​La processó dels Armats de Vic incorpora per primer cop a la història una pregària per demanar que plogui

El cos adult dels armats, que des del 1750 ha estat eminentment masculí, integrarà tres dones

La processó dels Armats de Vic, datada de l'any 1750, sortirà de nou aquest Diumenge de Rams.
La processó dels Armats de Vic, datada de l'any 1750, sortirà de nou aquest Diumenge de Rams. | Adrià Costa
Osona.com
22 de març de 2024, 09:27
Actualitzat: 9:27h
La situació de sequera que viu el país des de fa tres anys no passarà desapercebuda a la processó de Diumenge de Rams de Vic. Per primer cop a la història, l'emblemàtica processó incorporarà una pregària per demanar que plogui. "És un acte excepcional i esperem que funcioni", explica un dels seus membres, Gil Vilarrasa. Enguany, però, la processó tindrà més novetats com la incorporació de tres dones al cos adult d'armats, eminentment masculí des dels inicis, l'any 1750.

D'altra banda, l'organitzadora de la processó, la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, vol iniciar els tràmits per demanar que se la declari patrimoni immaterial de la humanitat, ja que és l'única processó d'Europa que ha mantingut intactes els rituals i les formes.


La tradicional processó de la Penitència de Vic, popularment coneguda com la dels Armats, va sortir per primer cop pels carrers de la ciutat l'any 1750. Des de llavors, s'ha mantingut intacta i ha conservat les mateixes formes i rituals. La processió ha preservat un caràcter molt sobri, sense música afegida, i conserva el fet que es fa en silenci com a tret distintiu. Només compta amb el so dels timbals, les campanes, el dels armats picant a terra amb les llances i el cant de l'Stabat Mater.

Segons els experts, és l'única d'Europa que ha sabut mantenir-se intacta. Per tot plegat, l'organització vol demanar que sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat. L'objectiu, segons explica una de les membres de la Congregació dels Dolors, Mita Homs, és que s'aconsegueixi l'any vinent, coincidint amb els 275 anys d'història.

Però tot i mantenir intactes els rituals, la processó s'ha anat adaptant als temps actuals i la presència de la dona ha anat creixent dins l'organització. Homs explica que, per exemple, fa anys que hi ha un equip de sagristanes que actua de manera autònoma, i s'encarreguen que la processó sigui una realitat.
 

Montanyà, Homs i Vilarrassa, de la Congregació dels Dolors i organitzadors de la Processó dels Armats de Vic. Foto: L.Busquets/ACN


​Enguany qui ostenta el càrrec de sagristana d'honor és Imma Montanyà, i destaca que una de les tasques més importants que tenen és vestir la verge perquè pugui lluir al carrer amb un vestit especial per a l'ocasió i també una corona. Però la presència de la dona va més enllà, Mita Homs destaca que les dones des de fa anys també surten al carrer com a penitents, sota les vestes, portant atxes o la verge a les espatlles o com a portadores d'improperis.

Aquest any la processó fa un pas més, incorporant dones al cos adult dels armats, que fins ara era eminentment masculí. Des de l'organització, Gil Vilarrasa explica que la previsió és que en siguin tres. Homs puntualitza, però, que en el cos infantil dels armats ja fa més de 20 anys que hi participen nens i nenes. De fet, és el cas de les dues filles d'Imma Montanyà, de 8 i 10 anys, per a qui aquest ja serà el segon any que en formen part. "Estan molt contentes, els agrada i aquest any han volgut repetir", explica.


Per als organitzadors de la processó, la incorporació de tres dones al cos adult d'armats no és extraordinari. "Pensem que ha d'anar a més i que ha de ser una cosa natural, no buscada", destaca Mita Homs. De fet, afegeix que el pes de la dona en la processó és molt important. "Calculem que el 50% dels participants són dones. Sense elles no podria sortir la processó", subratlla.

La processó dels Armats sortirà puntualment a les 9 del vespre des de l'església barroca dels Dolors i farà el tradicional recorregut pels carrers del casc antic de la ciutat. És una de les més antigues de Catalunya i cada any aplega més de 500 participants, entre armats i penitents.
Arxivat a