Politica

Primeres diligències penals de la història per tortures a Via Laietana durant la Transició

Es tracta d'una denúncia impulsada per l'activista Blanca Serra i el ministeri públic diu que cal garantir el dret a la veritat i la reparació de les víctimes

  • L'activista Blanca Serra, en una imatge d'arxiu -

ARA A PORTADA

Publicat el 03 d’abril de 2025 a les 12:48
Actualitzat el 03 d’abril de 2025 a les 20:13

La Fiscalia de Barcelona, en coordinació amb la unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, ha obert per primera vegada diligències penals per investigar les tortures perpetrades durant el franquisme per membres de l'anomenada Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura Superior de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. Les diligències d’investigació es van incoar a conseqüència de la denúncia interposada per Blanca Serra pels maltractaments físics i psíquics que li van ser infligits durant la seva detenció el febrer de 1977, en el marc de repressió sistemàtica per motius polítics imposat pel règim dictatorial. La seva germana Eva, ja morta, també va patir maltractaments.

La denúncia, presentada a la Fiscalia el novembre passat, incloïa quatre detencions en diferents períodes, en les quals suposadament es va practicar tortura. Tanmateix, només la detenció i tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica, pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició.

El decret d'incoació es fonamenta en l'obligació establerta per la llei de memòria democràtica de “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, principis aquests que són pilars del dret internacional dels drets humans” i que s’integren en el dret a la tutela judicial efectiva establert per la Constitució. Així mateix, el decret analitza la concurrència en aquest cas concret dels requisits objectius, temporals i contextuals que s'exigeixen per a l'aplicació de la llei de memòria democràtica: que es tracti de greus violacions del dret internacional dels drets humans o del dret internacional humanitari; que els fets s'hagin produït amb ocasió del cop d'Estat de 18 de juliol de 1936, la guerra i la dictadura, fins a l'entrada en vigor de la Constitució espanyola el 29 de desembre de 1978; i que aquests hagin estat perpetrats en el context d'un règim institucionalitzat de repressió contra la població civil, en aquest cas per motius polítics.

El ministeri fiscal, en actuacions anteriors, ja havia sostingut el criteri que, en aplicació de la nova llei, cal dur a terme una investigació efectiva la finalitat última de la qual no ha de ser la persecució penal, sinó garantir a les víctimes els seus drets a la veritat, la justícia i la reparació, amb independència del resultat final del procés. No obstant això, en dues denúncies judicials prèvies, que tenien el suport de la fiscalia, els jutjats van arxivar els casos en considerar que estaven prescrits o emparats per la llei d’amnistia.

Al novembre, Blanca Serra, l’única de les dues germanes que segueix viva, va explicar públicament que els fets denunciats estan relacionats amb quatre detencions que van patir la víctima i la seva germana entre 1977 i 1982 (les tres últimes amb la Constitució vigent) a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Direcció General de Seguretat (DGS) de Madrid. Va apuntar que la doble condició de "catalanistes i dones" van convertir-les en la "diana perfecta".

“Aquestes detencions van passar sempre a casa seva, el que significa que estaven vigilades, i sempre van ser conduïdes, en primer lloc, a la prefectura de Via Laietana 43”, va indicat l'advocada Sònia Olivella. Va afegir que en tres d’aquests arrestos la Policia Nacional va traslladar Blanca Serra a l’edifici de la Direcció General de Policia de Madrid. 

"La tortura és quan penses que pots morir"

En la seva intervenció, Blanca Serra va destacar que el seu cas és posterior a la mort de Franco i que s’emmarca en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. De fet, va relatar que en tres de les detencions se li va aplicar aquesta llei. Va dir que, fins i tot, en el darrer arrest, que va ser per “ultratge a la unitat de la nació espanyola per exhibir una pancarta independentista”, va haver d’ingressar un mes a la presó de la Trinitat, on la van mantenir incomunicada “perquè no contagiés la resta de recluses”.

A més, va subratllar que la repressió patida va tenir un component específic per raó de gènere: “Jo he tingut dues condicions que són elements claus: una és la catalanitat i l’altra la condició de dona”, i va afegir que “quan el poder se situa més enllà dels marges de la llei, la condició de la catalanitat i els cossos de les dones es converteixen en una diana perfecta per a la demostració de la força i la violència de l’Estat”.

També va relatar algunes de les situacions cruentes que va patir, com quan van posar-li una bossa de plàstic al cap que li impedia respirar: "Arribes a pensar, bé ara és possible que em mori, i a més sola, perquè insistien molt en la idea que moriries sola perquè ningú es recordaria de tu”. També li van colpejar a la planta del peu amb una porra: "Mai m'havia imaginat que això podia fer tant de mal", va comentar l'activista antifranquista, que va apuntar que en un d'aquests episodis van trencar-li diversos dits del peu.

Des d’Irídia, que defensa la dona maltractada, celebren aquest primer pas en l’àmbit jurídic, però opinen que aquesta investigació ha de servir per accedir els arxius policials, prendre declaració als testimonis i als pèrits, i, “especialment, identificar els responsables de les tortures sistemàtiques comeses a Via Laietana 43”. “És un primer pas que ha de contribuir a garantir que, d’una vegada per totes, els tribunals de l’Estat espanyol deixin d’obstaculitzar l’accés a la justícia de les víctimes del franquisme”, afegeix l’entitat.

També assenyala que “cal un compromís ferm de totes les institucions per impulsar processos de reparació en tots els àmbits, i garantir que espais com Via Laietana deixin de ser comissaries actives i esdevinguin veritables centres de memòria”, com fa temps que reclamen diverses entitats memorialistes i col·lectius de víctimes.