El Lluçanès i el Moianès tindrien potencial per reconvertir rectories en desús en uns 140 habitatges socials. Així ho determina un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya dins del projecte Rectories Vives. El professor i coordinador de la iniciativa, Jordi Franquesa, diu que l'objectiu és "reciclar aquests edificis per a fer-hi habitatge social i fixar població al territori".
De moment, s'està fent una prova pilot a la rectoria d'Alpens on el Bisbat de Vic estaria disposat a fer una cessió d'ús a l'Ajuntament. Franquesa diu que és un projecte "clarament extrapolable": "Sense excepció, tots els municipis de Catalunya tenen una, dues i, en alguns casos, tres rectories".
Una rectoria és la dependència o conjunt de dependències on el rector d'una parròquia té les oficines i, generalment, l'habitatge. La falta de vocacions religioses i l'envelliment dels capellans han deixat molts d'aquests espais, propietat de l'Església, en desús. Ara, un estudi elaborat per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC i en col·laboració amb el Bisbat de Vic, determina que a les comarques del Lluçanès i del Moianès hi hauria potencial per a fer una setantena d'habitatges -entre 11.000 i 13.000 m²- a cada comarca en aquests espais deshabitats.
- La rectoria d`Alpens on s`hi podrien fer vuit habitatges
- ACN
De moment, s'ha començat una prova pilot a la rectoria d'Alpens (Lluçanès) on estudiants de la UPC han rehabilitat la façana de l'edifici amb materials tradicionals. A més, el projecte ha rebut diverses subvencions, entre les quals una de l'ACM per valor de 15.000 euros per estudiar l'encaix arquitectònic, el pla econòmic i financer i la coordinació entre les diferents entitats participants. A la rectoria d'Alpens s'hi podrien arribar a fer un total de vuit habitatges d'entre 80 i 90 metres quadrats cadascun. D'altra banda, el Bisbat de Vic també ha iniciat el diàleg per explorar nous usos de la rectoria de Castellterçol (Moianès), que inclou altres edificis com ara un teatre.
Franquesa explica que a la majoria dels municipis de Catalunya hi ha una rectoria i, en molts casos "poden arribar a tenir fins a 700 metres quadrats". De fet, detalla que alguns d'aquests edificis també tenien un teatre o sala polivalent i això, assegura, "permetria fer una funció important des del punt de vista formatiu i cultural". Pel que fa a l'estat de conservació en què es troben les rectories analitzades en l'estudi del Moianès i Lluçanès, assegura que n'hi ha "de tota mena": "Algunes estan en estat ruïnós i són de difícil recuperació, mentre que moltes altres tenen un potencial molt important".
El problema de l'habitatge al món rural
La crisi de l'habitatge s'ha fet molt evident a les grans ciutats, però els petits pobles fa anys que se'n ressenten. El professor de la UPC explica que l'accés a l'habitatge al món rural és "molt difícil": "Hi ha molt habitatge buit, però, paradoxalment, no hi ha mercat d'habitatge i l'habitatge social és pràcticament inexistent perquè no hi ha hagut iniciatives públiques que aterrin al món rural".
En el cas d'Alpens -amb 267 habitants-, per exemple, un 52% dels habitatges són segones residències i el poc habitatge que hi ha al mercat "és a un preu molt elevat", segons detalla l'alcalde, Toni Prat, que destaca que el seu objectiu és "que hi hagi habitatge per a gent que el vulgui com a primera residència i a un preu assequible".
Des de la UPC volen que la rectoria d'Alpens es converteixi en un "viver d'habitants", és a dir, "que una família pugui accedir a un lloguer baix per viure-hi dos o tres anys i, després, quan ja hagin arrelat i puguin accedir a un altre tipus d'habitatge, pugui entrar-hi una altra persona". A més, Franquesa ha detallat que també s'està estudiant la possibilitat que les persones que puguin accedir a aquests habitatges presentin algun projecte d'emprenedoria per al poble.
Des de l'Ajuntament d'Alpens veuen amb molt bons ulls la iniciativa, ja que, tal com explica el seu alcalde, les possibilitats per a un consistori petit com el seu de fer promocions d'habitatge social "són nul·les". "La nostra capacitat tècnica és nul·la i la nostra capacitat de personal és molt limitada. No podem fer de promotors", ha exposat Prat, que ha explicat que en aquests moments tenen més demanda d'habitatge que no pas d'oferta.
El Bisbat de Vic, obert a escoltar propostes
Des del Bisbat de Vic admeten que la idea de recuperació de rectories per fer-hi habitatges està en una fase "molt inicial". La institució eclesiàstica creu que cal explorar possibles nous usos, tot i que admet que és un procés "complex".
En una entrevista a l'ACN, el vicari general d'aquesta diòcesi, Josep Maria Riba, assenyala que "no es tracta de desprendre's de patrimoni" sinó de "posar-lo en valor". De fet, assegura que en els seus orígens, aquest patrimoni "va ser deixat per a una missió" i "no pot estar abandonat". "Ara cal que la missió es pugui continuar fent al segle XXI, en matèria d'habitatge social o punts de reunió i trobada per fer comunitat", afegeix.
D'altra banda, també considera que els nous usos de les rectories contribuiran a fixar població en zones despoblades, des d'on fer teletreball. I recorda que el bisbe Oliba, que també va ser abat, fa més de 1.000 anys va fomentar la construcció d'esglésies que, de retruc, també van contribuir a la creació de nuclis poblacionals.
"Els temps han canviat", afirma el representant del Bisbat de Vic. "Fa cinc anys no m'hauria cregut que tindríem una empresa de santuaris i albergs", afirma. Una fórmula que els ha permès tenir-ne cinc d'oberts, generar ocupació i garantir el seu bon estat de conservació.
Preguntat per si la cessió d'ús del patrimoni seria la fórmula més adient, Ribas afirma que "no hi ha un model únic" i que dependrà de cada cas concret. El més important, assegura, és obrir vies de diàleg amb totes les administracions i amb la "complicitat de molta gent".
Canviar els usos d'aquestes antigues rectories és un altre de les dificultats, juntament amb la recerca de finançament. "Hem de vèncer individualitats i sumar protagonismes (...) perquè serà quan sortiran possibilitats econòmiques i urbanístiques", remarca. L'altra condició indispensable, diu, és allunyar-se dels fins lucratius per posar l'accent en la part social i de recuperació de patrimoni.
