Albano Dante Fachin deixa la secretaria general de Podem. Ho fa perquè Pablo Iglesias ja el va posar divendres contra les cordes i sense esperar al resultat de la consulta que la direcció estatal ha imposat a la militància catalana per forçar la coalició amb Catalunya en Comú. Si no marxava per la seva pròpia voluntat, el mateix Iglesias l'hagués cessat després d'una consulta que el fins ara diputat de CSQEP ha considerat "no democràtica". És el punt i final als 16 mesos durant els quals Fachin, un vers lliure inclassificable en els equilibris de poder de Podem, ha plantat batalla a Catalunya Sí que es Pot, als "comuns" i també al seu propi partit. Ara, té les mans lliures per negociar la seva eventual incorporació a una de les llistes sobiranistes que concorreran a les eleccions del 21-D.     

Per molt que ara la confecció de les llistes electorals i la intenció de Fachin d'explorar aliances àmplies amb ERC i la CUP han estat l'embolcall que ha utilitzat Iglesias per intervenir Podem, el convuls procés de confluència amb els "comuns" és l'autèntic detonant del divorci amb la direcció estatal. Val a dir, però, que el seu trencament a nivell polític i personal amb Lluís Rabell i Joan Coscubiela al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot havia derivat en un apropament als diputats de la CUP i d'ERC, amb els quals ha compartit actes en defensa del referèndum arreu del territori deixant clar sempre que no era partidari de la independència. Així ho va reiterar després de la declaració de la independència del passat 27 d'octubre, quan va anunciar que havia votat en contra. Iglesias, però, ha deixat de confiar-hi.

Una direcció d'afins i el pols amb ICV 

Avesat als missatges irreverents, els ultimàtums i les negociacions in extremis, Fachin es va garantir una direcció de fidels abans d'encarar la recta final del procés de confluència amb els "comuns". Just abans del 8 d'abril, va marcar distàncies amb Revolta Global -els anticapitalistes que el van ajudar a ser secretari general-, va expulsar Marc Bertomeu de la cúpula -Jéssica Albiach la va deixar per incorporar-se de la mà d'Íñigo Errejón al consell ciutadà estatal de Podem- i va iniciar el pols amb els "comuns".

Reivindicava aleshores que Podem mereixia tenir un lloc destacat en la confluència perquè és capaç d'"interpel·lar més gent" que no pas Barcelona en Comú, ICV o EUiA. Va focalitzar els obstacles de l'aliança en els mecanismes de participació i el codi ètic mentre, en privat -expliquen dirigents del nucli de Catalunya en Comú-, exigia més quotes de poder. Ell ho ha negat sempre i ha denunciat la falta de "garanties democràtiques" per unir-se a la formació encapçalada per Xavier Domènech. Ha argumentat també que partia de la infructífera experiència de CSQEP, on la batalla amb ICV ha estat pública i notòria des dels inicis, i que no es podia caure en els mateixos errors. Ell mateix ha liderat un pols sense treva amb Joan Coscubiela reivindicant més visibilitat per a Podem. La degradació de la relació s'ha acabat traduint en els darrers mesos en votacions diferenciades i discursos confrontats al Parlament. 
 
Desautoritzat, des de fa mesos, per Iglesias

La relació entre Fachin i Iglesias, que sempre ha deixat clar que la confluència de Colau i Domènech seria el seu interlocutor a Catalunya, es deteriora a partir de la negativa de Podem a confluir amb els "comuns", decisió que va ser presa per la militància en una consulta que no va arribar al 10% de participació. En poc més d'un any, Fachin ha desobeït Iglesias -que tenia emparaulat amb Domènech que Podem s'integraria al nou partit al mes d'abril-, ha trencat amb l'espai polític que lidera Colau i ha fet neteja a la direcció del seu propi partit, que avui és una formació, a la pràctica, escindida.

Dirigents com Albiach i Bertomeu formen part de la direcció de Catalunya en Comú. Abans de forçar-lo a dimitir, Iglesias ja havia desautoritzat en públic en reiterades ocasions el seu soci català. Ho va fer quan es va quedar fora de la confluència tot subratllant públicament la seva "decepció", ho va fer al juliol demanant a Fachin que se sotmetés a una ratificació de la militància i ho va fer el passat 11 de setembre compartint l'acte de la Diada amb Domènech. Els "comuns", per la seva banda, ja feia mesos que no consideraven Fachin un interlocutor vàlid.
 
El conflicte s'havia enquistat i Iglesias va decidir actuar amb urgència un cop es va fixar la data de les eleccions. Consulta a les bases imposada i cessament forçat, unes formes que han estat criticades durament per Fachin, que ha tornat a subratllar els darrers dies que no hi ha prou "garanties democràtiques" per formar part d'una coalició de la qual en desconeix les condicions. La seva aposta, ha insistit, és parlar amb totes les forces sobiranistes per explorar una llista única i transversal per fer front als embats de l'estat i recollir la força que es va veure al carrer l'1-O i el 3-O.  

 
De figura propera a Colau a maldecap dels "comuns"

Fachin ha passat en poc temps de ser la figura més propera als "comuns" a un dels principals maldecaps de Xavier Domènech i Pablo Iglesias. Directe i vehement, no tenia l'etiqueta de candidat oficialista ni comptava amb l'aval explícit de Pablo Iglesias quan va postular-se per dirigir els cercles de Catalunya, càrrec que va aconseguir guanyant amb claredat les primàries del juliol del 2016. Fachin mai ha respost a l'estratègia d'Iglesias ni tampoc ha estat l'abanderat d'Ada Colau en el procés de confluència del nou partit, per molt que l'entorn de l'alcaldessa de Barcelona recordés mesos enrere, sempre en privat, que Fachin "era dels seus". 

Fa poc més de dos anys, el nom d'Albano Dante Fachin era sinònim d'activisme en defensa de la sanitat pública. Alguns en desautoritzaven el fons i les formes, d'altres n'aplaudien la determinació. Ell i la seva parella, Marta Sibina (avui diputada d'En Comú Podem al Congrés) eren els editors de la revista Cafèambllet, des d'on denunciaven irregularitats i conflictes d'interessos a la sanitat catalana. La seva tasca de formigueta va sumar adhesions i rebuig a parts iguals: els incondicionals hi veien periodisme militant, els detractors ho consideraven propaganda antigovernamental. Algunes afirmacions de Fachin i Sibina van acabar als jutjats, com les denúncies dirigides a Josep Maria Via, president del Parc Salut Mar i exintegrant del consell assessor d'Artur Mas. Finalment, però, van quedar-ne absolts.

Què farà a partir d'ara Fachin? De pretendents no li'n falten. Durant la campanya del referèndum ha teixit llaços amb els partits independentistes, que veuen en ell una figura amb capacitat per atraure gent contrària a la independència però favorable al procés constituent. Per als "comuns", però, és un element desestabilitzador que celebren no tenir ja entre les seves files.