Aprofitar i reconvertir granges i naus ramaderes en desús -a Osona n'hi ha unes 2.000- per al cultiu de bolets. Aquesta és la premissa principal del projecte Boletus, una aposta que té per objectiu transformar el sector agroalimentari, principal motor econòmic de la comarca.
La iniciativa planteja desenvolupar un model de negoci modular, reproduïble i de baixa inversió que permeti donar una nova vida a antigues instal·lacions ramaderes que ja no s'utilitzen i oferir alternatives de diversificació econòmica a ramaders, agricultors i emprenedors.
Boletus s'emmarca en l'estratègia territorial d'Osona Biocircular per a la transició cap a un model econòmic més competitiu, sostenible, digital i arrelat al territori. "Volem reorientar el nostre model productiu, caracteritzat pel model de la indústria alimentària i els porcs. Ens ha donat molts beneficis durant anys, però cal diversificar i avançar com a comarca per ser més competitius", apunta la presidenta de Creacció, Bet Piella.
Una "oportunitat" de mercat
Liderat des de Creacció amb la col·laboració de la Mancomunitat La Plana, el projecte Boletus vol donar suport i acompanyament tècnic per a diversificar negocis, en aquest cas, cap al cultiu de bolets, una "oportunitat" per la comarca i pel país, apunten els experts, ja que és un sector amb molta demanda a Catalunya, però en termes generals s'abasta a través de les importacions.
Des de l'Institut Cerdà han fet un estudi sobre el producte i la seva viabilitat i, entre les dades, s'extreu que a nivell mundial, el mercat dels bolets es concentra principalment a l'Àsia i, en concret, a la Xina, amb el 94,2% de la producció global. Pel que fa a territori europeu, lideren el rànquing –el 65% de la producció- Polònia, Països Baixos i Espanya. Aquest últim país és el 7è productor mundial de bolets i, sobre el terreny, lideren la producció La Rioja i Castella la Manxa.
A tot plegat, a Osona ja hi ha experiències en marxa al voltant del cultiu de bolets i hi ha espais i infraestructures en desús amb potencial per a ser adaptades amb aquesta finalitat. A grans trets, els experts detallen que perquè una instal·lació reuneixi les condicions necessàries per a cultivar bolets cal tenir en compte la ventilació, la llum, la climatització i la fructificació –els estants on es col·loquen els bolets-.
Pel que fa a les espècies per les quals s'aposta, en una primera fase del projecte es podrien cultivar la gírgola o la melena de lleó. Tanmateix, en una etapa més avançada es podrien diversificar espècies i apostar, per exemple, per aquelles que tenen valor medicinal.
"Hem de sortir al mercat amb força i junts", ha afirmat la consultora del projecte, Carme Sàez. El model de negoci, si ha de ser cooperativa o una altra fórmula com una marca única, encara no està decidit. La idea és afavorir també un ecosistema d'empreses i mà d'obra al territori.
"Catalunya és un país micòfil"
A Osona ja hi ha projectes i experiències en marxa al voltant del cultiu de bolets. És el cas, per exemple, de l'Ignasi Homs, pagès i ramader de Santa Eugènia de Berga que temps enrere es dedicava a la cria intensiva de porcs: "Va arribar un moment que ja no ens sentíem còmodes amb el model", explica. Per aquest motiu, va decidir buscar alternatives "més sostenibles" i ha començat a experimentar amb el cultiu de bolets.
En aquesta línia, Homs remarca la importància de crear xarxa, una idea per la qual també insisteix Jordi Baucells, biòleg i enginyer agrícola, representant de biodiversitat.cat i un dels impulsors del projecte Boletus. Baucells va viure de ple l'impacte de la pesta porcina a Osona l'any 2005, una situació que va el va empènyer a buscar alternatives per diversificar el negoci. En aquell moment, explica, va sorgir la idea de reconvertir les naus en desús en granges de bolets i avui s'ha fet realitat: "Hi ha una història a darrere i s'acaba aterrant la il·lusió amb la realitat". "Catalunya és un país micòfil", insisteix, tot afegint que el projecte té recorregut i és una oportunitat per crear una marca comarcal "de valor afegit".
