Finalment, ha comparegut algú a l'altra banda de la mesa de debat. El que es va reclamar insistentment en totes i cadascuna de les consultes populars ha fet acte de presència aquest estiu en forma de decàleg unionista. Àgora Socialista no deixa de ser un component una mica excèntric en la galàxia del socialisme català, però ells són els primers que -encara que sigui des del sarcasme i el menysteniment- han captat la necessitat de confrontar algun argument contra l'hegemonia ideològica que ha aconseguit l'independentisme els últims anys.

Aquest primer intent argumental té importància política, però no passarà a la història del pensament. Tot plegat, no deixa de ser una variant amb pretensions del ¿Qué pone en tu DNI? A diferència dels unionistes escocesos del Better Together, els catalans espanyolistes no es molesten a intentar convèncer dels avantatges d'una futura Catalunya espanyola, només insisteixen en la prohibició. Amb alguna incursió etnicista, com quan invoquen la sang dels qui tenim avantpassats espanyols.

A diferència dels probritànics, els catalans partidaris d'Espanya encara han de recórrer el camí que porta a la democràcia. El dia que presentin el seu projecte polític davant dels electors i el defensin amb arguments -igual com es fa des de l'altra banda- tindran alguna possibilitat de guanyar. De moment, la Catalunya espanyola continua significant un futur fora de la raó.