26
de gener
del
2024
Actualitzat
el
05
de febrer
a les
15:58h
Després de més de 50 anys d'abandó, l'històric Observatori Pratdesaba de Vic, propietat de l'astrònom i investigador Josep Pratdesaba, torna a lluir. Han calgut dos anys d'intensos treballs, però finalment el públic podrà conèixer com es veia el cel des de Vic el 1909, l'any en què va comprar el telescopi de doble equatorial.
Precisament, s'acaba de posar en marxa una oferta de visites regular perquè el públic pugui conèixer l'espai. D'aquest tipus de telescopis de dos tubs, que permeten observar els astres i fer-ne una fotografia, només n'hi ha quatre a tot l'Estat, entre ells el de l'Observatori Fabra de Barcelona. Les observacions i descobertes de Pratdesaba van fer que la Societat Lunar Internacional posés el seu cognom a un cràter.
La cúpula de l'Observatori Pratdesaba de Vic s'havia anat degradant des de la mort de Josep Pratdesaba el 1967 fins a convertir-se en una casa pels coloms, que anava caient a trossos. Durant dos anys s'ha restaurat l'espai i s'ha netejat la cúpula, per deixar-la tal com estava quan es va construir, el 1916. La passió de Pratdesaba pel cel li va arribar de jove, quan amb 14 anys anys va quedar meravellat per l'espectacle que va veure durant les anomenades llàgrimes de Sant Llorenç.
Des de llavors no va parar fins que va adquirir el telescopi el 1909, provinent de París, que primer va instal·lar al domicili de la família a la plaça Major, i uns anys més tard es traslladaria a la casa del carrer de l'Escola. La inquietud de Pratdesaba pel cel el va portar a convertir-se en un astrònom, un investigador i un científic que trencava motlles per l'època, explica el guia de Forum Vicus, Xavier Cervera.
La visita a l'Observatori Pratdesaba comença en un dels balcons situats a prop de la cúpula, on s'aprecien les restes d'una bomba que hi va caure l'any 1939. L'ona expansiva de la bomba va deformar la cúpula, cosa que va recollir el mateix Pratdesaba en el seu diari personal, perquè afectava a les observacions que feia habitualment. Amb la cúpula deformada, les rodes per moure-la no giraven. Ara, les restes d'aquella bomba s'aprecien de manera volguda.
El coordinador del projecte de la Casa Pratdesaba, Toni Ylla-Català, explica que la política que han seguit en tot el projecte és intentar restaurar els espais i el mobiliari "per deixar-ho tot tal com era". "La barana ens l'hem trobat així i no l'hem volgut tocar per poder explicar-ho a la gent i que entenguin què va passar exactament", assenyala.
El coneixement de l'Agrupació Astronòmica d'Osona ha fet possible que l'entitat hagi restaurat el telescopi de dos tubs. S'ha desmuntat, s'ha netejat, s'ha abrillantat i s'ha tornat a muntar. A les visites a l'Observatori s'ensenya un vídeo que recull tot aquest minuciós procés. "Entre set i vuit persones han vingut aquí cada divendres durant dos anys", explica Toni Ylla-Català. El coordinador del projecte explica que durant el procés de restauració de l'espai també es van topar amb una cinta de vídeo mut protagonitzada pel mateix Josep Pratdesaba. Aquest document propietat de la família, que també s'ensenya al públic durant les visites, permet veure com es movia ell per la cúpula i quin era el seu dia a dia.
Una altra de les sorpreses que va aparèixer arran de la restauració és l'existència d'una petita habitació annexa a l'observatori que estava a punt de desplomar-se sobre el jardí de la casa. Es tracta d'una habitació orientada de nord a sud, amb una finestra al sostre. Amb l'ajuda d'unes lents, Pratdesava va poder calcular exactament quin meridià passava per Vic i això li servia per posicionar totes les estrelles que observava.
D'aquella època s'han trobat al voltant de dues mil plaques de fotografies del cel, però també de la família i altres temàtiques. La idea és poder-ne fer conservació, perquè les plaques que són d'estrelles i astres es puguin consultar a l'Observatori.
Des de fora, la cúpula de color blanca es reconeix fàcilment des de qualsevol punt elevat de la ciutat. A més, hi ha dibuixats els tretze signes del zodíac que s'han recuperat i que ja hi havia pintats.
Pratdesaba va iniciar estudis en enginyeria a Barcelona, però els va haver de deixar perquè la malaltia de la seva mare va fer que el reclamessin per portar el negoci familiar, una merceria que tenien a la plaça Major. Amb tot, Pratdesaba no va deixar mai de formar-se i sobretot en l'àmbit de l'astronomia va ser "un gran autodidacta", segons explica la seva besnéta, Anna Alsina.
La besnéta de Josep Pratdesaba es mostra molt contenta perquè el projecte de Casa Pratdesaba hagi aglutinat tantes persones amb estima pel seu besavi i per la història de la ciutat. "Jo no ho sento tant com la història de la meva família, sinó que ho visc com una part més de la història de Vic. És un patrimoni tan bonic que no me'l puc quedar per mi sola i s'ha de compartir amb tothom", explica.
Alsina va heretar fa anys la casa Pratdesaba, propietat del seu besavi, i davant el repte de què fer-hi va descartar vendre-la i va optar per restaurar-la. De fet, la recuperació de l'Observatori Pratdesaba s'inscriu en un projecte molt més ambiciós per tornar a donar vida a tots els racons de la casa i obrir-la a la ciutat. Moguda pel seu amor a la cultura, l'art i la ciència, Alsina aspira a convertir la Casa Pratdesaba en un centre artístic, cultural i científic obert a tothom.
Precisament, s'acaba de posar en marxa una oferta de visites regular perquè el públic pugui conèixer l'espai. D'aquest tipus de telescopis de dos tubs, que permeten observar els astres i fer-ne una fotografia, només n'hi ha quatre a tot l'Estat, entre ells el de l'Observatori Fabra de Barcelona. Les observacions i descobertes de Pratdesaba van fer que la Societat Lunar Internacional posés el seu cognom a un cràter.
La cúpula de l'Observatori Pratdesaba de Vic s'havia anat degradant des de la mort de Josep Pratdesaba el 1967 fins a convertir-se en una casa pels coloms, que anava caient a trossos. Durant dos anys s'ha restaurat l'espai i s'ha netejat la cúpula, per deixar-la tal com estava quan es va construir, el 1916. La passió de Pratdesaba pel cel li va arribar de jove, quan amb 14 anys anys va quedar meravellat per l'espectacle que va veure durant les anomenades llàgrimes de Sant Llorenç.
Detall d'una de les fotografies de Josep Pratdesaba que penja en una sala anterior a l'entrada a l'observatori Foto: ACN / Laura Busquets
Des de llavors no va parar fins que va adquirir el telescopi el 1909, provinent de París, que primer va instal·lar al domicili de la família a la plaça Major, i uns anys més tard es traslladaria a la casa del carrer de l'Escola. La inquietud de Pratdesaba pel cel el va portar a convertir-se en un astrònom, un investigador i un científic que trencava motlles per l'època, explica el guia de Forum Vicus, Xavier Cervera.
La visita a l'Observatori Pratdesaba comença en un dels balcons situats a prop de la cúpula, on s'aprecien les restes d'una bomba que hi va caure l'any 1939. L'ona expansiva de la bomba va deformar la cúpula, cosa que va recollir el mateix Pratdesaba en el seu diari personal, perquè afectava a les observacions que feia habitualment. Amb la cúpula deformada, les rodes per moure-la no giraven. Ara, les restes d'aquella bomba s'aprecien de manera volguda.
El coordinador del projecte de la Casa Pratdesaba, Toni Ylla-Català, explica que la política que han seguit en tot el projecte és intentar restaurar els espais i el mobiliari "per deixar-ho tot tal com era". "La barana ens l'hem trobat així i no l'hem volgut tocar per poder explicar-ho a la gent i que entenguin què va passar exactament", assenyala.
Porta d'entrada a la Casa Pratdesaba, al carrer de l'Escola de Vic Foto: ACN / Laura Busquets
El coneixement de l'Agrupació Astronòmica d'Osona ha fet possible que l'entitat hagi restaurat el telescopi de dos tubs. S'ha desmuntat, s'ha netejat, s'ha abrillantat i s'ha tornat a muntar. A les visites a l'Observatori s'ensenya un vídeo que recull tot aquest minuciós procés. "Entre set i vuit persones han vingut aquí cada divendres durant dos anys", explica Toni Ylla-Català. El coordinador del projecte explica que durant el procés de restauració de l'espai també es van topar amb una cinta de vídeo mut protagonitzada pel mateix Josep Pratdesaba. Aquest document propietat de la família, que també s'ensenya al públic durant les visites, permet veure com es movia ell per la cúpula i quin era el seu dia a dia.
Una altra de les sorpreses que va aparèixer arran de la restauració és l'existència d'una petita habitació annexa a l'observatori que estava a punt de desplomar-se sobre el jardí de la casa. Es tracta d'una habitació orientada de nord a sud, amb una finestra al sostre. Amb l'ajuda d'unes lents, Pratdesava va poder calcular exactament quin meridià passava per Vic i això li servia per posicionar totes les estrelles que observava.
D'aquella època s'han trobat al voltant de dues mil plaques de fotografies del cel, però també de la família i altres temàtiques. La idea és poder-ne fer conservació, perquè les plaques que són d'estrelles i astres es puguin consultar a l'Observatori.
Des de fora, la cúpula de color blanca es reconeix fàcilment des de qualsevol punt elevat de la ciutat. A més, hi ha dibuixats els tretze signes del zodíac que s'han recuperat i que ja hi havia pintats.
Pratdesaba va iniciar estudis en enginyeria a Barcelona, però els va haver de deixar perquè la malaltia de la seva mare va fer que el reclamessin per portar el negoci familiar, una merceria que tenien a la plaça Major. Amb tot, Pratdesaba no va deixar mai de formar-se i sobretot en l'àmbit de l'astronomia va ser "un gran autodidacta", segons explica la seva besnéta, Anna Alsina.
La zona exterior de l'observatori Foto: ACN / Laura Busquets
"Un patrimoni que calia compartir"
La besnéta de Josep Pratdesaba es mostra molt contenta perquè el projecte de Casa Pratdesaba hagi aglutinat tantes persones amb estima pel seu besavi i per la història de la ciutat. "Jo no ho sento tant com la història de la meva família, sinó que ho visc com una part més de la història de Vic. És un patrimoni tan bonic que no me'l puc quedar per mi sola i s'ha de compartir amb tothom", explica.
Alsina va heretar fa anys la casa Pratdesaba, propietat del seu besavi, i davant el repte de què fer-hi va descartar vendre-la i va optar per restaurar-la. De fet, la recuperació de l'Observatori Pratdesaba s'inscriu en un projecte molt més ambiciós per tornar a donar vida a tots els racons de la casa i obrir-la a la ciutat. Moguda pel seu amor a la cultura, l'art i la ciència, Alsina aspira a convertir la Casa Pratdesaba en un centre artístic, cultural i científic obert a tothom.