30
de setembre
de
2017, 06:55
Actualitzat:
20:22h
Mans alçades en assemblea. Sí, es queden. "I want to break free. I want to break free", sona al vestíbul. Els Fari Papis -pares amb molta marxa de l'escola La Farigola del Clot- ressusciten Freddie Mercurie i arrenquen el ritme al maluc més mandrós. Els menuts corren amunt i avall a ritme de rock and roll mentre l'encarregada de la neteja escombra. Al pati, desenes d'adolescents cremen energia a les pistes de bàsquet i de futbol. Una gran pancarta de color verd saluda tothom qui entra amb un "Hola" gegantí flanquejat per quatre paraules: il·lusió, felicitat, cooperació, amic. A terra, sacs de dormir i màrfegues. Benvinguts a l'escola after hours.
"No volem que ens precintin l'escola, diumenge volem votar", resumeixen els pares. I decideixen que aquesta resistència pacífica serà tota una festa. De fet, són molts els caps de setmana que l'escola obre les seves instal·lacions per activitats extraescolars. Ho explica la seva directora, la Montse Martí, que fa pocs dies va rebre la visita dels Mossos i la missiva del delegat del govern espanyol, Enric Millo. Preocupació? Sí. Por? Cap ni una. D'entrada, perquè aquesta escola pública ha inculcat sempre que "els clams populars han de ser escoltats". Si no fos així, aquest centre que va obrir les seves portes l'any 1979 per insistència dels veïns amb pancartes, mai hagués obert. Però també perquè es tracta d'una escola que "sempre està oberta als veïns del barri" amb activitats de tot tipus.
Del concert a la sessió de cinema
Els Fari Papis, per exemple, hi assagen cada divendres. Es van conèixer portant els fills a col·legi i han acabat ajuntant dues guitarres, un baix, una bateria, un saxo, una harmònica i veus. Des de fa set anys animen totes les festes en període lectiu. Dins del col·legi, són els Fari Papis i bona part del seu públic és fan de Peppa Pig o de Paw Patrol. Fora, són els Cover Fools i trepitgen escenaris com el de Luz de Gas. A més del grup, són inesgotables i també tenen un equip de futbol. No deixen de ser un reflex del teixit associatiu de l'escola.
"Don't stop me now", canta Pep Rodés sacsejant la melena canosa quan ja és de nit. És pare de l'Arlet, de cinc anys; el Jofre, de 10; i la Martina, de 13. La família al complet participa de les jornades. De fet, la mare, Susana Fernández, que té 41 anys, és exalumna de l'escola. En concret, de la segona promoció. Va ser un dels primers centres on es va implantar el model d'immersió lingüística. L'any passat, a més, va guanyar el premi Hack the School amb un projecte dissenyat per les famílies per transformar el parvulari. "Aquí, els pares viuen l'escola", assegura la directora, que marxa a quarts de vuit com cada divendres.
Portes obertes de bat a bat quan ja es fa de nit. La Farigola ha estat, fins aleshores, un formiguer de més d'un centenar de persones. Està tot organitzat. "Sí, sabem que podem ser desallotjats per la policia i fa certa cosa. Però realment no crec que passi res si tot és de forma pacífica", explica la Marta Almeda, de 44 anys i mare d'un nen de 9. Si els agents policials irrompen durant el desenvolupament de les activitats, hi ha dues persones encarregades d'emportar-se els menuts al pati. "Hem acordat que farem una resistència pacífica, però no volem que els nens vegin cap tipus de tensió ni actuació policial", explica el Ferran V., de 38 anys, pare del Pau i l'Ona i un dels precursors de l'empaperada del barri amb cartells en català, castellà i àrab per anunciar el programa d'activitats de l'escola fins a l'1-O.
Les pizzes de la resistència
Quan els Fari Papis pleguen veles, són una trentena de pares els que custodien l'escola. Els últims menuts que queden gaudeixen d'una sessió de cinema. Arriben avisos d'altres centres del barri del Clot: els Mossos estan anant a comprovar a quins col·legis hi ha activitat. Troben que la millor manera d'esperar és organitzant el sopar. La Sílvia, de 52 anys, ha vingut amb la seva filla Sara, de 19. Són veïnes del barri i diumenge els toca votar a La Farigola. És per això que, sense que tinguin cap relació amb l'escola, han decidit tancar-s'hi a dormir per garantir que diumenge obre. Han portat la seva pròpia carmanyola i galetes per compartir. Un altre veí -anònim- baixa en silenci, deixa 12 ampolles d'aigua per aquells que facin nit i torna a marxar sense obrir boca. La resta demanen pizzes de forma col·lectiva.
A les deu, cassolada. Surten a les portes de l'escola i uns fan soroll amb les claus. D'altres, aplaudeixen. Els veïns s'hi sumen des dels balcons i la protesta s'allarga uns 20 minuts. S'asseuen a les taules on els seus menuts dinen cada dia en jornada lectiva. Uns es coneixen de vista. D'altres, tenen més relació perquè els seus fills han fet amistat. Amb els veïns potser és la primera vegada que xerren. A la taula s'hi suma la Gemma, mestra de l'escola i membre de l'ANC, que també es quedarà a dormir i que no es refia ni un pèl de l'actuació policial. 
Dormir amb un ull obert
"Va, sediciosos, a dormir!", bromeja el Ferran. "Jo amb tu no dormo, Ferran!", li respon el Dani. El menjador de l'escola farà de dormitori. Els matalassos d'educació física els faran servei. L'Anna Pons, mare de la Laia (5 anys) i del Jan (1 any) no té cap intenció d'aclucar l'ull. Aquest dissabte a primera hora té unes oposicions per a una plaça d'administrativa de l'Ajuntament. "M'he emportat el portàtil per estudiar", explica. .jpg)
Quasi a la una, visita inesperada. I no, no són els Mossos. Als 15 que ja tenen ben col·locats els sacs de dormir s'hi sumen vuit joves dels Castellers de Barcelona. La Farigola tanca les seves reixes amb els pares a dins. Dormiran amb un ull obert i amb la intenció de reprendre demà les activitats: esports, pilates, skates, taller de castells, xerrada de cooperatives obreres. Certament, no es pot dir que estiguin desenvolupant activitats directament relacionades amb l'1-O, tot i que el sentit de tot plegat és mantenir-lo viu. És, asseguren, el seu referèndum. De l'escola, del barri, de la gent. I vetllaran per ell. Literalment.
Els Mossos arriben a les vuit
Després d'una nit esperant-los, els Mossos s'han presentat a les vuit del matí quan bona part dels activistes s'han despertat. Han aixecat acta i han tornat a marxar. Caldrà veure què passa demà a les sis del matí.
"No volem que ens precintin l'escola, diumenge volem votar", resumeixen els pares. I decideixen que aquesta resistència pacífica serà tota una festa. De fet, són molts els caps de setmana que l'escola obre les seves instal·lacions per activitats extraescolars. Ho explica la seva directora, la Montse Martí, que fa pocs dies va rebre la visita dels Mossos i la missiva del delegat del govern espanyol, Enric Millo. Preocupació? Sí. Por? Cap ni una. D'entrada, perquè aquesta escola pública ha inculcat sempre que "els clams populars han de ser escoltats". Si no fos així, aquest centre que va obrir les seves portes l'any 1979 per insistència dels veïns amb pancartes, mai hagués obert. Però també perquè es tracta d'una escola que "sempre està oberta als veïns del barri" amb activitats de tot tipus.
Del concert a la sessió de cinema
Els Fari Papis, per exemple, hi assagen cada divendres. Es van conèixer portant els fills a col·legi i han acabat ajuntant dues guitarres, un baix, una bateria, un saxo, una harmònica i veus. Des de fa set anys animen totes les festes en període lectiu. Dins del col·legi, són els Fari Papis i bona part del seu públic és fan de Peppa Pig o de Paw Patrol. Fora, són els Cover Fools i trepitgen escenaris com el de Luz de Gas. A més del grup, són inesgotables i també tenen un equip de futbol. No deixen de ser un reflex del teixit associatiu de l'escola.
"Don't stop me now", canta Pep Rodés sacsejant la melena canosa quan ja és de nit. És pare de l'Arlet, de cinc anys; el Jofre, de 10; i la Martina, de 13. La família al complet participa de les jornades. De fet, la mare, Susana Fernández, que té 41 anys, és exalumna de l'escola. En concret, de la segona promoció. Va ser un dels primers centres on es va implantar el model d'immersió lingüística. L'any passat, a més, va guanyar el premi Hack the School amb un projecte dissenyat per les famílies per transformar el parvulari. "Aquí, els pares viuen l'escola", assegura la directora, que marxa a quarts de vuit com cada divendres.
Portes obertes de bat a bat quan ja es fa de nit. La Farigola ha estat, fins aleshores, un formiguer de més d'un centenar de persones. Està tot organitzat. "Sí, sabem que podem ser desallotjats per la policia i fa certa cosa. Però realment no crec que passi res si tot és de forma pacífica", explica la Marta Almeda, de 44 anys i mare d'un nen de 9. Si els agents policials irrompen durant el desenvolupament de les activitats, hi ha dues persones encarregades d'emportar-se els menuts al pati. "Hem acordat que farem una resistència pacífica, però no volem que els nens vegin cap tipus de tensió ni actuació policial", explica el Ferran V., de 38 anys, pare del Pau i l'Ona i un dels precursors de l'empaperada del barri amb cartells en català, castellà i àrab per anunciar el programa d'activitats de l'escola fins a l'1-O.
Activitats al pati de l'Escola Farigola Foto: Sergi Càmara
Les pizzes de la resistència
Quan els Fari Papis pleguen veles, són una trentena de pares els que custodien l'escola. Els últims menuts que queden gaudeixen d'una sessió de cinema. Arriben avisos d'altres centres del barri del Clot: els Mossos estan anant a comprovar a quins col·legis hi ha activitat. Troben que la millor manera d'esperar és organitzant el sopar. La Sílvia, de 52 anys, ha vingut amb la seva filla Sara, de 19. Són veïnes del barri i diumenge els toca votar a La Farigola. És per això que, sense que tinguin cap relació amb l'escola, han decidit tancar-s'hi a dormir per garantir que diumenge obre. Han portat la seva pròpia carmanyola i galetes per compartir. Un altre veí -anònim- baixa en silenci, deixa 12 ampolles d'aigua per aquells que facin nit i torna a marxar sense obrir boca. La resta demanen pizzes de forma col·lectiva.
A les deu, cassolada. Surten a les portes de l'escola i uns fan soroll amb les claus. D'altres, aplaudeixen. Els veïns s'hi sumen des dels balcons i la protesta s'allarga uns 20 minuts. S'asseuen a les taules on els seus menuts dinen cada dia en jornada lectiva. Uns es coneixen de vista. D'altres, tenen més relació perquè els seus fills han fet amistat. Amb els veïns potser és la primera vegada que xerren. A la taula s'hi suma la Gemma, mestra de l'escola i membre de l'ANC, que també es quedarà a dormir i que no es refia ni un pèl de l'actuació policial.
Els pares de l'Escola la Farigola, en ple sopar Foto: Sara González
Dormir amb un ull obert
"Va, sediciosos, a dormir!", bromeja el Ferran. "Jo amb tu no dormo, Ferran!", li respon el Dani. El menjador de l'escola farà de dormitori. Els matalassos d'educació física els faran servei. L'Anna Pons, mare de la Laia (5 anys) i del Jan (1 any) no té cap intenció d'aclucar l'ull. Aquest dissabte a primera hora té unes oposicions per a una plaça d'administrativa de l'Ajuntament. "M'he emportat el portàtil per estudiar", explica.
El menjador de l'escola La Farigola del Clot, preparada amb els sacs de dormir Foto: Sara González
Quasi a la una, visita inesperada. I no, no són els Mossos. Als 15 que ja tenen ben col·locats els sacs de dormir s'hi sumen vuit joves dels Castellers de Barcelona. La Farigola tanca les seves reixes amb els pares a dins. Dormiran amb un ull obert i amb la intenció de reprendre demà les activitats: esports, pilates, skates, taller de castells, xerrada de cooperatives obreres. Certament, no es pot dir que estiguin desenvolupant activitats directament relacionades amb l'1-O, tot i que el sentit de tot plegat és mantenir-lo viu. És, asseguren, el seu referèndum. De l'escola, del barri, de la gent. I vetllaran per ell. Literalment.
Els Mossos arriben a les vuit
Després d'una nit esperant-los, els Mossos s'han presentat a les vuit del matí quan bona part dels activistes s'han despertat. Han aixecat acta i han tornat a marxar. Caldrà veure què passa demà a les sis del matí.
Els Mossos s'han presentat a l'escola Farigola a les vuit del matí. Foto: NacióDigital