11
de juliol
de
2023, 17:34
Actualitzat:
12
de juliol,
9:42h
Unes eleccions no són gratis. A més de tots els costos que implica per a l'Estat -organització de col·legis electorals, impressió de paperetes, compra d'urnes...- pels partits polítics fer campanya electoral també té un cost. Totes les formacions reben finançament però, perquè els comicis es puguin disputar en situació d'igualtat i equitat, tot el sistema està regulat per llei i tots els partits funcionen amb les mateixes normes.
Com es financen els partits polítics a les campanyes electorals?
La major part del finançament dels partits polítics es fa a través de subvencions públiques, que es fixen en la convocatòria de cadascun dels comicis a la llei electoral. En aquest sentit, hi ha ingressos rebuts de l'Estat en funció dels resultats a les eleccions -nombre d'escons o vots aconseguits- i d'altres per despeses vinculades al procés electoral -propaganda, sobres, paperetes-.
De cara al 23-J, els partits polítics rebran 23 cèntims per cada elector al qual li hagin d'enviar propaganda. És a dir, si ERC, Junts o la CUP només presenten candidatura a Catalunya, rebran 23 cèntims per cada ciutadà de Barcelona, Girona, Tarragona o Lleida que tinguin dret a vot. Es tracta de la xifra més alta des de 2004.
Pel que fa a les subvencions pels resultats, la llei electoral fixa en 21.167,64 euros la "recompensa" per cada escó obtingut al Congrés dels Diputats o al Senat. Es tracta d'una xifra que a cada procés electoral es manté força estable i només ha patit grans canvis en cas de repetició dels comicis, com el 2019, on en la segona votació es va passar a 14.817,35 euros per escó.
Els microcrèdits de particular a partits polítics
Per altra banda, els partits també es poden finançar de manera privada si amb els diners públics no en tenen prou. Així doncs, les quotes dels afiliats, les donacions, els diners que provenen de préstecs o crèdits i les herències són formes habituals d'incrementar la guardiola dels partits polítics. Però a tot això ara també cal afegir-li els microcrèdits que els particulars fan arribar als partits polítics.Es tracten de préstecs que no estan regulats legalment -el Tribunal de Comptes va admetre una "llacuna legal"- i amb els quals s'evita que hi hagi limitacions. Això sí, els partits es comprometen a retornar aquests diners un cop s'hagin cobrat les subvencions públiques pels resultats de les eleccions.
Dit d'altra manera, seria una mena de crowdfunding o micromecenatge en el qual no hi ha donacions, sinó préstecs que s'han de retornar. Com que, tot i haver-hi aquesta llacuna, no són il·legals, el PSOE ja ha reivindicat haver recopilat un total de 4,3 milions d'euros en microcrèdits per aquesta campanya electoral del 23-J mentre que Sumar ha acumulat també més de dos milions d'euros.