Meritxell Serret, consellera d'Acció Exterior, ha acompanyat aquest dijous el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el viatge oficial que s'allargarà fins demà divendres a Irlanda. En una atenció als mitjans des de Dublín, on Aragonès s'ha reunit amb l'exprimer ministre Bertie Ahern i també ho farà amb les dues màximes responsables del Sinn Féin, Serret ha aprofitat per fer un anunci: es crearà una figura anomenada "enviat territorial" per coordinar totes aquelles relacions amb una regió determinada. Irlanda serà el primer país en el qual es posarà en marxa aquesta figura per tal de crear "bones sinergies".

El càrrec dependrà, en aquest sentit, de la delegació del Govern al Regne Unit. "Té tot el sentit que aquí a Irlanda també hi hagi una delegació", ha apuntat la consellera d'Acció Exterior. El mes de març es posarà en marxa un acord de l'executiu per dotar aquesta figura de marc legal per determinar les tipologies d'enviats que es poden impulsar. "Es tracta que ens permeti millorar l'acció als països", ha assenyalat la dirigent d'ERC. De moment no hi ha un calendari per obrir una delegació a Irlanda, però es confia en què s'impulsi en un "futur molt proper".

La seva predecessora en el càrrec, Victòria Alsina, ja va plantejar aquest model, tot i que en aquell moment el nou càrrec rebia el nom d'enviat "especial". Segons aquest esquema, l'acció exterior de la Generalitat disposaria de de tres nivells. Els dos primers, les delegacions i les oficines, ja existeixen. De delegacions, segons el pla d'Alsina, n'hi havia d'haver vint a finals de l'any passat. D'oficines n'hi havia d'haver cinc, amb dues que ja existien -Nova York, dependent de Washington, i la de l'Alguer, dependent de Roma- i tres que s'havien de crear: Irlanda, Eslovènia i el Quebec. Pel que fa als enviats especials, n'hi havia planificat un a Polònia i un a Escòcia. La primera havia d'estar en la crisi de refugiats derivada de la guerra a Ucraïna, i la segona havia de seguir de prop els esdeveniments de la política escocesa.