14
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
21:50h
Catalunya va rebre l'any passat 140.000 persones més, una de cada quatre de les que han arribat a l'estat espanyol, segons dades del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). En una Catalunya que ja ha superat els 8 milions d'habitants, no es preveu que la tendència immigratòria s'aturi, el que apunta a una població de 9 milions a poc més de deu anys vista. Tot un repte, una font d'oportunitats i alhora un problema que s'ha de gestionar. Aquest dimecres, el Cercle d'Economia ha convidat a debatre les diverses estratègies municipals per governar aquest repte, amb la participació dels alcaldes de Manresa, Marc Aloy (ERC); Guissona, Jaume Ars (Junts); Badalona, Xavier García Albiol (PP) i Badia del Vallès, Eva Menor (PSC), moderats per Nacho Corredor.
Qui ha obert el foc ha estat Xavier García Albiol, qui ha dit que el títol del debat, La immigració als països avançats: problema o solució?, no admet una resposta binària de "sí o no". "Hem de ser un país d'acollida, però dins de les nostres possibilitats", ha dit l'alcalde de Badalona. Ha explicat que la ciutat té un percentatge a la mitjana d'immigrants a Catalunya, que és del 28%. Ha deixat clar que no comparteix les polítiques d'acollida "sense límit ni control que després deixen als nouvinguts campant al seu aire i sense poder treballar en condicions". "Si hem de ser tan solidaris i hem de deixar entrar tothom, que tinguin papers i puguin treballar. Si no, és un discurs d'hipocresia".
Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès (5% d'immigració), ha considerat que reduir la immigració als efectes en un àmbit concret com la seguretat "pot acabar tenint un cost econòmic" i ha subratllat que a Badia, amb poca immigració, pateix els mateixos problemes socials que d'altres municipis amb immigració elevada. Ha afirmat que la immigració "té un impacte positiu, aporta riquesa, suposa un 1% del PIB, nodreixen la guardiola de les pensions. Simplificar el fenomen és perillós".
Menor ha dit que ella també és filla de la immigració i la ciutat encara arrossega l'estigma de ser el lloc on es va gravar Perros callejeros, però que ara "té metges, professors, guanyadors de premis d'excel·lència i el Mago Pop". L'alcaldessa ha apuntat que la taxa d'aturats de joves menors de 30 anys és només 1 punt superior als dels nascuts aquí.
Jaume Ars, alcalde de Guissona, ha explicat que la seva ciutat té poc més de 7.500 habitants, amb més d'un 50% d'immigrants i 43 nacionalitats. Ha esmentat la centralitat que té BonÀrea en l'economia del territori, com a gran factor d'atracció de nouvinguts, contractats en origen. Ha destacat la cohesió social del municipi: "Per nosaltres la immigració és una oportunitat". Ha reclamat, això sí, més competències en immigració, com també ha fet Albiol. Ars ha assenyalat: "Hem integrat un seguit d'identitats sense perdre la nostra".
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assenyalat que la ciutat ha superat els 80.000 habitants, un 21% dels quals són immigrants, i 107 nacionalitats. Amb una població envellida, "la joventut la porten els immigrants". Ha destacat el context de "fam i guerra" que motiva moltes migracions, i Catalunya és un país "que necessita ma d'obra perquè hi ha moltes feines que la població autòctona no vol fer". Aloy ha subratllat la contradicció d'una llei d'estrangeria que permet que persones arriben i tinguin salut i educació, però no poden tenir dret a residència i feina.
Albiol s'ha mostrat "contrari al multiculturalisme i a favor de la pluralitat". "Només demano als qui vulguin venir a Badalona és que s'adaptin als nostres valors, per exemple, la igualtat entre l'home i la dona", ha dit, admetent que la immensa majoria dels qui venen ho fan així. "Drets, però també obligacions", ha afirmat. Menor s'ha contraposat a les tesis d'Albiol, reclamant un pacte polític sobre aquest tema i aclarint que el seu municipi, amb només un 5% d'immigrants, presenta també problemes de ciutadans arrelats que genera conflictes "i ningú li demana el NIE".
L'alcalde de Badalona ha negat que equipari immigració a delinqüència: "No tenim un problema de delinqüència, tenim un problema d'adaptació", tot dient que si els costums dels nouvinguts xoquen amb els valors de la societat, "cal alguna actuació".
Aloy ha recordat els molts anys de govern del PP, que va ser el que va legislar la llei d'estrangeria, i que ni PP ni PSOE han entomat la seva reforma. L'alcalde de Manresa ha insistit en la importància que ha de tenir la llengua com a element de cohesió, com ho va ser en l'anterior onada migratòria. S'ha queixat de la manca d'eines dels municipis per gestionar el fenomen. Albiol ha matisat aquest punt, considerant que els ajuntaments grans com el seu el que necessiten són recursos econòmics.
S'ha preguntat als alcaldes de Badalona i Manresa sobre els retards en els empadronaments dels migrants, Albiol i Aloy han coincidit en explicar que s'atorga un empadronament provisonal que no es confirma fins que es visita l'immoble en qüestió i es confirma que és real, i es donen molts casos en què no es troba la persona o es donen episodis de picaresca.
Ja fa temps que al Cercle d'Economia s'interessa pel tema de la immigració, tant des del punt de vista econòmic com pel repte que suposa per les societats democràtiques, sacsejades actualment per les amenaces del populisme xenòfob. D'aquí el cicle que va iniciar l'any passat sobre la immigració. El debat ha convocat un públic nombrós, en el qual hi era l'expresident Jordi Pujol, històricament interessat en el fenomen migratori.
En el torn de preguntes, l'economista Jaume Lanaspa, membre del Club de Roma, ha elogiat la política d'acollida feta per Guissona, que ha aconseguit que la immigració sigui "ordenada i regulada". Lanaspa ha assegurat que "a Espanya i a Europa, la immigració és rendible. No facin cas dels arguments de l'extrema dreta, que són mentida".
Qui ha obert el foc ha estat Xavier García Albiol, qui ha dit que el títol del debat, La immigració als països avançats: problema o solució?, no admet una resposta binària de "sí o no". "Hem de ser un país d'acollida, però dins de les nostres possibilitats", ha dit l'alcalde de Badalona. Ha explicat que la ciutat té un percentatge a la mitjana d'immigrants a Catalunya, que és del 28%. Ha deixat clar que no comparteix les polítiques d'acollida "sense límit ni control que després deixen als nouvinguts campant al seu aire i sense poder treballar en condicions". "Si hem de ser tan solidaris i hem de deixar entrar tothom, que tinguin papers i puguin treballar. Si no, és un discurs d'hipocresia".
Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès (5% d'immigració), ha considerat que reduir la immigració als efectes en un àmbit concret com la seguretat "pot acabar tenint un cost econòmic" i ha subratllat que a Badia, amb poca immigració, pateix els mateixos problemes socials que d'altres municipis amb immigració elevada. Ha afirmat que la immigració "té un impacte positiu, aporta riquesa, suposa un 1% del PIB, nodreixen la guardiola de les pensions. Simplificar el fenomen és perillós".
Menor ha dit que ella també és filla de la immigració i la ciutat encara arrossega l'estigma de ser el lloc on es va gravar Perros callejeros, però que ara "té metges, professors, guanyadors de premis d'excel·lència i el Mago Pop". L'alcaldessa ha apuntat que la taxa d'aturats de joves menors de 30 anys és només 1 punt superior als dels nascuts aquí.
Jaume Ars, alcalde de Guissona, ha explicat que la seva ciutat té poc més de 7.500 habitants, amb més d'un 50% d'immigrants i 43 nacionalitats. Ha esmentat la centralitat que té BonÀrea en l'economia del territori, com a gran factor d'atracció de nouvinguts, contractats en origen. Ha destacat la cohesió social del municipi: "Per nosaltres la immigració és una oportunitat". Ha reclamat, això sí, més competències en immigració, com també ha fet Albiol. Ars ha assenyalat: "Hem integrat un seguit d'identitats sense perdre la nostra".
L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha assenyalat que la ciutat ha superat els 80.000 habitants, un 21% dels quals són immigrants, i 107 nacionalitats. Amb una població envellida, "la joventut la porten els immigrants". Ha destacat el context de "fam i guerra" que motiva moltes migracions, i Catalunya és un país "que necessita ma d'obra perquè hi ha moltes feines que la població autòctona no vol fer". Aloy ha subratllat la contradicció d'una llei d'estrangeria que permet que persones arriben i tinguin salut i educació, però no poden tenir dret a residència i feina.
Albiol s'ha mostrat "contrari al multiculturalisme i a favor de la pluralitat". "Només demano als qui vulguin venir a Badalona és que s'adaptin als nostres valors, per exemple, la igualtat entre l'home i la dona", ha dit, admetent que la immensa majoria dels qui venen ho fan així. "Drets, però també obligacions", ha afirmat. Menor s'ha contraposat a les tesis d'Albiol, reclamant un pacte polític sobre aquest tema i aclarint que el seu municipi, amb només un 5% d'immigrants, presenta també problemes de ciutadans arrelats que genera conflictes "i ningú li demana el NIE".
L'alcalde de Badalona ha negat que equipari immigració a delinqüència: "No tenim un problema de delinqüència, tenim un problema d'adaptació", tot dient que si els costums dels nouvinguts xoquen amb els valors de la societat, "cal alguna actuació".
Aloy ha recordat els molts anys de govern del PP, que va ser el que va legislar la llei d'estrangeria, i que ni PP ni PSOE han entomat la seva reforma. L'alcalde de Manresa ha insistit en la importància que ha de tenir la llengua com a element de cohesió, com ho va ser en l'anterior onada migratòria. S'ha queixat de la manca d'eines dels municipis per gestionar el fenomen. Albiol ha matisat aquest punt, considerant que els ajuntaments grans com el seu el que necessiten són recursos econòmics.
S'ha preguntat als alcaldes de Badalona i Manresa sobre els retards en els empadronaments dels migrants, Albiol i Aloy han coincidit en explicar que s'atorga un empadronament provisonal que no es confirma fins que es visita l'immoble en qüestió i es confirma que és real, i es donen molts casos en què no es troba la persona o es donen episodis de picaresca.
Ja fa temps que al Cercle d'Economia s'interessa pel tema de la immigració, tant des del punt de vista econòmic com pel repte que suposa per les societats democràtiques, sacsejades actualment per les amenaces del populisme xenòfob. D'aquí el cicle que va iniciar l'any passat sobre la immigració. El debat ha convocat un públic nombrós, en el qual hi era l'expresident Jordi Pujol, històricament interessat en el fenomen migratori.
En el torn de preguntes, l'economista Jaume Lanaspa, membre del Club de Roma, ha elogiat la política d'acollida feta per Guissona, que ha aconseguit que la immigració sigui "ordenada i regulada". Lanaspa ha assegurat que "a Espanya i a Europa, la immigració és rendible. No facin cas dels arguments de l'extrema dreta, que són mentida".