26
de setembre
de
2019, 13:20
Actualitzat:
18:21h
Oblit. Perdó general. Aquesta és la definició etimològica de la paraula amnistia. En un moment en què el sobiranisme segueix arromangat per donar forma a la reacció al veredicte del Tribunal Suprem sobre l'1-O, aquest és el concepte sobre el qual, per ara, pivota un major consens. Ha quedat constatat en el debat de política general, on Junts per Catalunya, ERC i la CUP han impulsat una proposta de resolució en la qual es conjuren per fer de la petició d'amnistia un dels leitmotivs de l'etapa post-sentència. Ara bé: què vol dir ben bé aquesta iniciativa i en mans de qui està que pugui prosperar?
Una amnistia és la supressió de la responsabilitat penal d'un delicte. En paraules del constitucionalista Xavier Arbós, suposa "passar pàgina" o, com diu el catedràtic en dret penal Joan Queralt, "esborrar" el delicte com si mai hagués passat. Això vol dir que els beneficiats -en aquest cas serien els independentistes empresonats- no només queden eximits de complir condemnes i poden sortir de la presó, sinó que queden en llibertat sense que constin antecedents penals. L'independentisme parteix de la base que tota pena que arribi serà injusta i que, per això, l'amnistia és la figura reparativa idònia en aquest cas.
La dificultat rau, però, en aconseguir aquesta amnistia, ja que implica elaborar una llei ad hoc que ha de ser aprovada per una majoria al Congrés que, per ara, tenint en compte el posicionament del PSOE, no existeix. "No es tracta d'una qüestió tècnica, té uns efectes polítics", puntualitza Arbós.
La diferència entre amnistia i indult
És clau en aquest sentit tenir present quina és la diferència entre amnistia i l'indult. En el cas de l'indult, l'atorga el govern espanyol i se sol·licita de forma individualitzada a petició dels afectats, de tercers o del propi executiu. A més, pot ser total o parcial de la pena i es mantenen els antecedents penals fruit de la sentència. Un exemple hipotètic: en aplicació d'un indult, als independentistes condemnats se'ls podria eximir de la pena de presó i, al mateix temps, mantenir la inhabilitació.
En resum, l'indult perdona el compliment de la pena, però no el delicte. L'amnistia, en canvi, s'aplica directament per esborrar el delicte i, en conseqüència, la condemna. A l'estat espanyol. Quan es parla d'amnistia a l'estat espanyol, la referència és la que es va aprovar l'any 1977 per obrir pas a la Transició i per la qual van ser perdonats tant els que van cometre delictes de sang en nom de la dictadura franquista com els que es van implicar en la lluita antifranquista.
És constitucional o no?
Justament prenent com a referència que en aquell moment l'amnistia es va aplicar quan s'estava produint un canvi de règim, el jurista Josep Maria Fuster-Fabra sosté que no és aplicable en aquests moments perquè, a més, "no està regulada a la Constitució". Per contra, Arbós considera que ara també es tracta de dues parts enfrontades, malgrat reconèixer que el context no té "res a veure" amb el de l'any 77. Queralt sosté que aplicar l'amnistia és constitucional perquè l'"únic que prohibeix la Constitució són els indults generals".
En tot cas, Arbós admet que, tot i que ell creu que l'amnistia sí que és constitucional, hi ha qui pot trobar arguments per considerar que no. "La Constitució obliga a complir les decisions judicials. I, així com un indult no esborra els antecedents penals, sinó que retoca i modifica la pena, una amnistia és com si s'arrenqués una pàgina de resolució judicial i, per tant, la desautorització del poder judicial és flagrant", sosté el constitucionalista.
Precisament per aquest motiu, Fuster-Fabra resol que les amnisties "no estan ben vistes" en el món jurídic. Advocat i professor de la UB, considera que, en tot cas, el que és observable en el cas dels líders independentismes és l'indult. Per atorgar-lo -o no- es tenen en compte qüestions com "el grau de penediment" o les "circumstàncies personals i familiars". Recorda, en aquest sentit, que amb la dissolució d'ETA político-militar a principis dels anys 80, es van atorgar indults -i no amnistia- individualitzats.
La reforma del codi penal com a tercera opció
Més enllà de l'amnistia i l'indult, Arbós apunta una tercera via que tindria efectes sobre els processats independentistes, que és la d'una reforma del codi penal dels delictes que se'ls imputen i que tingui caràcter retroactiu. És precisament el camí que defensa l'advocat penalista i líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens, que veu "poc viable" que pugui prosperar una llei d'amnistia.
Una amnistia és la supressió de la responsabilitat penal d'un delicte. En paraules del constitucionalista Xavier Arbós, suposa "passar pàgina" o, com diu el catedràtic en dret penal Joan Queralt, "esborrar" el delicte com si mai hagués passat. Això vol dir que els beneficiats -en aquest cas serien els independentistes empresonats- no només queden eximits de complir condemnes i poden sortir de la presó, sinó que queden en llibertat sense que constin antecedents penals. L'independentisme parteix de la base que tota pena que arribi serà injusta i que, per això, l'amnistia és la figura reparativa idònia en aquest cas.
La dificultat rau, però, en aconseguir aquesta amnistia, ja que implica elaborar una llei ad hoc que ha de ser aprovada per una majoria al Congrés que, per ara, tenint en compte el posicionament del PSOE, no existeix. "No es tracta d'una qüestió tècnica, té uns efectes polítics", puntualitza Arbós.
La diferència entre amnistia i indult
És clau en aquest sentit tenir present quina és la diferència entre amnistia i l'indult. En el cas de l'indult, l'atorga el govern espanyol i se sol·licita de forma individualitzada a petició dels afectats, de tercers o del propi executiu. A més, pot ser total o parcial de la pena i es mantenen els antecedents penals fruit de la sentència. Un exemple hipotètic: en aplicació d'un indult, als independentistes condemnats se'ls podria eximir de la pena de presó i, al mateix temps, mantenir la inhabilitació.
L'indult perdona el compliment de la pena, però no el delicte. L'amnistia, en canvi, s'aplica directament per esborrar el delicte i, en conseqüència, la condemna
En resum, l'indult perdona el compliment de la pena, però no el delicte. L'amnistia, en canvi, s'aplica directament per esborrar el delicte i, en conseqüència, la condemna. A l'estat espanyol. Quan es parla d'amnistia a l'estat espanyol, la referència és la que es va aprovar l'any 1977 per obrir pas a la Transició i per la qual van ser perdonats tant els que van cometre delictes de sang en nom de la dictadura franquista com els que es van implicar en la lluita antifranquista.
És constitucional o no?
Justament prenent com a referència que en aquell moment l'amnistia es va aplicar quan s'estava produint un canvi de règim, el jurista Josep Maria Fuster-Fabra sosté que no és aplicable en aquests moments perquè, a més, "no està regulada a la Constitució". Per contra, Arbós considera que ara també es tracta de dues parts enfrontades, malgrat reconèixer que el context no té "res a veure" amb el de l'any 77. Queralt sosté que aplicar l'amnistia és constitucional perquè l'"únic que prohibeix la Constitució són els indults generals".
En tot cas, Arbós admet que, tot i que ell creu que l'amnistia sí que és constitucional, hi ha qui pot trobar arguments per considerar que no. "La Constitució obliga a complir les decisions judicials. I, així com un indult no esborra els antecedents penals, sinó que retoca i modifica la pena, una amnistia és com si s'arrenqués una pàgina de resolució judicial i, per tant, la desautorització del poder judicial és flagrant", sosté el constitucionalista.
Xavier Arbós defensa l'encaix constitucional de l'amnistia; Fuster-Fabra apunta que aquest mecanisme no està "ben vist" en el món jurídic
Precisament per aquest motiu, Fuster-Fabra resol que les amnisties "no estan ben vistes" en el món jurídic. Advocat i professor de la UB, considera que, en tot cas, el que és observable en el cas dels líders independentismes és l'indult. Per atorgar-lo -o no- es tenen en compte qüestions com "el grau de penediment" o les "circumstàncies personals i familiars". Recorda, en aquest sentit, que amb la dissolució d'ETA político-militar a principis dels anys 80, es van atorgar indults -i no amnistia- individualitzats.
La reforma del codi penal com a tercera opció
Més enllà de l'amnistia i l'indult, Arbós apunta una tercera via que tindria efectes sobre els processats independentistes, que és la d'una reforma del codi penal dels delictes que se'ls imputen i que tingui caràcter retroactiu. És precisament el camí que defensa l'advocat penalista i líder dels comuns al Congrés, Jaume Asens, que veu "poc viable" que pugui prosperar una llei d'amnistia.