem encallat per cinc dies del mes de setembre? Per dos o tres dies, en el cas de secundària? Aquest és el gran drama del país?"
- Però el conflicte projecta una determinada imatge sobre la conselleria d'Educació.
- Tapa totes les coses que hem fet en aquest primer any, que és espectacular. El que ha fet el Departament d'Educació és brutal. I tot això queda tapat pel conflicte, que no deixa de ser un conflicte laboral. No ens podem carregar tot el que estem fent perquè hi hagi un conflicte. Em genera molta incomprensió. I parlo des de la docència, des d'algú que ha patit les retallades. Vaig ingressar a la docència el 1984. Tinc una antiguitat com a funcionària que fa que sigui la més vella de tot el comitè de vaga i la que ha estat més anys en una aula. No parlo des del desconeixement. Ara porto el barret de l'administració, però això no vol dir que no conegui el que ha passat i el que està passant a les aules.
"El conflicte amb els sindicats tapa totes les coses que hem fet en aquest primer any, que és espectacular"
Hi ha coses de transformació del sistema que són radicals, espectaculars i estructurals, perquè quedaran al sistema. I això ho està fent aquest conseller, ho està impulsant el conseller Cambray i aquest Govern. Per exemple, en l'entrada dels infants vulnerables al sistema educatiu, només en detectàvem un 7% i, en només un curs, ja hem assolit la xifra del 17%. Això capgira la segregació del sistema educatiu. També hem de destacar l'aposta per la ruralitat, amb 37 llars d'infants noves en municipis petits. I podríem trobar molts altres exemples que no es poden lluir, perquè queda el soroll dels tribunals i les protestes. La transformació del sistema, amb la reducció de ràtios i la gratuïtat de l'Infantil 2, s'ha fet en un any.
- Des del Palau de la Generalitat es diu que es poden negociar les condicions laborals però que no està en discussió l'agenda de transformació. Això no s'ha entès?
- Els missatges, a vegades, se simplifiquen. Cada sector aborda la seva part. Els sindicats se centren en les condicions laborals i la nostra obligació és posar-hi l'agenda del Govern. En el darrer any hem avançat en molts fronts, amb transformacions estructurals, que queden al sistema. I tota transformació estructural genera resistències. Hem tingut un conflicte laboral, com n'hi ha tants d'altres. I, en aquest cas, el Departament vol arribar a un acord amb els nostres treballadors, perquè valorem el que fan. Els volem formats i amb benestar emocional.
Collell, a la seu del Departament d'Educació Foto: Víctor Arias
- Per tant, amb els sindicats només hi ha un conflicte laboral?
- Hi ha un conflicte laboral que s'ha polaritzat molt amb la figura del conseller. I és el mateix conseller que està impulsant tot això que és transformador.
- Aragonès ha repetit que el conseller Cambray no perilla.
- La confiança i la lleialtat de l'equip de la conselleria i del Govern hi és. Potser sí que tenim un conflicte molt focalitzat en el conseller, però el Departament està fent moltes altres coses, bones i positives pel sistema, els alumnes i les famílies. És una aposta clara d'esquerres. Apostar per l'equitat, per la no segregació i per protegir els alumnes vulnerables és una transformació.
- Quin principi de curs espera?
- Esperem un inici de curs amb il·lusió i amb ganes d'atendre els alumnes, que necessiten la nostra atenció.
- I sense conflicte laboral?
- Esperem que no. Tant de bo. Continuarem treballant, perquè aquest setembre ja estarem negociant del 2023 i haurem de veure què hi introduïm, d'acord amb els sindicats. És el que hem dit sempre. Desitgem que el fet de començar abans afavoreixi la conciliació. La pandèmia ens ha ajudat a adaptar-nos als canvis, perquè també ens ha fet més resilients. Afrontarem el nou curs amb tot l'optimisme.