Un jutjat de Vic investiga l'exdirector de l'Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, per autoritzar un possible trasllat irregular de residus entre dos abocadors -Pinós i Fitó- que hi ha a Seva. Segons publica El País i ha confirmat l'ACN, a la causa també figura l'empresa mixta -de la qual l'Ajuntament de Seva té el 20%- com a persona jurídica. També estan investigats els dos màxims responsables de l'empresa que explotava els abocadors. La justícia els investiga per possibles delictes contra el medi ambient i grup organitzat.
Els veïns de la zona feia anys que denunciaven que s'hi estaven traslladant materials que no eren només runa i que eren un risc per al medi ambient. La justícia va ordenar al Seprona de la Guàrdia Civil que escorcollés l'abocador de Fitó -l'únic que està en actiu- i un local d'Aiguafreda. L'entrada policial es va fer el dijous de la setmana passada, segons ha confirmat a l'ACN el cos policial. La investigació, que continua oberta, també inclou escoltes telefòniques.
A Seva hi ha dues antigues pedreres, la que encara està en actiu, la de Fitó, i la del Pinós. Aquesta última està a tocar de Can Garriga, un veïnat on viuen unes 250 persones. Des del 2003 es va reomplir l'espai que havia quedat per l'extracció d'àrids amb residus, comportant moltes molèsties pels camions i males olors. El 2017 l'empresa explotadora havia demanat posar-hi un centre de valorització de terres -una "picadora de runa", segons els veïns-, però aquests s'hi van oposar. Va ser quan van decidir posar en marxa una plataforma, Stop Pedreres Osona Sud, en veure que l'Ajuntament no els informava del que estava passant. Segons un dels afectats i membre de la plataforma, Xavier Catafal, els veïns sempre han defensat que el que calia era restaurar l'antiga pedrera i fer-hi un mirador i no fer-hi noves activitats.
Al cap de poc temps, van aparèixer uns bonys a la calçada de la C-17 a tocar de la pedrera que van fer saltar les alarmes. Els veïns asseguren que ja havia passat abans que es reomplís la pedrera de Pinós, però la Generalitat va ordenar amb urgència buidar de forma parcial aquest abocador. La raó és que els informes tècnics indicaven que la muntanya on s'havien abocat els residus s'estava movent uns dos centímetres al mes, la qual cosa suposava un perill. Es va ordenar traslladar els materials de Pinós a Fitó, la pedrera que hi havia a prop, però els veïns s'hi van tornar a oposar i no es va arribar a fer. "Volien fer una carretera de 15 metres i que passés pel mig del bosc", detalla Catafal, que qüestiona que finalment no es fes per l'oposició veïnal.
Segons explica també un dels afectats i portaveu de la Comunitat de Propietaris de Can Garriga, Juanma Carrasco, no volien que es traslladessin uns residus que ja no hi havien de ser pel risc que tenien pel medi ambient. "Sabíem que s'havien abocat coses que no tocaven i allò no era normal, no era un dipòsit de runes de la construcció, era un abocador, el que estava arribant treia gasos i feia pudor", explica a l'ACN. Per això el 2018 van presentar una denúncia als Mossos i aquests van traslladar-ho d'ofici a la justícia. La comunitat de propietaris, a més, es va poder adherir a la causa.
L'últim incident va ser durant el temporal Glòria, el gener del 2020, quan hi va haver infiltracions dels materials acumulats a Fitó. Uns treballadors van marejar-se durant unes tasques a la zona, uns fets que van portar a actuar el Seprona, que va detectar residus contaminants a una riera de la zona. "Vam agrair el Glòria perquè es demostrava que tot allò que deien (les administracions competents) que era correcte i que no hi havia material que no es corresponia, es va posar en evidència que estaven mentint", assenyala Catafal.
Un bri d'esperança pels veïns
Que ara un jutge hagi decidit investigar l'autorització d'aquest trasllat de residus, que suposadament eren molt més que runes, ha aportat un "mica d'esperança" als afectats i veïns que fa anys que ho denuncien. "Ha sigut molt frustrant, moltes hores i esforços", afirma Calafell, que també denuncia la "lentitud" de l'administració i la justícia. "Sabíem que estava judicialitzat, però tot és tan lent", es queixa Catafal.