Els més afectats serien Paisatges del Ter, que té els dies comptats, Portes del Montseny i Vall de Sau-Collsacabra, que funcionen com entitats independents. El consorci turístic del Lluçanès, en canvi, està integrat dins del Consorci del Lluçanès i la seva posició és diferent, tot i que també veurà minvats els seus ingressos. El de Vic no està vinculat econòmicament a la Diputació.
Aquests quatre consorcis depenen de la Diputació de Barcelona i dels ajuntaments del territori que abasten. El finançament majoritari, però, sorgeix de la Diputació de Barcelona. Durant 10 anys, des del 2000, la Diputació de Barcelona ha aportat un total de 210.000 euros anuals a Osona dividits de la següent manera: 48.000 euros per a cada un dels consorcis i 18.000 euros per al Consorci Turisme Osona, ens que depèn del Consell Comarcal d’Osona. La proposta per al 2011 és totalment radical: un total de 90.000 euros, 20.000 euros per a cada un dels consorcis i 10.000 per al Consorci Turisme Osona. Una reducció del 57,14%.
Un pla estratègic de racionalització
El passat mes de maig, la Cambra de Comerç, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i totes les entitats públiques i privades que treballen en l’àmbit turístic van presentar un pla estratègic per al sector a la comarca. Una de les pautes que s’hi fixaven era que tots els consorcis turístics passessin a treballar sota el paraigües del Consorci Turisme Osona. “Es tracta de racionalitzar recursos”, diuen fonts properes al Consell Comarcal. “Osona té molts consorcis i un territori molt petit. La Diputació està abocant aquí més recursos que no pas en d’altres comarques i ara s’ho volen replantejar”, afegeixen les mateixes fonts.
En la mateixa línia s’expressa Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona. “La integració en un sol ens suposaria millorar l’eficàcia, evitar reiteracions i poder disposar d’uns diners per fer verdadera promoció turística”, apunta Vila. “Que quedi clar que no ens desentenem d’Osona. Però s’ha de tenir en compte que altres comarques, com el Garraf, el Penedès o el Vallès Oriental tenen només un consorci i han rebut 60.000 euros anuals durant 10 anys”, afegeix. En aquestes comarques, la reducció serà menys important i passaran a rebre 55.000 euros.
Les negociacions per tal d’unificar els quatre consorcis, segons el pla estratègic, es van trencar a finals d’any. Els ajuntaments implicats van decidir que continuarien amb la mateixa infraestructura i la mateixa gent. Tot i això, la Diputació va reiterar la seva oferta inicial i va assegurar que no podia augmentar-la. Per tant, l’única solució era, si volia que tot continués igual, que els ajuntaments incrementessin les seves aportacions.
El primer cap de turc
No ha estat així i, en aquest nou marc, de moment, ja hi ha el primer cap de turc. Els Ajuntaments de Torelló i Manlleu, que eren els que havien d’aportar més diners (les aportacions van en relació al nombre d’habitants), van decidir desvincular-se de Paisatges del Ter. Els altres ajuntaments, amb uns pressupostos molt més petits, no podien assumir el que deixaran de pagar aquests dos grans municipis. Per tant, la dràstica decisió es va prendre fa uns dies: Paisatges del Ter desapareixerà en les properes setmanes.
Pel que fa als altres consorcis, Portes del Montseny i Vall de Sau-Collsacabra tenen reunions en els propers dies i, segons les primers informacions, la resolució podria ser molt similar a la de Paisatges del Ter. Pel que fa al del Lluçanès, sembla que aquest continuarà integrat dins del Consorci del Lluçanès, tot i que amb el finançament completament escapçat.
En aquest enrenou queden un munt d’incògnites per resoldre i les negociacions s’estan portant a totes bandes. Per evitar la desaparició, l’única sortida que sembla viable, en la que s’hi inclou Paisatges del Ter, passa per integrar-se a l’estructura de Turisme Osona. Tot i això, està per veure quants treballadors i quina estructura d’aquests consorcis pot assumir Turisme Osona.
Anar al web del consorci Paisatges del Ter
